El segon home més ric del món ara parla de Déu. El CEO de SpaceX (Twitter) i de Tesla, Elon Musk, no solia explicitar la seva afiliació religiosa. Però des que va entrar en la campanya electoral en què Trump va sortir escollit, si li preguntaven en què creu, responia que en els valors cristians i en el perdó. Sempre ha volgut mostrar-se agnòstic o dubtós, declarant que no és una persona religiosa com ho entén la majoria, que no creu que Déu intervingui en la història i que ell és un defensor de la tecnologia i de la ciència. En aquesta línia, veuria per exemple coherent colonitzar Mart per refugiar-se en cas que la Terra vagi cap al desastre. Elon Musk no nega l’existència de Déu o d’un Déu, i pensa que el món pot haver estat dissenyat per una força que no sabem. En concret, especula sobre el món com una “simulació”, i no descarta que una intel·ligència superior pugui haver estat el motor creador de l’univers. Que la tecnologia apareix com a bàlsam integrador que tindrà cura del medi ambient, que potenciarà l’autonomia de la humanitat i que potser farà el món immortal són pensaments que Musk defensa i expandeix.

Musk continua cofoi a l’ombra de Donald Trump i el seu esperit conservador rampellut. El multimilionari Musk ha dit frases com “crec en els ensenyaments de Crist”, o “crec en els principis cristians: estima el veí, ofereix l’altra galta, que és molt important pel perdó, perquè si no tens el perdó, acabes en un cicle interminable de retribucions”. Musk ha passat d’ignorar la religió a dir-se “soc un cristià cultural”. El canvi no és només atribuïble a Musk. Silicon Valley, el paradís tecnològic neoliberal, està començant a girar i per exemple s’ha popularitzat la tendència de tenir famílies amb molts fills (Elon Musk en té 12 reconeguts), una idea que en els entorns tecnològics horripilava i semblava només adient a famílies conservadores. Greg Epstein, autor del llibre Tech Agnostic, un volum sobre com la tecnologia s’ha convertit en la religió més potent del món, confessa que li crida l’atenció que persones com Musk estiguin jugant un paper ampliat en què emergeix com l'Administració Trump, una figura que abans corresponia als predicadors de megaconsells religiosos republicans.

La religió està convertint-se en els cercles tecnològics de l’entorn Musk en una amenitat intel·lectual, una excentricitat de tendència i una arma política

Són els nous profetes de la tecnologia, i Elon Musk és el seu Moisès. Fa uns mesos Elon Musk va publicar a la xarxa social X un poema sobre l’ateisme: “L'ateisme va deixar un buit, la religió secular en va prendre el lloc, però va fer que la gent es desesperés, un hedonisme sense fills i sense cures, potser la religió no està tan malament per protegir-te de la tristesa”.

Aquesta reflexió sobre el buit que pot generar l'ateisme en la vida de les persones, substituït per una "religió secular" que potser no proporciona les mateixes certeses o connexions espirituals que la religió tradicional va deixar estupefactes molts dels seus seguidors, que no s’esperaven un poema sobre l’ateisme per part del magnat fundador de Tesla Motors. Greg Epstein veu com Musk, i gent com ell no són persones preocupades perquè estiguem tot el dia connectats i, en canvi, poc relacionats entre nosaltres. Epstein és dur amb Musk i el considera una persona de poca habilitat interpersonal: “Al llarg de la seva vida, els seus intents de relacionar-se amb altres éssers humans i amb ell mateix sovint han estat frustrats, creant una espècie d'aprenentatge de la impotència que no es manifesta per a ell, o millor dit, que no es veu en les seves interaccions amb la tecnologia. Per tant, per a ell, interactuar amb la tecnologia i resoldre tots els problemes amb ella és realment una estratègia efectiva, un enfocament funcional per a la vida”. La religió està convertint-se en els cercles tecnològics de l’entorn Musk en una amenitat intel·lectual, una excentricitat de tendència i una arma política.