Aquest és el meu primer article de l’any 2025. Per tant, el primer que cal fer és desitjar a tots els lectors un any ple de felicitat, bones notícies i salut. Si més no, que per bons desitjos que no quedi.

Una altra constant d’aquestes dates és invocar una sèrie d’objectius, de bons propòsits i de bones intencions, a complir durant l’any que s’obre tot sencer davant nostre. Propietaris de gimnasos, de cures per aprimar-se o per a deixar de fumar, acadèmies d’idiomes, etc., ho coneixen bé.

Però, hi ha un objectiu, un bon propòsit i una bona intenció que no necessita que ningú s’apunti enlloc, en el qual tots podríem fixar-nos i que, considero, que ens podria fer un gran bé com a societat, entesa com a població civilitzada que viu i deixa viure, tot compartint espais comuns.

Em refereixo a la cortesia.

La cortesia implica l’exercici de la vida en societat amb bones maneres. Potser avui en dia aquest concepte de la cortesia es considera secundari, però al meu entendre continua sent prou significatiu i necessari, per a fer més viable, i confortable, la vida en societat civilitzada. Cortesia és un concepte que fa referència al conjunt de comportaments socials adequats pel que fa al tracte amb els altres, que el suavitza i el facilita, i que s’adapta a cada context cultural.

Exercir la cortesia implica que hom conviu en societat tot respectant la personalitat dels altres i que observa les normes de convivència i de tracte social, que són comunament acceptades i que han estat decantades pel pas del temps.

De tota manera, no s’ha de confondre la cortesia amb l’educació, tot i que ambdues tenen aspectes socials i morals que les fan indistingibles, però a part d’aquests aspectes, la cortesia significa conrear l’estètica de les bones formes, una estètica variable segons el lloc i l’època.

El conreu del respecte, de la cortesia, de l’amabilitat i de les gràcies socials poden lubrificar unes relacions socials cada cop més tenses, i on l’individualisme campa lliurement i sense fre

El principi bàsic de la cortesia és el respecte, i això es pot declinar evitant allò que pugui molestar als altres; fent allò que és més segur i amable amb relació a les altres persones; atenent amb especial sensibilitat les persones amb capacitats diverses, de forma temporal o permanent; mostrant especial respecte per les persones que ostenten una responsabilitat socialment reconeguda; adaptant-se, buscant els angles positius, a les situacions canviants; i fent allò que sigui millor per a la preservació i millora del medi ambient.

De manera simplista i esbiaixada s’ha associat sovint la cortesia amb el melindrós i la punició, com a fruit de males pràctiques educatives de temps pretèrits. En la sana negació d’aquest passat educatiu, autàrquic i autoritari, hem passat altre cop a aplicar la llei del pèndol. Els errors del passat no haurien de condicionar les necessitats del present i, probablement, del futur.

Em sembla obvi que el conreu del respecte, de la cortesia, de l’amabilitat i de les gràcies socials poden lubrificar unes relacions socials cada cop més tenses, i on l’individualisme campa lliurement i sense fre. En el complicat equilibri entre el jo i el nosaltres, la cortesia ens pot ajudar a evitar el xoc.

Si tothom pot fer el que vulgui, apel·lant al fet que paga impostos o que és el seu dret (com si el seu dret no estigués en relació amb el respecte dels drets dels altres, i negant interessadament qualsevol noció de límits), la vida en societat passarà de ser complexa a complicada o impossible.

En aquest sentit, cal insistir molt en conceptes bàsics, però que massa sovint semblen abandonats: fer el possible per evitar els sorolls (a casa i a l’espai públic); tenir cura de la higiene personal, i no embrutar l’espai públic amb comportaments antihigiènics; no envair l’espai dels altres, emprant artefactes (patinets) que dificulten la seva marxa o el seu repòs; procurar raonar abans d’enraonar; tenir cura dels animals de companyia i eliminar qualsevol deposició que facin a la via pública; respectar les voreres per als vianants; no destrossar el mobiliari urbà; arribar amb puntualitat a les cites i als actes públics; no ocupar l’espai central d’una via de vianants dificultant el pas dels altres; respectar el codi de circulació i els senyals per part de qualsevol artifici que permeti desplaçaments; no sortir inopinadament dels establiments comercials; no pintarrejar les propietats de tercers; no enfonsar el clàxon per evidenciar joia després d’una victòria esportiva o de qualsevol mena; etc., etc.

Evidentment, el llistat podria ser molt més llarg, i tothom podria fer el seu propi. Només he volgut portar a la vostra consideració algunes pautes que, al meu entendre, marcarien el respecte vers els altres, i facilitarien la vida en comú. ¿En general, respectem prou les normes de convivència generalment acceptades i que han estat dissenyades per a millorar el viure junts? Vet aquí un bon propòsit per al 2025.