Las respuestas no llegan siempre cuando uno las necesita, muchas veces ocurre que quedarse esperando es la única respuesta posible.

José Saramago. Ensayo sobre la ceguera

Una altra vegada els ha agafat el riure fluix. Un cop coneguda la decisió de Puigdemont de presentar-se a les eleccions al Parlament Europeu, el que veig aquí a la Villa y Corte és un menyspreu unànime i conjunt de la qüestió jurídica que es presenta. Si preguntes, abunden els somriures displicents. "Això no va enlloc". Juristes de dins i fora del Tribunal Suprem han mostrat als periodistes l'article que parla de la necessària jura de la Constitució i s'han espolsat la qüestió amb un taxatiu: si torna, el detenim i si no torna, no serà eurodiputat. Ni un dubte, però tampoc ni una reflexió. No n'aprenen. Crec que ni tan sols no s'han parat a pensar. Dic jo que després de la sèrie de clatellades i evidències del seu desconeixement del funcionament de les normes en altres països i de la pròpia cultura jurídica comunitària, podien haver pensat escaldats: a què ve això ara? El mínim que pot fer un quan juga als escacs és suposar que és possible que l'oponent no sigui un imbècil i menys si ja t'ha posat en un compromís dues vegades. Doncs no. No n'aprenen.

No cal ser una fura per adonar-se de l'estratègia jurídica que s'amaga rere la decisió de convertir Puigdemont en europarlamentari electe. Això passarà. Serà elegit i, per tant, proclamat. Aquí és on començarà la nova partida, que en la seva ceguesa sembla que no volen veure venir, perquè partida n'hi haurà, no hi ha cap dubte, i encara que no seré jo qui avanci el resultat, no quedaran en taules. En primer lloc perquè el que es posarà sobre la taula serà l'abast dels drets polítics a la Unió Europea i la possibilitat de restringir-los mitjançant enganyifes. El Tribunal Suprem oblida que han estat ells mateixos els que han decidit que Carles Puigdemont pugui moure's amb total llibertat per tot el territori comunitari menys a Espanya. També saben que es pot presentar a les eleccions a la cambra de Brussel·les. Ara bé, com creuen que explicaran al mateix Parlament Europeu que un dels seus membres, ja proclamat electe, no pot efectivament incorporar-se per un requisit de la legislació interna que es pretén que es realitzi físicament en un lloc amb l'objectiu clar de detenir el ja elegit? Un electe que ni tan sols reclamen. Segons el reglament d'aquesta cambra i la mateixa llei electoral espanyola, el primer pas serà notificar a l'Eurocambra el nom dels elegits perquè assisteixin al primer ple sense que s'exigeixi res més.

La qüestió és massa de fons com per pensar que l'Eurocambra, sobirana en ella mateixa, en tindrà prou amb la invocació d'aquest requisit intern per donar per perdut un electe. Seria un precedent molt perillós. Els països podrien introduir en les seves legislacions requisits més enllà dels recollits en la norma europea i així impedir d'arribar al Parlament Europeu els elegits que no els agradin. Com sonaria això si passés a Polònia o a Hongria? Pensem que l'Eurocambra no iniciarà cap acció, com ara portar ella mateixa el tema al TJUE?

Crear una gàbia en la qual no puguis entrar pot semblar una invenció feliç, però és una font de problemes que per força ha d'esclatar

Quan es grapeja la norma i s'aplica de forma anormal, "creativa" en diuen alguns, sempre pensen els maquiavels de la toga que han deixat enrere l'escull que molestava i es congratulen a ells mateixos, sense tenir present que aquestes maniobres sempre n'acaben arrossegant d'altres en una cadena maleïda que obliga a fer nous malabarismes impossibles. Poso un exemple: quan ho van donar tot fet a Botín, ho van deixar amb safata a Atutxa i van haver de tornar a llançar les pilotes a l'aire per fer un altre exercici de prestidigitació. Quan Llarena va prendre la insòlita decisió de crear les euroordres de posar i treure, van voler veure una genialitat en el que no és altra cosa que la creació d'una situació insostenible dins d'una unió sense fronteres i amb llibertat total de moviments. Crear una gàbia en la qual no puguis entrar pot semblar una invenció feliç, però és una font de problemes que per força ha d'esclatar.

Poc sembla importar-los que existeixin precedents de la situació. Quan Ruiz-Mateos, ja europarlamentari proclamat, es va presentar a Madrid, no van tenir més remei que deixar-lo en llibertat, reconèixer la seva immunitat parlamentària plena i procedir a sol·licitar un suplicatori al Parlament Europeu. I això que contra ell hi havia ordre de crida i cerca internacional. No hi ha dubte que aquest precedent és plenament vàlid per a Puigdemont. El llavors fiscal general de l'Estat, Javier Moscoso, no va tenir cap dubte i aquesta va ser la instrucció que va cursar. Només que... els recordo que l'Audiència Nacional ja havia decidit també anteriorment que no era competent per jutjar la rebel·lió i ja han vist com l'han alterat a conveniència. No descartin que estiguin pensant fer el mateix, només que això suposaria obrir l'aixeta perquè, una vegada per totes, els organismes europeus es veiessin obligats a precisar quina és la situació de Carles Puigdemont i quins són els seus drets en l'àmbit de la Unió Europea. Una Unió de la qual, si no ens han enganyat, Espanya és membre de ple dret i de plena obligació.

Aquí, tanmateix, jo veig molt riure i poca reflexió. Tot em sona a ja vist quan els exmembres del Govern van sortir d'Espanya, quan es va produir la decisió belga o el pronunciament de Schleswig-Holstein. Tot em recorda que hi ha grans magistrats molt experts en dret de casa però que baden quan es tracta d'altres àmbits. El pitjor és que, entre mitges, caminen sembrant doctrina i solucions alguns que estan cridats a pronunciar-se sobre els drets dels implicats i no estaria bé que la toga se'ls enfangués un altre cop per anar-se'n de la boca. És el que té veure-ho tot embolicat amb la bandera.

Només la supèrbia pot tornar a encegar-los per no veure que s'acosta una altra batalla i que fins al moment no s'ha guanyat ni un partit jugant fora de casa. Aquesta serà en el mateix nucli d'Europa i, en el fons, hi portarà el que sempre han volgut mantenir com un assumpte intern. L'única resposta vindrà després de l'espera. Pot ser que no sigui la que necessiten.