Estem a l'acceleració del rearmament europeu. El pla Rearmar Europa, al gra i sense eufemismes, ha irromput a l'agenda nacional abans del previst. Donald Trump ha empès Europa i aquesta ha fet el mateix amb els 26 estats membres, a excepció de l'autòcrata hongarès, Viktor Orbán. L'agenda de presidència de la setmana n'és un bon exemple. Pedro Sánchez s'asseu a Finlàndia amb el primer ministre pel model de finançament de la seguretat europea, continua per Luxemburg (país sense exèrcit) i tanca amb Nadia Calviño, candidata a presidenta bis de la Comissió en estar al capdavant del Banc Europeu d'Inversions, clau per finançar el pla de seguretat comunitari.

La xifra d'Ursula von der Leyen és d'una dimensió de difícil escapatòria per als pressupostos de cada país. Dels 850.000 milions d'euros, 650.000 haurien de sortir dels comptes públics de cada un. Un rècord de despesa que necessàriament tindrà impacte en altres partides. L'"escut social", pilar ideològic i narratiu del govern espanyol, s'enfronta ara a l'escut de seguretat europeu. La qüestió és buscar diners per a ambdós sense provocar un desnivell. Pedro Sánchez va guanyar la partida del límit ibèric a la pandèmia. Una fita que va permetre doblegar la inflació i encapçalar el creixement europeu. Ara l'executiu vol aconseguir el mateix amb la despesa en defensa i pretén que surti de les regles fiscals. I, per tant, que no afecti la despesa social. Utilitzar fons europeus en forma de deute mancomunat com els fons Next Generation i no tocar l'estat del benestar.

Si els 850.000 euros són el quant de l'estratègia defensiva comunitària, a la Comissió Europea li falta definir com fer-ho i per a què. El mecanisme està per debatre i allà l'executiu lluitarà pels eurobons. Von der Leyen ja hi ha donat llum verda. I mentre va aterrant el debat al Congrés, l'executiu aposta per la pedagogia del rearmament. Canviar "defensa" per "seguretat pública" i un "rearmament de les democràcies" i no un "rearmament per a la guerra".

Hi haurà pressuposat milionari per a la defensa europea. El que està per construir és el marc polític ideològic a l'altura del moment

Les institucions europees saben que PSOE i PP garanteixen que tirarà endavant. Però un augment de la despesa militar mai no és benvingut a l'esquerra, tampoc no té suport majoritari de la societat i l'executiu necessita com més suport millor. Per això els beneficis de guanyar el debat del finançament són dobles. Evitarà retallades i abandonar una majoria d'investidura en què l'esquerra es resisteix, però ha votat a favor de l'augment de despesa militar quan ha tocat.

Per això el PSOE necessita diverses pistes d'aterratge. Convèncer Sumar i Yolanda Díaz els seus. Esquerra Unida, de tradició anti OTAN, necessita transitar aquest segle amb arguments diferents de la postguerra freda. Podem es quedarà fora, però la coalició necessita anar unida en una política que no és només pressupostària, sinó estratègica i nuclear: és el lloc on ens col·loquem a Europa davant el desordre global que agita Trump.

La fórmula no hauria de ser un problema. Pedro Sánchez és qui més ha gastat en defensa. Més que Aznar, més que Zapatero, més que Rajoy. Amb una majoria fràgil, la despesa ha crescut un 49,2% entre 2018 i 2022. Aquell any va representar l'1,1% del PIB, la xifra més alta des de 2010, segons dades d'Hisenda. En paraules de Margarita Robles al Congrés a finals del novembre passat, malgrat ser a la cua a l'aportació a l'OTAN, "Espanya és el tercer país de l'Aliança que més ha augmentat la inversió en els últims anys. Un 77% des de 2016 a avui". D'aquí al 2% del PIB en queda molt, però els més de 80.000 euros invertits en Defensa en la passada legislatura és la xifra més alta comparada amb altres presidències.

Encara que hi haurà soroll i tensions —les veurem en la ronda de consultes i en la cita Sánchez-Feijóo d'aquesta setmana—, Espanya continuarà sent un aliat creïble en l'accelerament del rearmament europeu. Un soci segur que defensarà l'Est reivindicant el Sud. La cursa militar pot debilitar Europa si només es parla de números, soldats, efectius, seguretat militar. Hi haurà pressuposat milionari per a la defensa europea. El que està per construir és el marc polític ideològic a l'altura del moment. I per a això, és necessari escoltar els arguments de tots els partits on està representada la societat europea.