"Les paraules més simples, les realitats més tangibles, acaben per perdre el seu sentit i per significar tot el contrari"
Romand Rolland
No sé si ja teniu el kit de supervivència per a 72 hores. Els confesso que jo fa temps que el tinc, no per res, sinó perquè tenir una mica d'aigua, llaunes, llanternes, espelmes, medicaments, material per a cures i una ràdio que vagi amb piles és el mínim per si hi ha qualsevol problema i, després del que hem viscut, a veure qui és el llest que està segur que no serà necessari. Confesso que en el meu cas no té gaire mèrit, res que vagi més enllà d'haver estat criada per una previsora senyora de Bilbao que tenia un rebost no per a un sinó per a dues apocalipsis. Em falta, això sí, el que abans s'anomenava un càmping gas, i és que menjar llaunes i coses fredes, encara que sigui durant una emergència, no casa amb el meu sentit de què és alimentar-se. La navalla suïssa legítima la vam comprar allà mateix, que fins i tot per emportar-se records cal tenir una mica d'ull.
Aconsegueixin el kit per si de cas, excepte que siguin o vulguin passar per progressistes pota negra, perquè, en aquest cas, el que han de fer és emprenyar-se. A què ve que ens alarmin d'aquesta manera? No té sentit, perquè, en realitat, no ens rearmarem, sinó que ens prepararem per al 2030. Prepara el 2030 en comptes de Rearma Europa i així els que mossegaven per l'agenda 2030 poden continuar donant-nos la llauna amb les seves conspiranoies. Estarà al corrent Soros del rearmament? El cas és que sí, que en els pròxims cinc anys ens prepararem per a una eventual invasió russa de territori de la Unió Europea, sobre la qual els serveis d'intel·ligència alemanys i danesos ja en tenen dades. Macron ha arribat a dir que seran Moldàvia i Romania el pròxim lloc pel qual Rússia trenqui la legislació internacional i les fronteres. Això si Trump no es llança a aconseguir "d'una manera o d'una altra" l'illa.
No ens rearmarem, no s'espantin, sobretot si són progressistes obedients. Només incrementarem les nostres capacitats defensives a tot drap
No ens rearmarem, no s'espantin, sobretot si són progressistes obedients. Només incrementarem les nostres capacitats defensives a tot drap, reactivarem la indústria militar europea, llimarem les nostres dependències exteriors més urgents, ens reindustrialitzarem, buscarem terres rares sota les pedres —quina commutació més ocorrent— i tot això organitzat des d'Europa perquè el paisanatge no pugui sortir amb històries ecologistes o mediambientals, que no estem per romanços. Veuran que un canvi de marc de tal magnitud i de tal velocitat no està a l'abast de tots els esperits, així que els líders s'encarregaran de maquillar-lo i, si cal, de mentir-nos. D'això no se'l pot acusar Pedro Sánchez, que ja ens va avisar que entrarà en mode neoorwelià pel nostre bé. Qui avisa és avisador, cosa que, per una vegada, l'honora.
Diversos països europeus ja estudien apropiar-se de l'estructura de l'OTAN, buidada dels Estats Units, com a fórmula d'integració de les capacitats de defensa plenament europees. La qual cosa és molt interessant i també ho seria per a Espanya, que no es pot permetre el luxe ni d'arrossegar els peus amb el rearmament ni de quedar-se fora d'aquestes noves estructures de poder europeu. Excepte que sigui un progressista avant la lettre, en aquest cas el que ha de fer és quedar-se fora del marc, dir als nostres socis que per a aquestes gatzares no ens fiquem a la UE i transformar-se en neonacionalista espanyol, autàrquic i autosuficient. Com si es pogués. I això avui val per a tot nacionalisme.
Mentre tot això se substancia a un ritme que fa vertigen, un progressista disciplinat ha d'alterar molts altres marcs mentals amb disciplina i rigor. Per exemple, qui diria que ara demanar el segrest previ de publicacions era el més important? Cosas veredes, que va dir Sancho. Així que ara no se t'acudeixi pronunciar-te en contra la censura prèvia, contra el segrest o a favor de la llibertat de creació que s'uneix a la d'expressió, perquè et foten una pallissa i et deixen test per poc empàtic, per no pensar com una mare, per no unir-te al linxament. Qui ens hauria dit que trauríem els rosaris dels nostres ovaris per ficar-nos el Codi Civil o el Penal si arriba el cas! La ministra del ram feminista dona suport a tot això, per la cara, que ha dit que veu molt bé que un llibre no vegi la llum. Visca la censura prèvia si és amb molta sororitat.
Fins i tot si amb el manual del bon progressista a la mà ha aconseguit esquivar tot l'anterior i l'emergència de Groenlàndia —què faríem en cas d'atac a Groenlàndia?, què faries tu en un atac preventiu de l'URSS?-— li quedarà el salt amb perxa d'assumir que és un progrés sense límits que el govern ens digui que ha d'incomplir la Constitució per no fer perdre el temps als nostres representants. Entenc que un seguidor del Cèsar a les Gal·lies pogués assumir tal asserció, però què dic?, els pròcers romans li tenien més respecte al Senat. El Govern actual, que obté la seva legitimitat del suport parlamentari, no vol molestar el parlament amb la llei de lleis perquè no té possibilitat de tirar-la endavant, és a dir, no té el suport parlamentari. Si ets un bon progressista, dels d'atapeïdes les files, has d'empassar-te i defensar que on la Constitució diu "haurà de presentar" —en un futur simple de l'indicatiu que expressa una obligació— en realitat hi diu "presentarà si li ve bé" (o presentarà a la seva conveniència o presentarà al seu antull o presentarà si els va bé a les gònades del president). Aquest salt seria divertit si no fos tan greu. Divertit perquè van posar a parir en Rajoy per incomplir el termini de presentació marcat, tot i que sí que els va presentar. Greu perquè quan comences a llegir el que posa la Constitució més clar que l'aigua i decideixes que no importa que els teus s'ho saltin —almenys no governa la dreta, collons!— has iniciat el camí de la demolició. Aquest article és igual d'important que qualsevol altre. Saltada la molèstia d'un mateix serà més fàcil saltar la dels que vinguin. Saltat un cop el Congrés, que el saltin d'altres serà qüestió de vaselina.
Ser progressista ara mateix és una complicació mental. De tant retorçar-te els principis, pots acabar al lloc exacte on no volies ser. Si en comptes de progressista ets comunista, ets exactament on eres fa quaranta anys, però fent-li la volta a tot. Així que sí, per no ser acusat d'heterodox, has de girar els principis a la velocitat del cap de la nena de l'exorcista, com ja va aprendre a fer amb els sahrauís i amb tantes coses, tenir doble o triple personalitat, desdoblar-te davant la teva consciència. I, sobretot, has d'assumir que res significa res: ni les paraules ni els principis ni les institucions ni els compromisos internacionals. Res és res. Però almenys no mana la dreta, collons!