La invasió russa d'Ucraïna acabarà deixant aquest país devastat, segurament aniquilat i amb un nombre tremend de víctimes, entre assassinats i ferits, que difícilment serem capaços de digerir des de la nostra eurocèntrica perspectiva. Per la seva part, aquells que sobrevisquin a l'horror d'aquesta guerra quedaran marcats per a la resta de les seves vides, que vagi un a saber com i on es desenvoluparan. Per a totes aquestes víctimes, la meva solidaritat.
Quan finalitzi el conflicte, si és que no es desboca cap a uns camins sempre presents des que l'home va inventar la bomba atòmica, les nostres vides i el nostre món també hauran canviat, potser, de forma igualment irremissible o, si té reconducció, trigarem molt temps, no exempt de sofriments, a aconseguir reprendre un camí democràtic. Encara que aquest fos, fins i tot, absolutament imperfecte, és sempre preferible a aquell al qual ens estan arrossegant alguns ardorosos i senils personatges bel·licistes, que inflamen l'escena des de les seves poderoses talaies, aclamats per irresponsables totòlegs de taula braser. La majoria d'aquests han vist les guerres en pel·lícules i en televisió.
Els ardorosos bel·licistes, que no admeten crítiques, estan impedint que fem una anàlisi serena, mínimament racional i, marcadament, prudent d'en què ens estem embarcant, cap a on anem i quin serà el preu que hàgim de pagar per això.
Segurament, si algun d'ells hagués conegut la guerra de prop i si seguissin un procés analític racional, arribarien a conclusions molt diferents, però entre les coses de la guerra, si n'hi ha una que no hi té cabuda és la racionalitat.
Vivíem, fins i tot fa res, en un món —el de la Unió Europea— en el qual, quan dissentíem, comptàvem amb un marc de protecció que ens permetia el debat i la llibertat de pensar, dir i fer. Actualment, tanmateix, ja no comptem amb aquest elenc de garanties de llibertat, encara que no ens en vulguem adonar.
En matèria de drets fonamentals, que és del que aquí estic parlant, se sap on i quan comencen les restriccions, però per quan vulguem adonar-nos d'on acaben serà ja molt tard perquè s'haurà renunciat a tota mena de mecanismes de contrapès, de contenció, que impedeixin que aquestes mesures es transformin o siguin utilitzades com a marc habitual de funcionament
La Unió Europea, que actualment ve definida al Tractat de Lisboa, especialment als seus articles 2 i 3, "es fonamenta en els valors de respecte de la dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, estat de Dret i respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a minories. Aquests valors són comuns als Estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes" i té com a finalitat "promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles".
A partir d'allà, la Unió ofereix "un espai de llibertat, seguretat i justícia sense fronteres interiors, en el qual sigui garantida la lliure circulació de persones conjuntament amb mesures adequades en matèria de control de les fronteres exteriors, asil, immigració i de prevenció i lluita contra la delinqüència", establint "un mercat interior" i "obrarà a favor del desenvolupament sostenible d'Europa", combatent "l'exclusió social i la discriminació i fomentarà la justícia i la protecció socials, la igualtat entre dones i homes, la solidaritat entre les generacions i la protecció dels drets del nen".
Pel que fa a les relacions exteriors, aquelles que li competeixen a Borrell, la Unió "afirmarà i promourà els seus valors i interessos i contribuirà a la protecció dels seus ciutadans. Contribuirà a la pau, la seguretat, el desenvolupament sostenible del planeta, la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, el comerç lliure i just, l'erradicació de la pobresa i la protecció dels drets humans, especialment els drets del nen, així com a l'estricte respecte i al desenvolupament del Dret internacional, en particular el respecte dels principis de la Carta de les Nacions Unides".
Però, a més, hem de tenir present que el mateix Tractat de Lisboa estableix que "La Unió reconeix els drets, llibertats i principis enunciats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea" i que "Els drets fonamentals que garanteix el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals i els que són fruit de les tradicions constitucionals comuns als Estats membres formaran part del Dret de la Unió com a principis generals".
Sembla evident que les recents mesures adoptades per la Comissió, en nom de tots els ciutadans de la Unió, no són cap altra cosa que una derogació implícita del Tractat de Lisboa, de la Carta dels Drets Fonamentals i un abandonament del Conveni Europeu de Drets Humans. M'explicaré.
Declarar la guerra, com ho ha fet Borrell, no entra dins de les competències ni de la Unió Europea ni de la Comissió; per tant, la seva declaració no sembla més que una indeguda atribució de competències que té un encaix en altres cossos normatius, però que ens arrossega cap a un escenari que, com dic, segurament no som conscients de com serà de diferent del de fer la guerra des de talaies o taules braser.
