Pasolini ens va deixar una relectura de l’Evangeli en forma de pel·lícula anomenada L’Evangeli segons Sant Mateu. Era el 1964 i el film ha passat a la història del cinema com una de les pel·lícules més fondes i sorprenents sobre la vida de Jesús. La societat vivia un procés de reformes socials, i l’Església Catòlica es movia en un Concili Vaticà II que l’hauria de reformar profundament. Fa unes setmanes, el filòsof Ferran Mateu ens va regalar un assaig que aprofundeix en els mateixos neguits. A Presència d’una absència - Apunts sobre l’espiritualitat contemporània, el seu assaig ens trasllada que hi ha gent que té necessitats religioses, persones que no es donen per satisfetes amb la realitat quotidiana, sinó que cerquen un plus de significació, de gratificació, de somni i de transcendència. El monjo de Montserrat Lluís Duch ja dissertava també sobre aquestes peripècies de l’esperit que avui se les ha de veure “amb l’ombra allargada del nihilisme ambiental”. 

Ferran Mateu, certament, és un dels assagistes més notables de la nostra cultura contemporània, ho deixa escrit al volum editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, i exquisidament dissenyat per Jordi Avià. Per Mateu, que és professor d’humanitats a Blanquerna i sap què significa parlar avui de temes de gruix intel·lectual a les noves generacions, considera que parlar d’una possible vivència superficial de l’espiritualitat constituiria avui un oxímoron, i desmenteix que estiguem en una societat dessecularitzada: si així fos no hauria triomfat el fenomen Codi da Vinci, ni Rosalía cantaria cançons que diuen “sentaíta, al cielo quiere rezarle”. A Mateu, a qui li vaig preguntar si escolta Rosalía i em va respondre que “no, però que conec perquè li he llegit entrevistes”, li sembla que aquesta cantant mostra un neguit existencial i alhora una inquietud espiritual, una voluntat explícita d’obertura al misteri.

La humilitat és una de les condicions de possibilitat de l’experiència espiritual, sense humilitat es poden fer moltes coses, però no endinsar-nos en un món immaterial

El pensador defensa que des d’una perspectiva cristiana, la humilitat és una de les condicions de possibilitat de l’experiència espiritual, i reconeix que sense humilitat es poden fer moltes coses com aixecar edificis descomunals i declarar guerres, però no endinsar-nos en un món immaterial. Mateu cita Karl Barth, per a qui la fe cristiana és una decisió i el seu objectiu no és creure sinó resistir-se a la inèrcia del dubte. Ferran Mateu no és gens dogmàtic i arriba a escriure que “no n’hi ha cap, de camí”, donant a entendre que tothom se l’ha de llaurar i treballar ell sol. Les metàfores són un gran fort del pensador nascut a la Granja d’Escarp (on li han dedicat la biblioteca municipal, que du el seu nom), i sobre la recerca de sentit escriu frases tan brillants com aquesta: “Hem d’actuar com si hi fos, el sentit. Que no trobi les claus de casa no significa que sigui absurd buscar-les, ni tampoc que la casa no existeixi”.