Sabia el CNI que l’imam de Ripoll preparava un atemptat, com ha declarat en seu parlamentària Mohamed Houli Chemlal, l'únic supervivent de la trama jihadista? No cal caure en teories conspiratives. Els terroristes són els únics culpables del mal que fan, però l’èxit d’un atemptat és el fracàs dels serveis de seguretat que són els encarregats de protegir els ciutadans. I perquè fracassos com els atemptats de la Rambla i de Cambrils no es tornin a repetir, convé conèixer quins errors s’han comès. I la veritat també és una exigència del respecte a les víctimes. Tanmateix, en aquest cas, l’Estat es nega sistemàticament a donar a conèixer tota la veritat donant peu a tota mena de sospites.

I és l’Estat en el seu conjunt qui està alimentant totes les sospites imaginables potser per protegir-se ell. Ara és el govern espanyol més progressista de la història el que es nega a desclassificar els documents secrets que podrien aclarir uns fets que van succeir quan governava el Partit Popular. Però l’interès a donar carpetada a l’assumpte és més general. Inclou altres grups polítics i mitjans de comunicació, com s’ha posat de manifest en el tractament de la declaració de Mohamed Houli que coincideix amb la que abans ja havia fet un altre delinqüent, el comissari Villarejo.

Com tothom sap, la constitució de la comissió parlamentària d’investigació sobre els atemptats del 17-A no ha estat un exercici de transparència, sinó una concessió del govern de Pedro Sánchez a Junts per Catalunya a canvi del seu suport en altres qüestions. Però només cal assistir a les reunions de la comissió però constatar l’escàs interès dels diputats per obtenir noves informacions i dels mitjans de l’establishment per seguir-les. Dijous, en la reunió de la Comissió a la sala Prim del Congrés dels Diputats hi havia pocs diputats i pocs periodistes. Només els mitjans audiovisuals van tenir interès en el morbo de l’operació policial de l’entrada al Congrés de Mohamed Houli emmanillat. De seguida, els diputats del PP es van escandalitzar pel fet de donar veu al terrorista condemnat i van marxar. Altres membres de la comissió, un cop Houli va dir que el CNI coneixia el que preparava l’Imam de Ripoll, van preferir no fer-li preguntes. Semblava que preferien que el condemnat no digués res més. I els més actius van demostrar que el seu únic objectiu era desacreditar la declaració de Houli. Només la diputada Pilar Calvo va superar el seu temps d’intervenció perquè anava preparada amb un qüestionari sobre els fets i les circumstàncies dels atemptats.

No hi ha proves que demostrin la veracitat del que diu Houli ni del que abans va dir Villarejo, però tot es podria resoldre si es desclassifiquessin tots els documents i es conegués el contingut de les converses de l’imam amb els components de la cèl·lula i els seus interlocutors del CNI i de la Guàrdia Civil. Si no, les sospites i les teories són inevitables

Una comissió d’investigació no és un debat parlamentari. Els cridats a comparèixer no són adversaris ni interlocutors polítics. Han de declarar i respondre al que els demanen. Els diputats no tenen per què opinar allà mateix sobre les respostes del declarant, perquè els correspon aportar les seves conclusions a l’informe final de la comissió. Dijous va fer la impressió que ningú s’esperava que Houli impliqués el CNI, i van fer mans i mànigues per neutralitzar el titular que havia donat. I òbviament els mitjans oficialistes van relegar la informació donant-li l’espai propi dels fets intranscendents. El tema no interessa.

La reunió de la comissió va tenir un altre fet misteriós, també poc destacat. Després de Houli havia de declarar Gerard Gustave Gaston Trouvay, el veí que havia declarat haver vist com fugia la furgoneta de l’Imam de Ripoll just abans de l’explosió d’Alcanar i que va donar peu a la teoria, sustentada per una advocada dels acusats, segons la qual no és gens segur que Abdelbaki es-Satty morís a l’explosió. Gaston Trouvay no es va presentar a la comissió com estava previst i no va ser possible localitzar-lo. Divendres tampoc ningú en sabia res.

Certament, no hi ha proves que demostrin la veracitat del que diu Houli ni del que abans va dir Villarejo, i són persones d’entrada poc creïbles, però tot es podria resoldre si, com s’ha demanat, es desclassifiquessin tots els documents i es conegués el contingut de les converses de l’imam amb els components de la cèl·lula i de l’imam amb els seus interlocutors del CNI i de la Guàrdia Civil, però com aquesta informació s’amaga, doncs les sospites són inevitables. Un dels membres de la comissió que no pertany a cap dels grups catalans rebutjava categòricament la teoria conspirativa. “Va ser un cas de negligència —deia— perquè estaven centrats a trobar urnes i van descuidar la resta”. Déu-n'hi-do.

PS. El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació contra l’expresidenta del Parlament Laura Borras. És un fet sense precedents una condemna tan cruel a una persona que, tal com reconeix la mateixa sentència, ni s’ha enriquit il·lícitament, ni ha causat cap pèrdua a l’erari públic. En aquest cas, l’acarnissament no és una sospita, és una obvietat, una injustícia que cau també sobre la consciència de falsos demòcrates que per interès partidista l’han justificat.