Ja tenim aquí un nou cas de sectarisme i adoctrinament perpetrat en una televisió que paguem tot els espanyols. La pseudoperiodista i graciosa oficial subvencionada Ampar Moliné es va atrevir dilluns a fer una metàfora. Sí, sí, una metàfora! I l'Audiència Nacional encara no ha intervingut ni res, quan tothom sap que les metàfores són una arma perillosíssima.

Aquest nou exemple de fins on ha arribat el totalitarisme que ha portat als carrers d'aquesta bonica regió que és Cataluña a viure com a l'Alemanya dels anys 30, va consistir a agafar el llibre “Com construir un galliner” (sic), fer veure que era una Constitució espanyola, fer veure que la cremava com a forma de denunciar que el Tribunal Constitucional ha tombat el decret de pobresa energètica i, amb la calor despresa per la combustió, permetre que els pobres s'escalfessin.

Sí, perquè fent cas d'un recurs presentat pel govern del PP, el tribunal que garanteix la sagrada llei gràcies a la qual, per exemple, els catalans poden parlar la seva simpàtica llengua, ha derogat una llei del govern secessionista que pretenia ajudar les famílies pobres a fer front als rebuts de llum i gas quan aquests serveis es converteixen en bàsics.

Quina vergonya! Quina indecència! Quina indignitat! ¿Com s'atreveix un govern deslleial a posar les persones per davant de les lleis? I, com s’atreveix a dir res una titellaire que, a més, es dedica a córrer maratons? (Per cert, de què deu fugir? Segurament de la seva pròpia persona)? Però, què s'han cregut?

Els pobres són competència de l'Estat. I si una altra administració, en aquest cas la Generalitat, els vol ajudar, està vulnerant la llei. I, com que són més importants les competències que atorguen les lleis que la pobresa de la gent, no poder pagar llum i gas a Cataluña és inconstitucional. I a qui ho denunciï li ha de caure tot el pes de la llei. O més.

I la prova del que estic dient és que la cadena on va ser emès aquest infame espai, ha retirat el vídeo de la seva web. D'aquesta manera, doncs, és impossible que el vegi la gent que opina sense haver-lo vist, que és la majoria, i així les crítiques només es basen en els titulars interpretatius tan característics del nou periodisme. Bravo!

Per tant, és urgent la detenció de la tal Ampar. Bé, la seva i la de la metàfora. I, tenint en compte la gravetat del cas, ho ha de fer algú que representi els valors que es defensen. Naturalment, estic parlant de Paco Marhuenda, nou Comissari Honorari de la Policia Nacional. La llei de Règim de Personal de la Policia Nacional preveu que aquesta distinció s'atorgui “a aquelles persones que, no havent pertangut a l'esmentat Cos, s'haguessin distingit pels mereixements contrets en virtut de la tasca realitzada a favor del mateix”. I aquest és el cas. Si d’una cosa no va mancat el tema és de mèrits.

Com informa eldiario.es, l’Audiència de BCN va ratificar la setmana passada i en segona instància, la condemna a Marhuenda per intromissió a l’honor d’un comissari de la Policia Nacional. I, com vostè recordarà, el periodista està imputat per publicar a la portada del diari que dirigeix les fotos de 33 jutges que havien signat un manifest a favor de la consulta. 22 de les fotos van sortir de l’arxiu policial del DNI, al qual només hi té accés la policia, per descomptat.

Per tant, no havent-hi ningú millor per detenir una nazi catalana perillosa (tan perillosa que, vés no hagi de col·laborar en Marcelo a l’operació), des d’aquí només podem encoratjar que s’executi l’ordre i que, a més de la màxima pena prevista per casos de traïció, es condemni a la tal Moliné a cremar en públic, i totalment despullada, un llibre seu, mentre la bona gent catalana li llença tota mena de verdures i altres fruits de l’horta.

Ah, per cert, i tots som Charlie. Siempre. Amén.