Nahel M. tenia 17 anys. Va ser assassinat per un policia a Nanterre el dimarts 27 de juny. La primera versió que es va conèixer va ser la de les fonts policials explicant que un vehicle havia xocat contra dos policies motoritzats. Però tot seguit va començar a circular per les xarxes socials un vídeo que donava una versió ben diferent: un dels dos policies mantenia el conductor del vehicle aturat a punta de pistola i després disparava a l’adolescent a boca de canó, quan el cotxe tornava a posar-se en marxa. Nahel va morir a pocs metres i pocs minuts després. Aquest vídeo, que donava testimoni de la violència policial, va ser autenticat per diversos mitjans, entre ells Le Monde.
La mort de l'adolescent i l’intent d’amagar-ne la veritat dels fets van despertar emoció i ràbia a Nanterre, on el noi vivia, a l'oest de París. Aquell mateix vespre van esclatar tensions entre els veïns i la policia. L’acció de protesta va convocar milers de persones i es va escampar com la pólvora. Poques hores després, des del Ministeri de l'Interior s’anunciava que ja s’havien realitzat més de 1.300 detencions durant la nit. Ara ja, la indignació s’ha estès a tota França, a Bèlgica i a Suïssa.
La gran periodista Anna Bosch recordava fa poc en un fil de Twitter notable, que Macron —que ha hagut de suspendre un viatge a Alemanya per la revolta al seu país—, es troba ara on ja varen estar abans els presidents Mitterrand, Chirac, Sarkozy, Hollande que el varen precedir. Macron pot dir que no en sabia res del malestar creixent dels habitants de les banlieues. Tot i que la generació de Nahel és filla o fins i tot neta d'aquells “fills de la immigració” dels 80-90 i són francesos de fet, el vídeo de com va morir Nahel els reafirma que no ho són de dret.
En donava fe un reportatge de fa 25 o 30 anys: uns mestres voluntariosos varen organitzar visites a París amb gent jove que havia nascut i crescut a París, però mai no havien vist Notre Dame, ni la Torre Eiffel ni els Camps Elisis. Abans, els instruïen sobre com comportar-se i com vestir, apartant-los així de fet de la França de la il·lustració i la raó, de la llibertat i la fraternitat, en la mateixa mesura que els dirigents polítics francesos també fugien dels valors republicans. No els hi deixaven fer-se seves les grans fites de l’art, la tecnologia o l’urbanisme francès. Tampoc els deixaven compartir la cultura del benestar. Al contrari, presumien de la desigualtat rampant i de les grans diferències econòmiques i d'estatus, mentre anaven destruint els fonaments d’unes institucions que podien servir per aturar el deteriorament d’una igualtat d’oportunitats que quedava com a darrera senyal d’alarma abans d'un enfonsament anunciat des de fa anys i anys.
Fa almenys tres dècades que el cinema francès reflecteix la realitat i tensions de banlieues com Nanterre, on vivia Nahel. El primer gran impacte el va causar La haine (l'odi), dirigida per Mathieu Kassovitz que es va estrenar el 1995 explicant la història d’un jove negre, un jueu i un àrab que vivien en la marginalitat en la dècada dels anys 90.
En el cas de la revolta actual, com a reacció a la mort de Nahel a Nanterre, el discurs polític s'ha escindit en dos bàndols: Le Pen i Zemmour (dreta ultra i ultradreta) amb la dreta de Macron, fent costat a la policia, i els líders dels Verds que es fan una anàlisi massa plana denunciant una "americanització de la policia"
En el cas de la revolta actual, com a reacció a la mort de Nahel a Nanterre, el discurs polític s'ha escindit en dos bàndols: Le Pen i Zemmour (dreta ultra i ultradreta) amb la dreta de Macron, fent costat a la policia, i els líders dels Verds que es fan una anàlisi massa plana denunciant una "americanització de la policia".
Es podia llegir ahir a ElNacional que un grup en defensa dels drets humans a França, la Lliga dels Drets Humans, ha tornat a fer una crida perquè s'elimini la llei que permet a la policia francesa disparar contra els conductors que desobeeixen les ordres d'aturada. I també Jean Luc Mélenchon, assenyalava aquesta llei, feta l'any 2017, com una de les principals causes de l'assassinat del jove Nahel aquest dimarts. I el dirigent de la France Insoumise, ha afegit que s’han d'assenyalar ben bé les causes, i que les causes són polítiques. I té raó. Però la diana no té prou nitidesa si no s’hi saben veure els condicionants econòmics que hi ha al darrere i que acaben obrint pas a aquesta llei que legalitza els trets de la policia. Deia Berthold Brecht que una gran part de la població civilitzada —tal com van les coses— podem compartir l’esgarip per les accions del feixisme, però sols una minoria veuen en el capitalisme depredador la llavor de tanta violència, desigualtat i autoritarisme.
Perquè tot és molt pitjor si “l’americanització de la policia” que assenyalen els verds francesos va acompanyada de la dretanització ultra de partits i governs que pertanyen a la UE. I hi poden ajuntar la gairebé completa desaparició de l’equitat, la celebrada acceptació de la mentida, i l’increment de la violència amb l’atac a dones per ser dones, a adolescents perquè volen un futur, a persones grans perquè fan nosa, i als grups LGTBI+ (també fa cinc dies, que era el dia del seu orgull).
Perquè tot hi cap, i tot hi és, a l’ou de la serp.