A la bateria d'assumptes polèmics vinculats a la Justícia en aquesta arrencada de curs polític toca afegir-ne un més que impactarà amb força en el Govern de coalició. És la decisió pràcticament tancada del Tribunal Constitucional d'anul·lar l'expulsió del llavors diputat de Podemos, Alberto Rodríguez, presa per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. Per recordar els fets, Rodríguez va ser condemnat a una pena de presó substituïda per multa de 540 euros —abonats pel polític tot just rebre la sentència— i una pena d'inhabilitació de sufragi passiu, que no actiu.

Per a nombroses fonts jurídiques i lletrats del Congrés, la pena va ser substituïda per multa i no hi havia res a executar perquè en aquells mesos no hi havia previstes eleccions i Rodríguez no s'anava a afegir a una llista electoral. Novament, dret de sufragi passiu. En una acció sense precedents, el llavors president de la Sala Segona del Suprem, Manuel Marchena, es va dirigir per escrit a la Taula del Congrés instant Batet a executar la sentència. La presidenta va demanar aclariments, no els va rebre. Es va dirigir a la Junta Electoral Central i tampoc no va aclarir en què consistia l'execució. Un primer informe dels lletrats va assenyalar que Rodríguez no havia de perdre el seu escó. A partir d'allà, les pressions. Un rum-rum de portaveus del sector conservador de la magistratura assegurava en declaracions als mitjans que sí que havia de ser expulsat. Des del Suprem, en aquest cas off the record, van oferir la seva interpretació a qui la va demanar sobre què fer amb l'escó: se n'havia d'anar. Després va arribar un segon informe verbal assenyalant l'expulsió que després va ser un informe escrit.

Però el crucial no era aquest debat, sinó les competències. Fonts jurídiques del Congrés apunten que la decisió "neix d'una confusió del Procés". L'explicació és confusa, però fonamental per entendre com s'han rebaixat els estàndards del dret. Hi ha dues figures, la incompatibilitat i l'elegibilitat. Ser inelegible significa que no et pots presentar a les eleccions (Article 6 de la LOREG); i després està la incompatibilitat, la que defineix quins càrrecs són compatibles amb altres. Es pot ser diputat autonòmic i senador però no nacional, per exemple.

Hi ha un moment durant el procés en què la incompatibilitat no la decideixen les Juntes Electorals, sinó la mateixa Cambra. Els parlaments autonòmics tenen la Comissió de l'Estatut del Diputat i inclou tant incompatibilitats com aforaments, així com la Comissió de Suplicatoris. Tradicionalment, a Espanya la Cambra decidia sobre les compatibilitats del diputat amb autonomia parlamentària. Fins que durant el judici al procés, la Junta Electoral Central es va ficar en les competències del Parlament de Catalunya i va començar a decidir sobre la incompatibilitat. "Un fet que contradiu 40 anys de jurisprudència parlamentària i de la mateixa Junta", apunta un lletrat i recorda diversos vots particulars en aquest sentit. "Com era Catalunya, es van rebaixar els patrons de la jurisprudència parlamentària i de les competències", apunta. Perquè fins aleshores, les causes d'inelegibilitat les resolia la llei electoral, i les compatibilitats el parlament. Després va arribar allò de la "inelegibilitat sobrevinguda", recorreguda encara a la justícia europea. I això mateix li va passar al diputat Rodríguez.

"Marchena va enviar la carta dient implícitament que Alberto Rodríguez era incompatible i calia retirar-li l'acta. Però és el Congrés qui ha de retirar-la i decidir si algú ha esdevingut incompatible", recorda un altre lletrat. Una contradicció absoluta dels principis que regeixen l'atorgament i la retirada de les actes parlamentàries, com marca l'article 23 de la Constitució. A més, la decisió es va prendre sense dret d'audiència i sense passar per la Comissió d'Estatut, així que Rodríguez no va poder al·legar res. "Ho va fer la taula de cop" recorden fonts parlamentàries.

Si el Constitucional anul·la la decisió està corroborant que en el procés contra Alberto Rodríguez es va produir "una cacicada darrere una altra", conclou un altre jurista. La pregunta és: com se li torna l'escó? El conflicte entre les institucions de l'Estat no el va encoratjar la Taula, sinó l'ordre indirecta del Suprem. Si s'anul·la l'expulsió d'Alberto Rodríguez, si li van treure l'escó quan tenia dret a conservar-lo, si no es va argumentar prou, la culpa recaurà sobre Meritxell Batet, màxima responsable com a presidenta del Congrés de protegir els drets fonamentals dels diputats i els seus representats.

En el context d'aquells dies estava l'amenaça de VOX contra Batet d'una denúncia per desobediència i un govern espanyol que va voler evitar l'enfrontament amb el Suprem davant l'enèsim intent de renovar el CGPJ. En el pla polític, l'escó ha romàs buit com a símbol de protesta pel que Podemos interpreta com un excés de Batet i una traïció del seu soci de govern. Si el Constitucional els dona la raó, pot ser que la batussa interna no sigui per a tant. Fonts de Podemos asseguren que es pronunciaran una vegada ho faci Alberto Rodríguez. Si l'exdiputat no carrega contra Batet, és possible que no ho facin ells.

Al marge de la polèmica i l'enrenou, la retirada de l'escó d'Alberto Rodríguez és un cas flagrant de com les pressions dobleguen el dret i les conseqüències de cedir davant aquestes.