Encara no he llegit ni parlat amb cap abstencionista que falqui els seus arguments amb el “com pitjor, millor”. L'esquerra progre —sobretot l’espanyola, gent que són d'esquerres fins que s’ha de pactar amb el PP per fer fora Xavier Trias— gasta el dia acusant els abstencionistes de pensar que com més de dretes sigui Espanya, millor per Catalunya. He vist articulistes de La Vanguardia comparar els catalans farts i frustrats per la incompetència de la classe política independentista amb partidaris de Trump i Bolsonaro perquè “les arts brillarien més que mai i els mals de l’imperi quedarien a la llum”. Jo ja entenc que gent com Begoña Gómez no toquin quarts ni hores quan volen llegir la ferida que carrega l’independentisme per cridar a l’abstenció el 23J. Només demano als que surten a repartir carnets de cinisme contra qui se les empesca com pot per fiscalitzar els seus partits que abans procurin treure’s la biga de l’ull.
L’argument és ben senzill i no cal complicar-lo gaire: si tens uns interessos i creus que ara mateix ningú no els representa, no estàs obligat a votar contra la teva voluntat
Ningú no s’entreté a sofisticar cap argument des de cap tribuna. L’argument és ben senzill i no cal complicar-lo gaire: si tens uns interessos i creus que ara mateix ningú no els representa, no estàs obligat a votar contra la teva voluntat. Al cap dels que només prioritzen l’eix nacional quan algun independentista graponeja més poder del compte, l’única via per combatre els qui es neguen a comprar el marc espanyol és fer-los xantatge. Té tota la gràcia perquè primer et diuen cínic i després t’acusen de còmplice de l’homofòbia, el masclisme i el racisme, com si les plagues no existissin ja abans de la campanya del 23J i com si haguessin de deixar d’existir un cop assegurada la trona per a Pedro Sánchez una altra vegada.
Com a bons espanyols, no poden imaginar-se que l’eix nacional —el català— sigui la brúixola electoral d’algú, i no entenen, o no volen entendre, que qui no vota no ho fa pel “com pitjor, millor”
La trampa de l’esquerra espanyola i de tots els qui criden a la participació és que volen reduir els problemes estructurals de la societat espanyola a unes eleccions. Volen fer-nos creure que tots i cadascun dels debats ideològics —“les guerres culturals”— acaben d’aquí a dues setmanes. A més a més, ho fan, com sempre, repartint títols de privilegi emparellats als de cinisme. És una manera barroera de no haver de fer autocrítica perquè “si guanya la dreta, el català patirà molt”, com si no estigués ja agonitzant sota el seu govern i tots els que l’han precedit. Com a bons espanyols, no poden imaginar-se que l’eix nacional —el català— sigui la brúixola electoral d’algú, i no entenen, o no volen entendre, que qui no vota no ho fa pel “com pitjor, millor”. Ho fa de portes endins, ben conscient que el moviment independentista no depèn de si guanya la dreta o l’esquerra a Espanya, perquè el corc a batre el té a dins. El drac de l’abstencionista són els partits que dia rere dia renuncien a defensar-nos per treure les castanyes del foc als espanyols.
És més fàcil enfrontar-se a l’independentista renegadet i frustrat que dir en veu alta “la culpa del feixisme espanyol és dels feixistes espanyols”, jo ja ho entenc
“La seva rebequeria no la pagaran partits, sinó persones amb molt menys privilegi”, deia la Gómez a La Vanguardia, referint-se a la llengua catalana. M’ho dius a mi, Begoña, que soc catalanoparlant? Que procuro viure plenament en català a la Barcelona de Colau —ara de Collboni amb els vots dels radioprimaverasounders— i no puc? Que he hagut de sentir-me dir racista i burgesa per parlar en català a la capital del país? És més fàcil enfrontar-se a l’independentista renegadet i frustrat que dir en veu alta “la culpa del feixisme espanyol és dels feixistes espanyols”, jo ja ho entenc. És més fàcil pensar que els buits de l’independentisme desnacionalitzat tornaran a servir per reduir la conflictivitat a la política espanyola i pactar una sortida perquè, per poc que sigui, serà així. És més fàcil dir-los als catalans “que vindrà el llop lingüístic” que admetre’s com a llop lingüístic. Aquesta és la part fàcil de ser un abstencionista cínic: que et permet reconèixer qui són els altres cínics, encara que no siguin abstencionistes. Si les eleccions els surten bé, tot plegat serà gràcies a l’altra Espanya i a les forces del canvi i a tota l’èpica progressista que necessita l’estat per tapar-se les mancances. Si les eleccions els surten malament, la culpa serà dels abstencionistes cínics, que l'únic que volien era una classe política que els defensés els interessos però, sobretot, una classe política que no els fes passar més vergonya. De moment tenim la Intel·ligència Artificial de JxCat i el vídeo del Francesc-Marc Àlvaro explicant que la seva beguda preferida és la pellofa. Salut.