Aamer Anwar ha dit a la ràdio que si el govern de Londres hagués fet a Escòcia el que el govern de Madrid ha fet a Catalunya, la Unió Europea s’hauria alçat contra la Gran Bretanya. En la mateixa entrevista l’advocat defensor de Clara Ponsatí també ha explicat que el seu compromís amb els drets nacionals de Catalunya es remunta a una promesa que li va fer a l’Anna Arqué.
M’agrada que el rector de la Universitat de Glasgow recordi la feinada que Arqué ha fet en l’àmbit internacional. M’agrada veure com Anwar destrueix, de manera innocent o intencionada, els ponts que el govern de Vichy presidit per Quim Torra intenta construir amb el govern de Madrid. Com ja vaig escriure fa uns mesos, quan Puigdemont va tocar el dos, després de sembrar el caos, l’esperança vindrà de fora.
Evidentment, si Londres hagués utilitzat la policia per intentar evitar un referèndum a Escòcia i després hagués perseguit els seus representants polítics per tot Europa el daltabaix hauria estat de pel·lícula. Les empreses no haurien amenaçat de marxar d’Edimburg, sinó de la City de Londres. Braveheart s’hauria tornat a posar de moda, tothom parlaria de la sèrie Outlander, i el Brèxit hauria quedat en un trist segon terme.
El que Anwar no diu, no sé si per prudència o per ignorància, és que els polítics escocesos mai no han actuat amb la mesquinesa dels polítics catalans. El que no diu l’advocat de Clara Ponsatí és que els principals enemics del dret a l’autodeterminació han sigut els partits independentistes. Si en plena febre del 9-N, Anwar hagués parlat en els termes que ho fa avui per defensar Clara Ponsatí, fins i tot l’exconsellera d’Ensenyament l’hauria considerat mig boig.
Europa no va moure un dit per ajudar Catalunya perquè tots els governs i tots els serveis secrets del món sabien des de feia temps que els polítics catalans utilitzaven el referèndum per negociar amb l’Estat. És difícil guanyar un referèndum que no vols celebrar, i encara és més difícil d’implementar-lo. No pots pretendre que et poden prendre seriosament si, després de cremar una ocasió com el 9-N, tu mateix elimines la sindicatura electoral i fas declaracions com les de Mas poc abans de l’1 d’octubre.
N’hi ha prou d’escoltar l’entrevista que li han fet a Anwar i comparar el seu discurs amb la gesticulació del president Torra davant de les nostres presons per veure que la Generalitat és plena d’aspirants a Petain i a Laval. Curzio Malaparte descriu molt bé en els seus llibres els esforços que els nazis feien per convertir els jueus en còmplices necessaris de la seva pròpia destrucció. De manera força més intel·ligent i, des de ja fa anys, sense necessitat de matar ningú, els espanyols fan el mateix.
Espero que, amb l’ajut d’advocats com Anwar, puguem treure els nostres polítics de la presó ben aviat. Però també espero que el gruix del poble català no oblidi mai que, en molt bona part, els nostres polítics han acabat a la presó perquè ells mateixos van ser els primers que no van creure en el dret a l’autodeterminació. Com diu Anwar, el govern espanyol es comporta amb Catalunya com una banda de terroristes, i com ell mateix recorda i tothom sap, amb els terroristes no s'hi negocia.