Com diu un savi socialista, ja no val per res el "ja ho vaig dir jo" perquè del que es tracta és d'evitar el desastre que està a punt de ser inevitable. Però hi va haver algú que el va avisar i no és, com desitjarien, alguns, innominable. Es diu José Antonio Griñán. Era llavors president del PSOE i, quan es va debatre internament modificar els estatuts per instaurar l'elecció del secretari general per vot directe de la militància, s'hi va oposar amb ungles i dents i va advertir del xoc de legitimitats entre un secretari general elegit per vot directe i una direcció o un comitè federal elegits pels delegats del congrés.

Qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Sánchez ha aconseguit el mai no vist al PSOE: enfrontar militants amb quadres i obrir una guerra civil dins del partit com no es recorda des de temps de Negrín. "Em van escollir els afiliats i només ells podran fer-me fora", ha dit en multitud d'ocasions i subratlla ara amb la seva pretensió de convocar un congrés federal plebiscitari.

El secretari general ha perdut la confiança dels dirigents en actiu, però també la d'aquells referents indiscutibles al PSOE que fa temps el van ajudar en el seu ascens fins a la butaca que ara es resisteix a abandonar, malgrat l'enfonsament del partit. Pedro Sánchez es mira al mirall de Jeremy Corbyn i, com el laborista, està disposat a portar a l'extrem la confrontació entre militants i quadres dirigents.

A més a més. En un partit socialdemòcrata que ha governat Espanya durant 23 anys, per al seu desafiament el secretari general té el suport dels barons que fa lustres que no guanyen unes eleccions. Per contra, té davant ja tots els secretaris generals amb responsabilitat institucional, inclosos els més reticents a la confrontació. La seva bravata de dilluns ha tret de la zona temperada en la qual habitaven, aquells presidents autonòmics que estaven des de fa setmanes calmant l'ímpetu dels qui proclamaven l'expulsió sense més ni més del secretari general que ha sumat per al PSOE quatre derrotes electorals consecutives.

Andalusia, Astúries, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó, les regions que més vots aporten al socialisme, estan d'acord que la prioritat és fer fora Sánchez

Ja no hi ha dubtes. Andalusia, Astúries, Extremadura, Castella-la Manxa i Aragó, les regions que més vots aporten al socialisme a Espanya i on la marca té responsabilitat de govern, estan d'acord que la prioritat és fer fora Sánchez. El que vingui després, ja es veurà.

I fins aleshores la prioritat és desmuntar les mentides sobre les quals Sánchez ha construït la convocatòria d'un congrés federal del qual espera sortir reelegit el 23 d'octubre. La primera és la falsa dicotomia que la batalla es lliura entre els qui volen un govern del PP i els qui en prefereixen un -impossible- d'esquerres. Entre els barons alineats en el sector crític, n'hi ha alguns que mai no defensaran una "abstenció" que faciliti la permanència de la dreta a la Moncloa, entre altres motius perquè aquesta posició posaria en risc l'estabilitat dels seus respectius governs.

Hi ha algun secretari general alineat amb Sánchez que hagi arribat al 20 per cent dels vots al seu territori?

La segona mentida és que la batalla que es presenta és ideològica. Quan Sánchez s'erigeix en capdavanter d'un govern d'esquerres i de canvi pretén dibuixar una dissidència que faci de subalterna de la dreta, que és tant com dir que Javier Fernández, Susana Díaz, Javier Lambán, Emiliano García-Page o Guillermo Fernández Vara fan polítiques de dretes als seus territoris. L'engany no aguanta una prova de verificació. En tot cas la guerra es lliura no entre els de dalt (dirigents) i els de baix (bases) com pretén instal·lar Ferraz, sinó entre els qui guanyen i els qui perden eleccions. Hi ha algun secretari general alineat amb Sánchez que hagi arribat al 20 per cent dels vots al seu territori? Que aixequi la mà el primer.

P.D. El camí pel qual pretén Sánchez que transiti el PSOE és el mateix que va emprendre l'extinta FSM fa 25 anys, i des d'aleshores segueix a l'oposició. L'últim que apagui el llum i tanqui la porta.