Tal dia com avui de l’any 1641, fa 384 anys, en el context de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652/59), el Dietari de la Generalitat consignava la victòria de l’exèrcit de l’aliança catalanofrancesa sobre les tropes invasores hispàniques, que canviaria el signe d’aquell conflicte. Aquell xoc, anomenat Batalla de Montjuïc, s’havia lliurat dos dies abans (26 de gener de 1640) i havia provocat el desballestament de l’exèrcit hispànic. Segons la investigació historiogràfica, l’exèrcit hispànic de Los Vélez, format per uns 24.000 efectius, tindria unes 7.000 baixes al camp de batalla i unes 7.000 desercions durant la retirada.
Segons el Dietari de la Generalitat, l'endemà d’aquella jornada victoriosa (27 de gener de 1641) corregué la falsa brama que, després de la precipitada i caòtica retirada, el marquès de Los Vélez havia aconseguit reunir les restes de l’exèrcit hispànic, l’havia refet i es disposava a atacar, de nou, Barcelona. El Dietari diu que: “La cavalleria se posà en orde, y a la matinada, a la que pensaven que lo enemich envestiria, no se’n veu ningú, que com a gallines fugiren, que en tal nom se'ls pot donar perquè si hagués envestit aleshores haguera conegut lo valor dels cathalans, no obstant lo havia comensat a conèixer”.
Passats dos dies de la batalla (28 de gener de 1641) i amb el camp de batalla sembrat de cadàvers hispànics, l’exèrcit catalanofrancès va sortir per fustigar la retirada de l’enemic. Però els hispànics havien corregut tant que l’exèrcit catalanofrancès no els va poder encalçar. El Dietari de la Generalitat diu: “a las deu de la matinada, hisqué nostra cavalleria ab molta infanteria (miquelets) per a donar lo alcans al enemich. Y per ser ja molt avensat no'l pogueren encontrar”. El mateix Dietari revela que durant els dos següents dies, les restes de l’exèrcit hispànic van accelerar la retirada fins a desaparèixer de l’abast dels catalans.