Jo ho tinc claríssim. Les dues primeres coses que m’emportaria serien el Diccionari i la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans —mai saps quins dubtes lingüístics pots tenir en una illa deserta—. I si em trobo un pistatxo i no recordo si aquesta paraula està acceptada per l’Institut d’Estudis Catalans? I si tinc la mala sort de trobar-me un indígena perdut per l’illa o un nàufrag que tenen ganes d’aprendre a parlar i a escriure en català i no recordo si "església" va amb accent obert o tancat o si puc posar una coma entre el verb i el complement directe? Penseu que, si no sabés les respostes correctes, a més de donar molt mal exemple, seria catastròfic per a la cultura catalana.
Una altra cosa que m’emportaria, i que considero imprescindible per poder sobreviure en una illa deserta, és un mòbil satel·litari per poder-me fer selfies i penjar-los tot seguit a les xarxes socials perquè la gent vegi que m’ho estic passant molt i molt bé. No m’agradaria que la gent es pensés que m’avorreixo i que tinc una vida vulgar. A més a més, no et perds cada dia en una illa deserta, i estar perduda, vulguis que no, fa pujar molt els likes a les xarxes.
La felicitat es troba en les petites coses: un selfie ben il·luminat, dos mil likes, dos-cents missatges privats dient-me que guapa que soc... Ja m’enteneu
La següent cosa que necessitaria, i no per això menys important, és un pal de selfie amb un cèrcol de llum per crear bons enquadraments i tenir una bona il·luminació. Ah, ara que hi penso, que no m’oblidi d’agafar el perfilador d’ulls i el pintallavis amb brilli brilli per poder tenir una mirada més intensa i uns llavis més expressius —es veu que, a la vida real, els filtres no funcionen, i mai saps quan, com i on coneixeràs l’home de la teva vida; s’ha d’estar preparat per a tot.
Després, crec que agafaria uns trenta batuts de proteïna i un parell d’alvocats per alimentar-me i conservar el to muscular, i unes malles per poder fer millor les positures de ioga i pilates. Estic segura que, en aquesta illa, trobaré molta pau interior i podré compartir aquest sentiment amb tots els meus seguidors. Ja estic impacient per anar-hi!
Bé, crec que, amb tot el que he dit fins ara, podria sobreviure perfectament. Però, si pel que fos, encara quedés espai a la maleta, potser m’enduria: una Leatherman [per, si tinc temps mort entre selfie i selfie, poder construir un veler per navegar al voltant de l’illa o una cabanya per poder-me aixoplugar si plou (no m’agradaria que el cabell em perdés volum)]; una crema solar (per si pica massa el sol); un equip de pesca (per poder pescar algun peix si tinc gana en algun moment i ja no em queden batuts de proteïna), o un encenedor (per si vull crear algun efecte de llum per a algun vídeo). Però, ja us dic, ho considero innecessari, i no voldria semblar una esnob consentida. S’ha de ser humil i saber viure amb poc. La felicitat es troba en les petites coses: un selfie ben il·luminat, dos mil likes, dos-cents missatges privats dient-me que guapa que soc... Ja m’enteneu.
El que sí que us demanaria és que no em feu estar més d’una setmana a l’illa. De dijous en vuit, tinc hora, a les nou, per depilar-me els engonals; a les deu, em fan un allisat japonès, i, a la tarda, em fan la manicura a dos quarts menys cinc de set. En faig de sobres, amb una setmana, per aprendre la lliçó que he d’aprendre a l’illa deserta (que per això m’hi feu anar, no?). La vida és massa curta per estar-se més d’una setmana en una illa. Hi ha massa coses a fer. A tall d’exemple: encara he de retocar cent fotos que em vaig fer l’altre dia quan vaig anar a la platja; després, hauré de quedar amb una amiga per explicar-li tot el que hauré estat fent aquesta setmana a l’illa deserta i per ensenyar-li com funciona el nou filtre de TikTok.