Els grans fòrums econòmics i socials mundials representen visions importants per construir un món més just. Ho explicava fa anys a Girona la professora Maria Dolors Oller en un acte sobre el nou ordre mundial i les religions. Oller és doctora en Dret i professora de Dret Públic, i des de la seva feina a Justícia i Pau és una de les veus més autoritzades per parlar de com va el nostre món i de quin paper hi pot jugar l’espiritualitat. La seva proposta per construir la convivència rau a fer entendre que les religions no poden resoldre per si mateixes els problemes mundials: ecologia, injustícia… però sí que defensa que poden aconseguir allò que sols amb plantejaments polítics, econòmics i socials no es pot obtenir, que és una transformació, un canvi en les relacions humanes.

Si hi ha una massa crítica, un gruix de persones i entitats que veuen que cal una nova consciència col·lectiva, el materialisme pot donar lloc també a l’espiritualitat, i la competitivitat es pot convertir en cooperació. Oller és molt pertinent quan recorda que si bé les tradicions religioses s’expressen per mitjà de la saviesa, l’amor, la compassió… no són immunes a la bogeria, el pecat i la maldat. Institucions religioses han donat suport a sistemes d’exclusió i no han estat paradigmes de bondat. Però aquestes desviacions no poden ofuscar la realitat de la majoria d’entitats religioses que treballen per formar a persones implicades que volen canviar positivament el món. Coincideixo amb una visió que no passi per alt el fet religiós i la seva concreció en diferents tradicions religioses: la religió es concreta culturalment, i no és el mateix el nivell de pietat i la seva expressió a Banyoles que a Jerez de la Frontera. Defensar la diversitat cultural comporta també defensar la llibertat de creure (i de no creure). La convivència i la cohesió social, l’equitat, la diversitat… només es podran aconseguir si es garanteix aquesta premissa. El món està fet de persones creients, i de moltes persones no-creients.

Les religions poden ser útils en la governança global educant en actituds ètiques i promovent la democràcia. No és una evidència, i en moltes de les seves estructures es troben amb impediments. Un món per tothom és un món en què els individus tenen cura de la casa comuna que és la Terra. En els grans fòrums mundials l’aspecte interreligiós és cada cop més present. En els seminaris de relacions internacionals el fet religiós apareix. En la resolució de conflictes el factor religiós es té en compte. En la promoció de la diversitat no es pot passar per alt l’espiritualitat. Les religions no han vingut a molestar. Existeixen i configuren la vida de milions de persones. La seva absència també és una realitat. Ateus i creients ho han de tenir en compte i respectar-se. En la cura de l’ambient, es poden trobar, i no és una acció només d’alguns grups minoritaris. L’espiritualitat és present a cimeres del clima i a trobades mundials d’alt nivell polític. I no es troben per resar, sinó per millorar el món conjuntament.