El selfie de Quique Dacosta amb els millors xefs de la Península fa mal a la vista, malgrat que hi hagi alguna dona guardonada i d’alguns dels equips (no fos dit). Ara entenc per què van decidir fer com a tema de debat previ a la gala en streaming i presentat pel murcià Carlos del Amor l’assumpte "Dona i excel·lència culinària". Ho van fer per curar-se en salut, perquè ja sabien quin seria un dels titulars. Ja a la captatio benevolentiae de l’esdeveniment es va dir que les estrelles no van al xef, sinó als restaurants, amb equips d’ambdós sexes. L’any passat, només en un 7% dels restaurants amb una estrella Michelin les dones n'eren les protagonistes. Entenc que deuen començar a estar cansadets de les crítiques, crítiques que, al final, només són un reflex més de la societat on vivim (i ens mengem amb patates). Però imagina’t com deuen estar les dones en aquest sector d’horaris de dificilíssima conciliació familiar i vital. María José San Román, la xef del restaurant Monastrell, és la presidenta de Mujeres en Gastronomía i declara que "les dones componen un 55% de la restauració, però volem ser a totes les capes, no només a les de sota”. Entre els 2 i 3 estrelles Michelin, tenim l'Arzak i el restaurant Les Cols capitanejats per dones (cal recordar que aquesta família està formada per un matrimoni amb tres filles). Maca de Castro o Susi Díaz són també grans noms de la guia, en particular, i de les cuines mediàtiques, en general. Per què cap de les nou noves incorporacions d’estrelles a casa nostra no va tenir una xef sobre l’escenari? Com és que, ni veient-ho tan clar, ningú no es posa les mans al cap?

Fa una setmana que estem amb una sobredosi d’ofertes de Black Friday i amb articles profunds d’informació sobre violència masclista. D'aquests mai no n'hi haurà prou, mentre encara calguin en una societat heteropatriarcal. Repeteixo les paraules de la cuinera Maria Nicolau a Col·lapse de 3Cat: "on són les dones als congressos gastronòmics... entre la gent que triomfa? Anant a buscar els nens a l’escola i posant rentadores!”.

Em va encantar comprovar a la sala del restaurant Messina de Marbella, i amb una estrella Michelin a la porta, que la sala era eminentment femenina, amb la mestressa Pia Ninci. El marit i el seu equip masculí eren als fogons. I davant l’evidència, els vaig preguntar: "Com us ho feu per conciliar, si tots dos sou argentins establerts a Marbella i lluny de la família?". "Busquem ajuda on podem", em va contestar la Pia.

Cal molt d’esforç, sacrifici, talent i valentia per arribar a sobresortir en aquest món gastro tan masculinitzat

La sommelier María José Huertas, mare separada amb una filla, fa més de vint anys que es marida professionalment amb Paco Roncero Madrid. Vicky Sevilla, de l’Arrels de Sagunt, va ser la dona més jove a rebre una Michelin. Després de tastar la seva cuina, puc afirmar que es mereix el reconeixement de "New Talent of the Year 2023" de "La Liste Mediterranean" i protagonitzar la campanya de Nadal de Segura Viudas. Begoña Rodrigo de Jorge, del restaurant La Salita, és una de les xefs preferides dels photocalls, com vaig poder comprovar personalment a la festa d’Elle Gourmet, però sobretot perquè a moltes entrevistes s’ha obert en canal —i no només a la televisió— per demostrar l’esforç, el sacrifici, el talent i la valentia que s’ha de tenir per arribar a sobresortir en aquest món gastro tan masculinitzat. Altres noms que sonen internacionalment pels seus premis són l’eslovena Ana Roš, internacionalment reconeguda pel seu restaurant Hisa Franko, que també va ser guardonada com a millor xef femenina del món el 2017, segons la llista The World's 50 Best Restaurants. I també pel seu capítol a Chef’s Table.

Ho sento, perquè sempre m'ho miro tot amb el prisma del vi, però també em pregunto: per què sempre guanyen els concursos els sommeliers? No sempre, et diran els que també diuen que hi ha dones que menteixen sobre les violacions (quan està demostrat que les mentideres són el 0,01%). Henar Puente va guanyar per primer cop el "Mejor Sumiller de España" el 2004 i Pilar Cavero, el 2013. El 2019 va guanyar per primer cop Pascaline Lepeltier el concurs a França. Al pòdium de "Millor sommelier de Catalunya" han passat la francesa Audrey Doré, del planter del Celler de Can Roca (ara al VII Girona) i la brand ambassador Anna Casabona. I aquest 2024, també de l’escola del Pitu Roca, Marta Cortizas. La gran mestressa de Catalunya, la Fina Navarro de Cal Gaig, guardonada amb el "Premi de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia", aconsella sobre com fer malabarismes a la seva filla Núria Gibert, que té un fill petit i treballa al projecte familiar a Singapur. Anna Cortés és una altra de les caps de sala que tant et fa un maridatge com t’explica un vi a Can Jubany. Vaig al nou restaurant de Sants, Gurí, i la sommelier és de la Pulla. Alba Vitale s’ha especialitzat en els vins naturals, com Alice Feiring i el seu llibre Nacked Wines. Paz Levinson és argentina, però treballa a París amb la xef Anne Sophie Pic (reconeguda per les tres estrelles Michelin conservades des del 2007). El 2015, Levinson es va consagrar com a "Sommelier de les Amèriques", títol atorgat per l’Association de la Sommellerie Internationale (ASI). En aquell moment, encara no era mare.

Mentre es continuï infravalorant la feina de les dones, calen premis que posin el focus en elles. Per això, amb el moviment "Dones del Vi", que neix al Priorat gràcies a la seva fundadora, Anne Cannan, celebrarem la primera edició dels "Premios Mujeres del Vino Isabel Mijares", amb projecció internacional. Les guanyadores es presentaran en el marc de la "Barcelona Wine Week". El nom havia de ser en honor a la persona que tants sostres ens va trencar i està clar que una de les categories serà a la millor xef wine lover. On no arriba el menjar, hi arribarà el vi.