-“A que no t’atreveixes a deixar anar que TV3 s’ha d’espanyolitzar?” Diu l’un…

-“I què t’hi jugues que ho dic i se’n parla dies i dies? Contesta l’altre…

Seré una desconfiada i una descreguda, però no m’empasso que aquesta setmana hagi estat horribilis per a Jordi Évole, ni que la suposada elit tuitera independentista l’hagi fet esborronar, ni fet patir ni tan sols una mica. Ell i l’Ustrell, dissabte de la setmana passada, més aviat semblaven haver fet una juguesca de grimpadors entremaliats, amb risc calculat i en l’esforç constant de fer pujar el sostre d’audiència.  

I per cada deu tuitaires que protesten, crit de “xupito” a la taverna. I si és vídeo o article de signatura, pàgina a gran diari i programa caspós on fer-se la víctima, i tota una ampolla de whisky escocès o irlandès. Ironies de l’enologia i del paladar, no és gens freqüent que les elits del periodisme de morro fi es decantin pels destil·lats amb càrrega ideològica incorporada.

Una ironia addicional és que això d’espanyolitzar té també un fort contingut regional. Sense remuntar-me als Reis Catòlics i la farsa del “tanto monta, monta tanto” l’arrel imperial d’espanyolitzar ve de Castella, molt abans que Espanya es comenci a reconèixer de forma precària, esbiaixada i terrible a les guerres napoleòniques. La Carmen, que definitivament no és pas la de Merimée, es frivolitza tanmateix el segle passat amb folklòriques vestides de “faralaes”, mentre ara s’imposa un panmadrilenyisme de Betty Boop insaciable en les seves fileres de banderes a la Trump, hospitals inútils i venda a l'engròs de cases i edificis als fons voltor que s’acabalen prop del Manzanares amb els ensinistradors de les gavines enfarinades.

Espanyolitzar és també això: baixar un graó en identitat, malvendre i perdre cultura pròpia, i maltractar la llengua

Calia aixecar un mur compacte de refús, denuncia i contenció a l’astracanada enverinada de qui fa avui la feina de la Lola Flores del nostre temps? Sí, és clar, i ho han fet molt bé Octuvre.cat, l’Albano Dante, la Pilar Carracelas i en Jordi Graupera…  La causa de les causes de tot el que afecta el nostre equilibri i la nostra salut, també la mental, és sempre política. I més si algú es pren seriosament les boutades de periodistes en cerca d’empatia i solidaritat quan ells no han estat massa esplèndids a l'hora de fer costat a companyes i companys seus amb problemes professionals molt més seriosos. 

Hi ha responsables de tot plegat, com diu en Jordi Graupera, i com n’hi ha hagut sempre. Però estic d’acord que “tot ha anat empitjorant perquè tevetrés ha triat el camí de menys resistència a qui més violència li podia fer —Espanya i els seus jutjats, els seus periodistes, etc.—. És un acte reflex que imita el que han fet els polítics."

I així estem, en mans de bocamolls “folloneros” que aviat tindran programa propi a la corporació catalana de mitjans, sense que l’Ustrell se’n desprengui de cap. Potser perquè de fet, espanyolitzar és també això: baixar un graó en identitat, malvendre i perdre cultura pròpia, i maltractar la llengua. Perdre’s en els buits obscurs d’un madrilenyisme espanyolista en construcció sobre un plànol ben antic que sols ha conegut la voluntat de conquesta, dominació i esdevenir imperi com a única rosa dels vents.