Diuen diuen diuen que l'ajuntament d'Esplugues potser començarà a retolar també en castellà els senyals de trànsit que incorporin algun text. La mesura s'ha votat per iniciativa de Ciutadans, amb el suport del PP i del PSC, que governa l'Ajuntament i ha tingut la barra de dir que dóna suport a la proposta per imperatiu legal.
Jo me n'alegro que els fills de Franco i de Primo de Rivera no tinguin, per fi, més remei que comportar-se com els colons que són i han sigut sempre. Contra els que han viscut creient que havíem de vigilar de no ofendre els més de dos milions de treballadors que l'Estat va utilitzar per comprar la burgesia i sotmetre Catalunya, jo sempre he cregut que la veritat engrandeix l'amor i, per tant, l'economia i la cultura.
En el fons del cor, tothom sap quins motius té Ciutadans per impulsar una mesura com aquesta i perquè el PSC li dóna suport excusant-se en la legislació espanyola. Quan es discutia l'Estatut del 1932, i més del 90 per cent de la població del país parlava català a casa, la premsa anava plena d'articles que advertien dels accidents de cotxe i de tramvia que hi hauria si la llengua del país esdevenia oficial.
Naturalment, si els mateixos que demanen la retolació bilingüe defensessin del dret a l'autodeterminació, la situació seria una altra, i el meu raonament també. Però les coses són com són, és a dir, com han estat sempre. La diferència és que ara no hi ha prou policia ni prou gana al carrer per dissimular que Catalunya és un país ocupat i això posarà cadascú al seu lloc més de pressa del que molta gent es pensa.
L'acord entre el PP i el PNB és un pas en aquesta direcció. I també ho és la petició que Mas ha fet a la justícia espanyola perquè li permeti presentar-se a unes noves autonòmiques. Serà divertit veure com Albert Rivera pacta els pressupostos, després de les concessions que Rajoy ha fet al concert basc. Els atacs al català de Ciutadans són com les posturetes de Mas davant dels jutjats: es tracta d'atiar els odis atàvics, per dissimular els incompliments electorals.
Darrerament penso en un dia que passejava per Vitòria i la meva amiga Marisol em va preguntar: "Tant bé que viuen els bascos, com és que van caure en el terrorisme?" Jo vaig mirar aquell escenari de cartró pedra, tan ric i anodí, i vaig pensar: "Doncs perquè igual que van fer les elits dels països musulmans que ara entrenen els nois de l'ISIS, a les elits basques només els va faltar vendre's les mares i les filles dels banquers".
A Catalunya, tot i els esforços que es fan per convertir la CUP en una nova FAI, això no passarà perquè l'alta burgesia ja no té cap pes en el progrés del país. El que passarà és que Ciutadans tindrà cada cop més necessitat d'utilitzar l'espanyolisme barat per dissimular que està espoliant els seus electors de Catalunya a canvi de favors i sortides personals. Igual que CiU, el partit d'Albert Rivera utilitza el nacionalisme folklòric per dissimular les seves misèries -per quin motiu deu ser?
L'equilibri polític dels darrers 40 anys es basava en la por i l'explotació del sentiment de culpa dels catalans vers la immigració de llengua castellana. Tot això s'ha acabat i les excuses per tolerar el colonialisme espanyol amb discursos d'anunci de compresa es van esgotant. El català, després de 40 anys de normalització, ja comença a ser la llengua dels ciutadans lliures del país que no es deixen trepitjar, més enllà de l'origen i de l'idioma familiar.
Igual que Arrimadas ha cultivat el català per dissimular la ràbia que el seu partit té a Catalunya, cada vegada veurem més espanyols mirant de xampurrejar-lo per intentar marcar distàncies amb les pulsions quinquis d'un Estat que, inútilment, el vol tornar a disminuir o exterminar. Per això produeix certa tendresa veure Jordi Amat fent preguntes en castellà en la presentació barcelonina del llibre de converses del meu estimat Ignacio Peyró amb Valentí Puig.
És amb detalls subtils que tot s'anirà enfonsant, començant per La Vanguardia i El Periódico, que fa temps que retallen els sous dels seus treballadors per vendre, a qualsevol preu, la moto de la unitat d'Espanya.