"Era un zero en una posició que va ajudar a formar una imponent xifra. Tota la vida pública està feta d'aquests zeros. Era un zero amb partidaris notables (...) un zero que sens dubte ascendiria com un globus".

Jakob Wassermann. El caso Maurizius

La gran exclusiva dels companys d'ElDiario.es ens ha fet saber que els tèrbols tripijocs que envolten el rei emèrit i la seva família —que no la Família Reial, a la qual s'exclou de la investigació— podrien anar mes enllà del que sabíem i, sobretot, més enllà del que ja ens han dit que no s'arribarà a plasmar en una querella. El nou episodi de les targetes opaques posa sobre la taula una matèria presumptament delictiva i que no estaria emparada per la inviolabilitat. I sant tornem-hi.

Respecte al contingut filtrat de la investigació, poc més en sabem, més que la família s'hauria servit sense ordre ni concert dels comptes que tenen a l'estranger, amb tanta prodigalitat, que superaria la xifra establerta per al delicte fiscal. Aquest delicte que, com tots sabem, se soluciona pagant. Així ho han fet ja en aquest país futbolistes, grans advocats i empresaris, així que el que s'arrisca, en tot cas, són calés.

Més curiós resulta estudiar quan i de quina manera hem conegut que existeixen aquestes indagacions i les conseqüències que ha tingut la filtració. Immediatament després de publicar-se l'exclusiva, la fiscal general dictava un decret pel qual les diligències d'investigació deixaven d'estar en mans d'Anticorrupció i passaven al fiscal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, que ja ha portat les diligències anteriors. Així que algú d'Anticorrupció filtra la investigació i Anticorrupció la perd perquè aquesta vagi al Suprem. Això sense que sapiguem si pot perjudicar o no les actuacions el fet que s'hagi fet públic, perquè una cosa és que ens agradi saber-ho i sigui aquesta la feina dels periodistes, i una altra cosa és si això beneficia l'avenç de la investigació. Per descomptat, la Fiscalia General de l'Estat estava al corrent que aquestes diligències estaven en marxa i del seu estat processal, així ho havia comunicat Luzón, però ni tan sols coneixien alguns dels detalls més atractius que han arribat a les pàgines d'un diari ara.

El fet que es produeixi aquesta filtració i que es produeixi ara té el seu què. La setmana passada va ser molt moguda a la Fiscalia i ho va ser perquè en el Consell Fiscal es van votar candidats per a diversos llocs, entre ells alguns de fiscal anticorrupció. Un dels més interessats a ocupar aquestes vacants era el fiscal Stampa —el que porta el cas Tándem, el que va ser acusat per Calvente d'embolics amb l'advocada de Podemos—, atès que no tenia plaça fixa i estava en precari, en comissió de servei que es diu. No li han donat el lloc, el van donar a un altre company, i això ha provocat algunes campanyes curioses en les quals sembla que s'insinuen estranys contubernis per apartar dels casos de Villarejo aquest Stampa, el fiscal més fiscal i més superfiscal que mai hi ha hagut al món. Sembla com si no nomenar-lo fos un favor a Villarejo, ho han presentat com una estranya maniobra de revenja per la seva magnífica feina. Vaja, que ell s'ha emprenyat perquè no ha sortit elegit i ha venut molt bé que és el superimprescindible. És en aquest context en el qual hem conegut aquesta bonica filtració sobre les reials investigacions que ve de... bingo!: d'Anticorrupció.

Això no només és una informació sobre una investigació que afecta el rei a la fuga i les seves finances, sinó potser l'últim cartutx d'una manera de fer les coses. Villarejo enfanga tot el que toca

Les coses són una mica diferents d'aquesta bonica faula segons la qual el superheroi de la veritat i la investigació ha estat represaliat per l'embat de les forces del mal, que l'increpaven en boca de Villarejo durant l'escorcoll de la seva cel·la. Per cert, què feia ell a la presó en l'escorcoll d'una cel·la? No és ni necessari ni habitual que un fiscal vagi a aquests escorcolls i és que hi vas i després t'increpen i s'acaba sabent als diaris. Tot molt casual.

El que va passar en realitat és que ningú no va avalar el fiscal Stampa. Ningú no li va donar un vot i, per tant, la fiscal general, que presenten com la dolenta en aquesta història, no podia nomenar-lo. No li van donar suport els conservadors de la seva associació i no li van donar suport cap dels progressistes. Pobre Stampa! El cert és que parlen del seu ego, de la seva proximitat amb periodistes, de la seva relació probable amb filtracions, d'un estil de fiscal que no es vol a Anticorrupció. Tots els fiscals que es van pronunciar entorn de la seva candidatura semblaven coincidir que per fer bé aquesta feina calen "més Conchitas i menys Stampas". Les Conchitas van ser les dues fiscals que de forma callada i discreta van dur a terme la investigació i acusació del cas Gürtel, sobre tot Concepción Sabadell, que és per la carrera fiscal un exemple de com ha d'actuar un fiscal anticorrupció per ser eficaç. També sembla comuna la idea que el cap d'Anticorrupció, el fiscal Luzón, és un tipus honest i tècnic, però que no té fusta per dur equips i que, sens dubte, no ha estat capaç de controlar ni la seva gent ni les filtracions. Li queden encara dos anys i mig de mandat, així que és una idea general que és més apropiat omplir de fiscals treballadors, discrets, grisos si es vol, silents, però que persegueixin com a formiguetes el bon resultat de la seva feina.

Així que les targetes poden ser black, però el que s'oculta rere la seva estel·lar aparició tampoc és poca cosa. Això no només és una informació sobre una investigació que afecta el rei a la fuga i les seves finances, sinó potser l'últim cartutx d'una manera de fer les coses. Villarejo enfanga tot el que toca. Cal tenir precaució amb el que diu, amb el que no diu i amb el que sembla que diu. No ens aniran gens malament fiscals contumaços i professionals que siguin capaços de no distreure's amb els xous que aquest home sol muntar i que se centrin a arribar fins al nucli d'una corrupció insuportable per a un estat democràtic.

Sobre això del rei poc més sabrem, al Suprem no són tan xerradors, però veig difícil que acabi en alguna cosa. Això és només un pressentiment que tinc. No em facin cas.