ERC ha assegurat aquesta setmana que s’està gestant un bloc a Madrid format pel PP, Vox i Junts. Tot plegat per la decisió de Junts de tombar la tramitació de la llei que regulava els contractes de lloguer temporal. S’ha parlat molt sobre la decisió de Junts i poc sobre el fet que ERC situï Junts al mateix nivell que PP i Vox. Més que res perquè, suposo que sense adonar-se’n, ERC s’ha autorebaixat capacitat negociadora amb el PSOE. M’explico: Junts, PP i Vox van votar no a la tramitació d’aquesta llei, però els motius pels quals la van rebutjar són molt diferents entre si. Sense anar més lluny, Junts va argumentar que el text actual suposa una invasió de competències de la Generalitat i no m’imagino Santiago Abascal massa preocupat per aquesta circumstància, de la mateixa manera que no m’imagino la direcció de Junts decidint en una reunió que ara aniran agafats de la mà de PP i Vox. El resultat final, però, va ser que —efectivament— la tramitació de la llei va ser rebutjada i va ser llavors quan ERC va posar al mateix sac les tres formacions. I aquí està la clau de volta: el dia que ERC tombi els pressupostos generals de l'Estat perquè no hi estan d’acord, aquell dia ERC formarà part del bloc PP-Vox? No faig cap espòiler en anunciar que PP i Vox votaran no a aquests comptes, perquè està escrit al manual de tot partit d’oposició. El PSOE i Sumar votaran sí, perquè estan al govern i a partir d’aquí, s’espera que la resta de formacions decideixi en funció del què es negociï partit a partit.

Si ERC vota no als pressupostos de l'Estat, també formarà part del bloc PP-Vox?

Si ERC votés no als pressupostos de l'Estat, ERC ho argumentaria dient que ho fa per motius merament polítics. Però si això passés, la crítica als republicans ja està feta i se l'hauran fet ells mateixos: es tracta d’anar a l’hemeroteca d’aquesta setmana i recordar que, pel fet de votar no, automàticament quedes posat al mateix bloc que PP i Vox. És evident que aquesta idea, alimentada per la retòrica dels partits d’esquerra, pesa molt sobre ERC. Però aleshores això rebaixa, si no anul·la, qualsevol capacitat de negociació amb el PSOE. És a dir, si per por que et posin al mateix bloc que PP i Vox, votes el contrari d’aquestes dues formacions, quin preu té allò que negocies? Si el PSOE ja sap prèviament que a ERC li fa pànic polític veure Gabriel Rufián, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal aixecant la mà amb idèntic sentit del vot, els socialistes s’asseuran a taula de negociació amb la feina feta. Què negociaran aleshores? Ben al contrari, si et treus les manies i els complexos de sobre i t’és igual qui vota el mateix que tu, el teu vot serà incert i el govern espanyol haurà d’arremangar-se per arrencar el teu sí. I si al llarg dels mesos, has anat demostrant que votes punt a punt, llei a llei, amb independència de si de manera interessada et col·loquen en un bloc o en un altre, el valor del teu vot cotitzarà a l’alça.

Després del no de Junts, el PSOE s'ha afanyat a anunciar una reunió a Suïssa

Com a prova d’això només cal veure com, després del no de Junts a la votació del lloguer, el PSOE s'ha afanyat a anunciar que una delegació anirà a Suïssa a reprendre les negociacions amb la formació de Carles Puigdemont. Sobre la taula hi ha qüestions molt profundes, i pel que sé, la gestió de la immigració que arriba a Catalunya és un punt molt important en aquesta tanda de negociacions, sense menystenir la resta d’agenda pactada a l’acord de Brussel·les. Que jo sàpiga, el PSOE no ha reiniciat res amb ERC, i això que ara s’arriba a una etapa del calendari polític marcada per la negociació dels pressupostos de l’Estat.  Per cert, ERC no ha situat el PNB en el bloc PP-Vox, malgrat que unes hores abans del tema dels lloguers, les tres formacions van votar sí a reconèixer Edmundo González com a president legítim de Veneçuela. I, no ens enganyem, la votació sobre Veneçuela també tenia un component ideològic clar. I no crec que ningú a la seu central del PNB a Bilbao estigués pensant en si quedaven emmarcats aquí o allà. És més, el PNB sí que s’ha hagut de menjar algun gripau a Madrid perquè, de tant en tant, el PSOE li recorda que si manté la lehendakaritza a Vitòria, és gràcies als socialistes. A Catalunya és justament a la inversa, si el PSC governa, és gràcies a ERC.

Hi ha un altre bloc possible: ERC i Junts sumen 14 diputats indispensables, inajornables i inevitables per a qualsevol votació del PSOE

Si ERC és capaç de desprendre’s del fantasma estètic de votar el mateix que PP i Vox, la seva força negociadora augmentarà i, de fet, si se sumen els vots dels seus set diputats als set de Junts, el bloc que es formarà en serà un altre. Hi ha un altre bloc possible: l'independentista. Actualment, el PSOE i Sumar tenen 152 diputats. Això vol dir que al govern espanyol li caldrà sempre reunir 24 vots més per arribar a la majoria absoluta (176) o, si més no, aconseguir-ne 19 més (i arribar als 171) que superin la suma de PP i Vox (170). Això sí, en aquest segon cas —el de la majoria simple— també haurà de procurar que la resta de partits s’abstinguin. ERC i Junts sumen 14 diputats. La força, doncs, és crucial, indispensable, inajornable i inevitable. Ahir dissabte, Marta Rovira va dir que “cal repensar ERC pensant en el país i no en el partit”. Per tant, ara que ERC i Junts estan a les portes dels seus congressos, una manera de “pensar en el país” és que no facin mal als ulls els quadradets vermells del NO en alguna votació contrària a la voluntat del PSOE. I més si, de bon principi, es deixa clar que l’argument per donar suport o rebutjar un text és, simplement, si allò afavoreix la vida dels catalans.