Aquesta és una de les típiques frases que ens deien a casa quan érem petits i estàvem encantats, perduts en els nostres pensaments o, senzillament, desconnectats de tot. Les frases fetes van canviant amb el temps, i els meus fills, del mateix fenomen en deien “estar empanat” fa pocs anys. És probable que ara es digui d’alguna altra manera, ves a saber! Tanmateix, em sembla molt més poètic dir-li a algú que està a la lluna.
L'arribada dels humans a la Lluna el 1969 va ser la gran notícia després d’uns anys de carrera espacial i en plena guerra freda dels Estats Units amb l’antiga URSS. A la dècada dels setanta, i diversos viatges i allunatges després, vam perdre l’interès pel nostre satèl·lit. La Lluna i la carrera espacial van perdre la novetat i, fins i tot, va haver-hi gent que va dubtar de la gran fita humana i defensava que l’arribada a la Lluna era un gran engany. Però les naus enviades des de la Terra van arribar a diferents localitzacions de la Lluna, on van dipositar màquines amb sensors, que han anat prenent mesures i enviat dades a la Terra perquè els astrofísics i altres investigadors n’extreguin conclusions. Per exemple, tenim els llocs d’allunatge de quatre missions Apollo, les 12, 14, 15 i 16 (recordeu que l’Apollo 13 va fracassar, com sabem per una famosa pel·lícula, i una famosa frase, “Houston, we have a problem”).
Sempre se’ns ha dit que la Lluna és un satèl·lit “mort”. Un concepte una mica difús, ja que una cosa és que no contingui actualment ni mai no hagi pogut donar suport a la vida, per tant, sigui biològicament mort, i l’altra és que sigui un cos estel·lar geològicament mort, que no és el cas. La Lluna té moviments sísmics i tectònics, a causa de diferents raons. Els sismògrafs dipositats a la superfície lunar per les missions Apollo durant els anys 1969-1977 van detectar i informar dels moviments sísmics lunars, que potser podríem anomenar llunatrèmols o selenetrèmols? (moonquakes en anglès). Els sismògrafs deixats pels Apollo mesuraven tant els moviments d’ones sísmiques de llarg període, i altres que mesuraven els moviments més curts i ràpids. Els sismes de la Lluna més llargs van ser àmpliament estudiats, però no els més curts, que en les ones de ràdio que arribaven i amb la tecnologia de l’època era molt més difícil de destriar respecte al soroll que, per exemple, generaven els canvis de temperatura entre el dia/nit sobre els sensors.
Encara que ens pensem que la Lluna ja no atreu l’atenció dels investigadors, tant tenim grups de recerca amb projectes potents com també empreses disposades a pagar les despeses d’experiment o, fins i tot, d'enviar l’home a la Lluna de nou
A què es deuen aquests sismes? Bàsicament, es creu que hi ha dues raons principals: l’impacte de meteorits sobre la superfície lunar, i l’atracció gravitatòria de la Terra sobre la Lluna (una mena de “marea” sòlida) que provoca moviments tectònics lunars.
Com hem dit, les primeres anàlisis de dades es van fixar en els moviments sísmics intensos, i durant aquest temps se’n van detectar uns 13.000, però una nova anàlisi, que ha revisat els moviments de baixa profunditat n’ha detectat el triple, particularment concentrats en l’hemisferi nord (on hi ha el sismògraf de l’Apollo 15). No se’n sap la raó d’aquesta elevada sismicitat, amb alguns moviments sísmics que poden arribar a una potència al voltant de 5,5, mesurat en l’escala de sismes terrestres, però tenint en compte que hi ha interessos comercials per enviar noves naus a la Lluna, si hi enviem persones, hauríem de tenir-ho en compte, per a la seguretat dels que hi vagin i dels aparells que hi portem.
Encara que ens pensem que la Lluna ja no atreu els ulls i l’atenció dels investigadors, no és cert, i tant tenim grups universitaris de recerca amb projectes potents que s’haurien de desenvolupar en els pròxims anys, amb el que s’ha anomenat l’Armada Lunar; com també empreses start-up dels Estats Units, com ara Astrobotic, que ofereixen els seus serveis de forma comercial a governs, universitats, empreses i també individus, disposats a invertir i pagar les despeses d’experiment o fins i tot, algun dia, d'enviar l’home a la Lluna de nou. Ara bé, tot just aquest gener, en el que segur ha sigut un greu revés per als objectius de l’empresa, una de les naus, la Peregrine d’Astrobotic, va desintegrar-se per fregament a l’atmosfera terrestre.
El que està clar és que algun dia podrem dir amb propietat “estàs a la Lluna!”, però, de moment, ens queden encara moltes dades a analitzar per conèixer millor el nostre satèl·lit.