Quan el PP i Vox registren esmenes a la totalitat contra l'amnistia que proposen endurir el Codi Penal, plantejant la “dissolució” o “suspensió d’activitats" de partits polítics o organitzacions socials i culturals que promoguin referèndums il·legals o declaracions d’independència, i endurint el Codi Penal per perseguir delictes que impliquin “deslleialtat constitucional”, estan dient una cosa claríssima: el referèndum del 2017 era legal.
D’entrada, la convocatòria de consultes per la via de referèndum “sense tenir competències per fer-ho” era un tipus penal (512 i següents) que, introduït l’any 2003 pel govern Aznar (i que abastava tant l’actitud d’autoritats com la de participants com interventors en la consulta), va ser derogat per Zapatero en la reforma del 2005. Per tant, convocar un referèndum “sense tenir les competències per fer-ho” fa dècades que no és delicte. I, de fet, així es va pronunciar l’Assemblea del Consell d’Europa quan, en les seves recomanacions del 2021, instava Espanya a reformar els delictes de sedició i rebel·lió “de manera que no es puguin interpretar per desfer la despenalització de l’organització d’un referèndum” efectuada l’any 2005. Pedro Sánchez es va posar ràpidament, diligentment, a obeir l’organisme europeu.
El “ho tornarem a fer”, des del punt de vista jurídic, queda amb una pista d’aterratge més que lliure
El PP introdueix aquesta esmena perquè sap perfectament que organitzar un referèndum no és delicte, i que els magistrats del TS van haver d’empescar-se-les per associar el delicte de sedició a una conducta que ni de lluny s’hi apropava, tot fent servir fórmules tan imaginatives com la “violència atmosfèrica”. Fins i tot ara hi volen introduir la penalització de la proclamació d’una independència, precisament per la mateixa raó: un fet d’aquest tipus mai no ha estat tipificat com a delicte. Vull dir que demà mateix, o el mateix 2017, aquesta proclamació és possible sense cap rastre de conseqüència penal (especialment ara, que ni tan sols la sedició els queda). Es pot argumentar sobre el delicte de desobediència, d’acord, però seria un delicte menor, indirecte i associat a ordres institucionals suposadament desobeïdes, i amb unes penes que no tan sols són menys greus sinó que designen una instància judicial més propera a l’acusat i més allunyada de les urpes dels Marchenas de torn. Per si no ha quedat clar: ja era legal fer el referèndum el 2017, com demostra la iniciativa del PP, i ara fer-ho encara queda més clarament despenalitzat. De manera que el “ho tornarem a fer”, des del punt de vista jurídic, queda amb una pista d’aterratge (o d’enlairament, que són pistes exactament iguals) més que lliure.
És la prova, doncs, del cotó: si ho han de tipificar ara, és que no estava tipificat abans. De fet, dins de la proposta d’esmena hi ha una altra admissió per part del PP: hauria estat una ocasió perfecta per reintroduir el delicte de sedició, per exemple, oi? Doncs no ho han fet. L’esmena que presenten ni en parla, de recuperar aquests tipus. Suposo que encara tenen algun respecte pel criteri de l’Assemblea del Consell d’Europa, o una mica de vergonya per fer tanta cara de maníacs persecutoris contra tota una manera de pensar. El PSOE ha estat més llest i no ha volgut entrar en els temes penals: per aturar l’independentisme s’ha conformat amb l’existència de la via administrativa, és a dir la governamental, la que passaria per ell i no per cap jutge, que és la del 155. No cal per tant il·legalitzar partits, ni empresonar gent, ni modificar el Codi Penal a conveniència com fan les fútils gesticulacions del PP: cal només un decret aprovat al Senat. Farien bé els partits catalans d’intentar esmenar aquest article o la seva interpretació per part del TC, per cert, si volen fer valer la seva influència a Madrid. Saber els límits del 155 permet saber qui “mana” en un territori, en tot cas, fins i tot quan hi ha una disputa política o uns llimbs jurídics tan grans com és una declaració d’independència. O bé s’aclareix jurídicament el 155, o bé s’aclareix l’independentisme sobre què succeeix l’endemà d’una proclamació (més enllà d’anar o no els consellers al despatx). Tranquils: res que no hagi estat ja inventat en totes les independències produïdes al món durant les últimes dècades.