"El més gran de tots els misteris és l'home"

Sòcrates

Em trobo davant d'un dels pitjors moments professionals que li pot arribar a un periodista: haver d'escriure sobre un misteri, una cosa de la qual ni els seus propis protagonistes coneixen ben bé el desenllaç, i córrer el risc que en arribar davant dels ulls del lector, únic port que busques, una carambola, un moviment, una nova dada hagi canviat la premissa del problema abocant-lo a una nova solució. Potser és aquest vertigen, ja molt atenuat per les noves tecnologies, el que ens ha mantingut vius a base d'adrenalina durant bona part de les nostres vides. Així ens hem quedat.

Tot són preguntes sobre el camí que seguirà la suspensió dels diputats i senador catalans presos, sol·licitada pel Tribunal Suprem. L'únic cert és que ningú no pot parlar de certeses absolutes. Ni tan sols els que hi intervindran. Menteixo, crec que cal tenir clar que els cinc seran suspesos, encara que no puguem assegurar encara quan ni com ni amb quins suports o quins procediments. Saber això no té gaire mèrit perquè, en realitat, a la mesa del Congrés no li quedarà cap altre remei que fer-ho. I això malgrat que el tribunal, segons tots els indicis, els ha jugat una mala passada per fer que s'empassin ells el calze en lloc d'haver optat per la solució que feia que passés per ells sense gaire amargor.

Anem a pams. El tribunal enjudiciador ha enviat una notificació, a través del president del Tribunal Suprem, als presidents de les cambres per notificar-los que cinc nous diputats estan en presó preventiva i els ha citat i esmentat expressament l'article 21.2 del reglament del Congrés, aquest que diu que el diputat quedarà suspès "quan, concedida per la Cambra l'autorització objecte d'un suplicatori i sigui ferma l'ordre de processament, es trobi en situació de presó preventiva i mentre duri". En vista del text, han començat les elucubracions sobre el suplicatori, però és obvi que el Tribunal Suprem no considera que s'hagi de produir i així ho ha escrit en una interlocutòria que està en poder de les cambres. Aquesta explicació jurídica explícita no s'hauria produït si els advocats defensors no haguessin demanat ells mateixos al tribunal que demanés el suplicatori i s'haguessin limitat a demanar la llibertat immediata per prendre possessió i dedicar-se a l'activitat parlamentària. Els haurien dit que no igual, però la interlocutòria no s'hauria pronunciat sobre la necessitat del suplicatori. No obstant això, la voluntat del tribunal era que no hi hagués cap dubte i així, en lloc d'utilitzar la fórmula habitual de li comunico això "als efectes que procedeixin", ha escrit: li comunico això "als efectes procedents". Aquest canvi es va fer expressament per suggeriment d'un dels magistrats i per evitar que es pogués pensar que els efectes són discutibles. Tot per deixar clar que només poden ser uns i que no hi ha opcions.

Encara així la martingala del tribunal no ha estat una mala estratègia perquè posa una patata calenta a les mans dels partits, que es juguen molt en unes eleccions diumenge i perquè els obliga a tots no només a resoldre sinó a elaborar un relat per a aquesta decisió. La postura del PP i la de Ciutadans és clara, suspendre immediatament, i la del PSOE ho haurà de ser perquè estratègicament no pot regalar-los el relat que hi ha un pacte ja fet amb els independentistes i que ha començat a pagar-lo. Els únics que pot ser que escriguin una altra opció serien els representants d'Unidas Podemos, que podrien estar disposats a tornar el tema a Marchena perquè siguin ell i el seu tribunal els que es mullin. I és que aquesta és la qüestió, que Marchena podia haver-ho fet d'una altra manera i ha optat per aquesta que els complica la vida als polítics electes. Soc dolenta. No sé si serà una manera de tornar-los aquesta convocatòria electoral enmig del judici. Una espècie de "ja t'està bé aquesta just abans dels següents comicis".

Tot són preguntes sobre el camí que seguirà la suspensió dels diputats i senador catalans presos, sol·licitada pel Tribunal Suprem

No em facin cas. Ja els dic que soc malvada, però el cert és que Marchena podria haver-ho fet d'una altra manera, aplicant l'article 384 bis de la Llei d'Enjudiciament Criminal, l'anomenat article Yoldi, perquè es va incloure just després del cas d'aquest etarra en presó preventiva que pretenia ser investit lehendakari. Aquest article diu textualment: "Ferma l'ordre de processament (la dels polítics catalans ho és) i decretada la presó provisional (que ho està) per individus terroristes o rebels (que estan acusats de rebel·lió) el processat que ostentés funció o càrrec públic serà AUTOMÀTICAMENT suspès de l'exercici mentre duri la situació de presó". Aquest va ser l'article que va utilitzar Llarena en el Parlament. Per què no ho fa Marchena ara? La fiscalia tampoc no ho sap, ja que quan se'ls va demanar un informe sobre el suplicatori i la llibertat, no se'ls va consultar sobre aquest extrem.

Amb aquest article a la mà no hi ha discussió possible sobre el que ha de fer la mesa, sota pena de "provocar un altre cas Atutxa", segons em xiuxiuegen des del Palacio de las Salesas. Recordin, Atutxa, que es va negar a suspendre un grup parlamentari per ordre del Tribunal Suprem i a qui se li va crear fins i tot la seva pròpia doctrina i va ser condemnat juntament amb la resta de la mesa. Això sí, fins que va arribar Estrasburg 12 anys després i va dir que estava mal condemnat i va multar Espanya. Sí, però dotze anys són molts d'anys. I això ho sap molta gent, inclosos insignes i patriòtics juristes.

Tan cert és que ahir mateix la Fiscalia del Tribunal Suprem elevava ahir al tribunal enjudiciador un escrit en el qual sol·licitava que es comuniqui a les Corts la suspensió en aplicació de l'article Yoldi. Que es comuniqui la suspensió. Res d'aquestes floritures marchenianes de no immiscir-se en el Parlament i que siguin ells els que decideixin. La fiscalia demana a Marchena que sigui ell qui ordeni la suspensió.

Així doncs, està previst que avui dimecres es reuneixi per primera vegada la mesa del Congrés per estudiar aquest tema. No és possible avançar els temps, si se sol·liciten informes als lletrats de la cambra ni si aquests tarden més o menys. Tot això, el que pot sentir-se de boques que alguna cosa han de saber, és que la suspensió es produirà i que serà abans dels comicis de diumenge, per la qual cosa hauria de ser demà mateix o, pel cap alt, divendres. Ningú no es jugarà una querella de la fiscalia per prevaricació. Això és segur.

Encara així, com els deia, tot això no és sinó el vertigen de l'escrivent. El que ara es pot explicar, no potser el que constitueixi el relat de demà. Adrenalina. L'home és un misteri socràtic i els polítics, els polítics són homes més misteriosos si és possible.