"L'expressió d'opinions, comentaris i reaccions pels jutges a les xarxes socials pot afectar greument l'aparença d'independència i d'imparcialitat"
Comissió d'ètica (CGPJ)
Aquest diari informava l'altre dia, amb indignació i perplexitat, dels tuits que el titular del jutjat social 1 de Barcelona havia abocat a les xarxes socials i en els quals esperonava els jutges de Catalunya perquè no donessin la raó a la Generalitat, la tingués o no la tingués. Així, per les seves santes punyetes. El magistrat Carlos Antonio Vegas Ronda fa anys que inflama Twitter sota l'àlies d'@EstadoCharnego, i el procés va ser el seu Rubicó. En aquest període ha saltat totes les barreres, s'ha emprenyat o ha insultat tots els polítics catalans i ha bloquejat fins i tot companys de la carrera judicial i a tot aquell que li cridava l'atenció sobre les animalades que superaven tots els límits fixats pel comitè d'ètica del CGPJ i que, en altres casos, podrien fregar la sanció disciplinària.
Això és precisament el que ha passat amb els seus tuits del dia 24 de novembre: "Potser va sent hora que els jutges desestimem qualsevol petició de la Generalitat de Catalunya, tinguin o no raó". No podia haver relliscat més ni haver posat en pitjor situació la imatge del Poder Judicial. La cosa és greu i el Consell General del Poder Judicial no hauria de quedar-se al marge, sobretot després d'haver-se reunit d'urgència per retreure a la ministra Belarra un tuit mitjançant un comunicat oficial. En aquella ocasió els va faltar temps per dir: "La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, reunida avui en sessió extraordinària, ha pres coneixement de la declaració publicada per la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, en el seu compte a la xarxa social Twitter (@ionebelarra) (...) La Comissió Permanent considera que aquestes manifestacions mereixen un rebuig absolut i rotund, si és possible amb més intensitat i rotunditat que en altres ocasions, especialment perquè més enllà de generar una sospita inacceptable (...) sobretot quan qui fa aquestes manifestacions és un membre del Poder Executiu, la qual cosa situa les relacions entre dos poders de l'Estat en una situació completament indesitjable". Amb la qual cosa ja van deixar ben clar que, si els dona la gana, es poden donar per al·ludits del que es publica a Twitter i també que consideren que "generar sospites inacceptables" i "posar les relacions de poders en una situació indesitjable" són qüestions que mereixen la seva intervenció rotunda. No hi ha dubte que Carlos Vegas ha posat en una situació indesitjable les relacions entre membres del tercer poder i la Generalitat de Catalunya. A veure què fan ara.
No dec ser l'única que ho veu així, perquè la crida enardida i boja del jutge "Estado Charnego" a la prevaricació en massa, com demanant una espècie de sedició de la magistratura, ha estat posada en coneixement de diversos membres de la Comissió Permanent del Consell per si consideren que cal ordenar al promotor de l'acció disciplinària que dugui a terme una investigació a aquest magistrat, mitjançant la facultat que els atorga l'article 608.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial. A veure què diu Lesmes i a veure si això li dol tant com que les ministres critiquin els membres de la sala II.
La qüestió catalana ha generat els pitjors estirabots de membres de la carrera judicial, Randy Watson no està sol
En tot cas, no seria la primera topada de Carlos Antonio Vegas amb la comissió disciplinària. Fa uns anys se li va imposar una sanció lleu per desconsideració a un dels membres de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i també s'han rebut queixes del tracte que dona al seu jutjat. I això que ell abans era advocat. Va ingressar pel quart torn com a magistrat de Treball, cosa que almenys ens tranquil·litza l'esperit en saber que mai podrà jutjar ningú penalment.
El caràcter agre i les manifestacions impròpies d'un jutge s'han succeït al llarg dels anys. Encarregats de comunicació del CGPJ em van contestar ahir, traient-li importància, que eren "uns tuits d'un tal Watson" que "no s'identifica com a membre de la carrera judicial", però el cas és que sí que ho ha fet en el seu compte, fins i tot amb la seva foto, encara que després ho hagi tret tot i hagi posat el cadenat perquè no es pugui accedir a uns tuits que estan pertinentment guardats. Segurament va rebre un enfilall de respostes després de dir que la pandèmia només acabarà quan entri a la presó el MHP Aragonès o després d'oferir peces de tanta finesa com ara: “El catalán no se toca pero a los niños catalanes los sobáis mientras se os pone morcillona”, que supera tots els límits del bon gust que s'esperen d'un membre del Poder Judicial.
La qüestió catalana ha generat els pitjors estirabots de membres de la carrera judicial, Randy Watson no està sol, i també de la carrera fiscal. En dies passats, la majoritària Associació de Fiscals lliurava els seus premis als quatre fiscals del procés ―Zaragoza, Mayoral, Cadena i Moreno― suposem que per no haver aconseguit que els seus plantejaments acusatoris fossin adoptats pel tribunal. Irònicament, sembla que els van premiar per fer-ho malament i qualificar els fets com un delicte inexistent. El més cridaner és que els van donar el Premi Carmen Tagle, instituït en record de la fiscal assassinada per ETA per "premiar la lluita contra el terrorisme". Un paral·lelisme sorprenent. Van lliurar el mateix premi al fiscal Javier Faus, fiscal delegat de Vigilància Penitenciària a Catalunya, "per recórrer els beneficis penitenciaris que la Generalitat va concedir als condemnats". Els seus recursos van permetre a la sala II revocar el tercer grau dels presos del procés i la semillibertat de l'article 100 el desembre del 2020. Faus és el marit de la presidenta de l'Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, que també exerceix a Catalunya, així que tot queda a casa. Potser per això el compte oficial de l'Associació de Fiscals va fer circular aquell famós tuit amb un article d'El Mundo titulat: “Junqueras se comerá el turrón en Lledoners”. Molt apropiat per a una associació de fiscals que es permet exigir la dimissió de la fiscal general de l'Estat per ser la seva trajectòria "incompatible amb la imparcialitat" que, com veiem, tots ells prodiguen.
Randy Watson, el jutge xarnego, el que vol és venir a Madrid. Encara no ha aconseguit que li donin cap comissió de servei, encara que, com ja va advertir al seu Twitter, ell "no votaria Vox mai perquè em semblen ultramadrilenyistes, però no hiperventilo perquè la gent els voti" o "als que vivim a Catalunya, Vox ens sembla una opció socialdemòcrata".
I la permanent del caducat CGPJ farà alguna cosa? Perquè per a això encara conserven competències.