Em dic Noelia Ceroni, soc dona, uruguaiana i mare de família nombrosa.

Aquesta frase és la que posa el meu perfil de Twiter, un perfil que fa dos dies tenia 280 seguidors, i a hores d’ara ha triplicat la xifra.

Això ha passat perquè vaig publicar un fet que em va passar el dilluns a primera hora del matí al Registre Civil de Barcelona. El fet és que, després de 4 anys de tràmits, em van denegar la nacionalitat espanyola.

No és un fet excepcional, ni molt menys, li passa a moltíssima gent cada dia, però potser en el meu cas, després de 22 anys vivint aquí, de tenir 4 fills, de sentir-me ciutadana pel que fa als deures però no als drets, l’explicació per a la denegació és que tinc “manca d’arrelament a la societat espanyola”.

Literalment: "Que la interesada no ha justificado grado de integración en la sociedad española conforme a lo previsto en el art.22.4 del Código Civil (…) Que la interesada no se encuentra adaptada a la cultura y al estilo de vida españoles".

A partir d’aquí, em proposo presentar un recurs, perquè trobo del tot injust aquest fet i que és una resolució que falta a la veritat.

Sense nacionalitat se’ns veuen afectats els nostres drets (que no els deures) com a ciutadans

La meva història és com la de qualsevol migrant que viu o malviu en aquest país: vaig arribar molt jove, buscant una vida diferent i aquí em vaig quedar… D’això en fa més de 22 anys, on he treballat, estudiat, he format una família, he tingut fills, he après a pensar en una llengua que no és la materna i, per sobre totes les coses, he après a estimar la terra que em va acollir.

Porto els meus fills a escoles i instituts públics, formo part de les AFA i pertanyo a entitats que porten a terme millores per a les persones que vivim en aquest país.

Sempre he participat activament en la societat i ho seguiré fent així, diguin el que diguin les resolucions burocràtiques.

Se m’ha ofert fer el tràmit de nou, tornar a passar l’examen, que es veu que ara es fa pagant a l’Institut Cervantes i sembla que així serà més fàcil que no me la deneguin. Però després de pensar-ho molt, he decidit que presentaré un recurs a la resolució perquè la trobo del tot injusta.

M’agradaria que a partir del meu cas es visibilitzés la situació que vivim, dia rere dia, les persones migrades en aquest país. Sense nacionalitat se’ns veuen afectats els nostres drets (que no els deures) com a ciutadans.

Vull agrair totes les mostres de suport rebudes. Toca seguir treballant per aconseguir un país millor per a totes les persones que ens sentim i que som d’aquí i d’allà d’on venim.

 

Noelia Ceroni és afiliada a la Intersindical-CSC