Establir la censura a mitjans de comunicació, s'estigui o no d'acord amb les seves línies editorials, no és més que una vulneració dels drets i llibertats de tots nosaltres, tal com venen reconeguts a la Carta i al Conveni; a més, és una arma en poder d'uns quants per acabar censurant tot allò que no vagi en directe interès d'aquests pocs, senils i bel·licosos manaies que, per cert, els ciutadans no elegim.
Apoderar-se de béns i havers de qualsevol persona, pel simple fet de tenir una concreta nacionalitat, sense que s'hagi determinat prèviament i judicial la seva il·lícita procedència, és també una mesura arbitrària i incompatible amb la Carta i el Conveni, però, a més, una clara i implícita derogació del Tractat de Lisboa i, tot això, sense haver comptat amb l'aprovació dels ciutadans de la Unió.
Segurament, les mesures adoptades per la Comissió compten amb el suport emocional de molts, probablement la majoria dels ciutadans de la Unió, però això no implica que siguin legítimes ni que comptin amb el necessari suport legal. Seran mesures que s'acabaran tornant en contra d'aquesta gran majoria de ciutadans europeus que avui les donen suport i, especialment, en contra de molts totòlegs, que atrauen una gran audiència, sense permetre entreveure les conseqüències del que diuen i aplaudeixen.
En matèria de drets fonamentals, que és del que aquí estic parlant, se sap on i quan comencen les restriccions, però per quan vulguem adonar-nos d'on acaben serà ja molt tard perquè s'haurà renunciat a tota mena de mecanismes de contrapès, de contenció, que impedeixin que aquestes mesures es transformin o siguin utilitzades com a marc habitual de funcionament d'un espai, l'europeu, que estava cridat a ser un de llibertat.
Borrell, que no està capacitat per a la funció que està exercint —i dubto que ho estigui per a qualsevol altra—, ha plantejat que "hi ha d'haver alguna garantia perquè la informació no sigui un element que contamini les ments" i ha anunciat la implantació d'un "mecanisme per sancionar actors nocius que desinformen".
Pel que fa al retrocés democràtic, a la destrucció de l'Europa de les llibertats, a l'assassinat del projecte de la Unió Europea que s'havia d'encaminar cap a una federació, només podem sindicar com a responsables a qui avui la dirigeixen i que tan còmodes estan en aquest procés de retallada de llibertats gràcies al silenci còmplice de molts i a l'ardor bel·licista dels totòlegs de taula braser
Tals eufemismes han de ser traduïts a termes clars: els ciutadans som idiotes, immadurs i incapaços de treure les nostres pròpies conclusions i són "ells", des de les seves poderoses talaies, els qui ens han d'explicar quines informacions podem o no rebre i, en qualsevol cas, per evitar que ens confonguem ja estaran ells, els de sempre, per censurar aquelles informacions i mitjans a què no sigui convenient que accedim. Aquest plantejament és incompatible amb qualsevol mena de concepció que es pugui tenir del que ha de ser un sistema democràtic.
En pocs dies, tants com porta la invasió russa d'Ucraïna, uns indocumentats, senils i ardorosos personatges, que de demòcrates tenen poc o gens, han fet retrocedir la Unió Europea el que ha costat dècades avançar; l'estan destrossant i, a més, l'estan col·locant, juntament amb tots nosaltres, en una posició molt diferent de la que en aquest conflicte li corresponia: la d'àrbitre, cedint aquest paper a una Xina que, al final, acabarà sent la gran beneficiada de tot aquest ardor guerrer.
La culpa de la invasió recau en un únic actor; les causes d'ella, que és del que ningú no vol parlar, són atribuïbles a múltiples parts, però pel que fa al retrocés democràtic, a la destrucció de l'Europa de les llibertats, a l'assassinat del projecte de la Unió Europea que s'havia d'encaminar cap a una federació, només podem sindicar com a responsables als qui avui la dirigeixen i que tan còmodes estan en aquest procés de retallada de llibertats gràcies al silenci còmplice de molts i a l'ardor bel·licista dels totòlegs de taula braser que, com dic, no tenen ni idea del que és una guerra.
L'única esperança que queda, si encara volem que al final de la contesa quedi dempeus alguna cosa de l'Europa de les llibertats, passa per la resposta que a tota aquesta antidemocràtica i aberrant actuació de la Comissió doni el Tribunal General de la Unió Europea, després el Tribunal de Justícia i, sobretot, la que donem els ciutadans oposant-nos al fet que acabin deixant-nos autènticament en pilotes, privats de tota mena de drets i llibertats que és el que, dia a dia, estan fent, perquè amb l'excusa de defensar la democràcia a Ucraïna s'estan carregant la nostra, per imperfecta que sigui.