Barcelona no té cap futur dins d’Espanya, que no passi per anar-se degradant i degradar els catalans que s’entestin a salvar-la. Per més diners que la patronal es gasti en propaganda, la capital catalana no remuntarà, mentre sigui espanyola. La ciutat ha caigut en l’òrbita geopolítica de Madrid dissenyada per Aznar a principis dels anys 2000.
Hem tingut dues dècades per construir una capital capaç de projectar-se al món i de plantejar els problemes europeus des d’una perspectiva catalana. A l’inici del procés, quan Mas encara no s’havia tret la corbata, semblava que Barcelona podria impulsar una cultura urbana genuïna, que no intentés desvincular el talent de la memòria, ni la memòria de la llibertat.
Barcelona va tenir una època magnífica durant els anys que van precedir el 9-N, que és quan Catalunya va tenir l’oportunitat de tornar a la història pel seu propi peu. Amb el 155 i la instauració del govern de Vichy, la ciutat ha esdevingut la pedra de toc del sistema de dominació espanyol, per això cada dia està més lletja. Recordeu les paraules del general Yagüe en entrar per la Diagonal: “Quién ha permitido ESO”.
Barcelona es degrada perquè rep hòsties de tot arreu i perquè no hi ha lloc per a ella en el nou ordre internacional. La ciutat s’ha convertit en el forat negre del país, igual que en els temps de Miró i de Dalí, o com en els temps de Prim i de Fortuny. És el moment de portar les energies cap a una altra banda i de pensar que els catalans no ens hauríem pogut recuperar de cap derrota si Barcelona només hagués comptat amb les seves forces.
Barcelona, igual que TV3 o que els partits de la Generalitat, ja només és un instrument de saqueig de la població catalana. No és casualitat que les poques mesures que el Parlament ha pres aquesta legislatura, com la limitació del preu del lloguer o els impostos sobre l’herència, vagin dirigides contra les classes mitjanes de la capital que han sostingut l’independentisme. L’expresident Torra n’ha sabut un niu, de treballar en la direcció d'Espanya.
Madrid necessita valencianitzar Barcelona i encara ho necessitarà més després dels estralls que el bitxet groc de Wuhan farà a la capital espanyola. La patronal catalana vol concentrar el parc immobiliari, ara molt dispers, per fer-se forta a la capital i dominar el país a través seu. Els fons voltors també miraran d’aprofitar la situació per intentar comprar la ciutat barata. Els comunistes sempre fan la feina bruta de qualsevol que els dona una mica de poder.
La millor sortida és abandonar Barcelona i deixar que els pirates es treguin els ulls entre ells, si és possible sense vendre res. Es tracta de fer com els russos, que van deixar Napoleó sol a Moscou, però sense necessitat de cremar la ciutat. O com els francesos, que no van tornar l’ànima a París fins que Berlín començava a ser un solar. Els mateixos catalans es van refugiar a les muntanyes quan els musulmans van ocupar Barcelona el 714, just mil anys abans que els Borbons.
S’ha de tenir paciència i no regalar res a l’enemic. Sempre hi ha coses a fer per millorar el futur. És un moment ideal per reequilibrar el país, per deixar morir les toies i per preparar amb temps el contraatac.