Fa uns dies un empresari em preguntava si crec que Mas trairà Puigdemont. A través dels seus escèptics analistes, La Vanguardia fa temps que convida Mas a liderar una llista que competeixi amb Pere Aragonès en autonomisme. Puigdemont, que va evitar d’embolicar-se amb Primàries per assegurar-se el sou d’eurodiputat, ara depèn més que mai de l’ANC i de les restes del moviment que va impulsar Jordi Graupera.
Mas no acceptarà mai de liderar una llista alternativa a Puigdemont per la mateixa raó que fa deu anys es va posar al capdavant de l’independentisme per no deixar créixer Solidaritat i Reagrupament. Si Mas es presentés a unes eleccions, els votants de Convergència ja no podrien tractar els candidats d’ERC de traïdors i la comèdia que permet parlar de reconstruir els ponts amb Madrid tornaria a fallar com l’1 d’octubre.
Mas no trairà Puigdemont abans de les eleccions, sinó després, per justificar l’enèsima presa de pèl del president exiliat. Encara que els diaris pintin Puigdemont com un resistent que frena la pulsió pragmàtica de la Convergència, forma part del mateix engranatge de Marta Pascal. Puigdemont i Mas acabaran pactant una llista conjunta per la Generalitat i tot el que passi entremig està pensat per donar gruix i credibilitat a aquest objectiu.
El pacte amb la corona és que la vella Convergència es queda la Generalitat amb Quim Torra de president. Torra, que fa veure que no vol repetir, és l’home de Pujol i servirà per posar la cirereta a la reconciliació entre els nois de Marta Pascal i els nois de Puigdemont amb Mas d’intermediari astut i assenyat. Per tal que Catalunya romangui controlada en el fràgil equilibri actual, Puigdemont ha d’encendre la parròquia independentista, i Mas l’ha frustrat omplint les llistes d’homes que evitin que les promeses es compleixin.
Tot està perfectament programat. Mentre hi hagi la més mínima possibilitat que primàries i l’ANC puguin ressuscitar, Puigdemont es mantindrà en el joc donant peixet als catalans, però obeint l’estat espanyol, en darrer terme, com ja va fer Mas. Si en algun moment la vella Convergència creu que l’1 d’octubre està superat i que no el necessita per recuperar el terreny que ha cedit a ERC, el deixarà abandonat al mig del carrer com una tauleta de nit atrotinada.