Soc l’única que té la sensació que estem sobrecarregats d’informació i que passem massa hores a les xarxes socials i massa poques a la realitat? T’aixeques al matí i abans de les nou ja t’han arribat a través d’algun dels sentits dues-centes notícies que es contradiuen entre elles. Esmorzes i ja t’han atracat tres-cents anuncis dient-te que fins ara no eres feliç perquè no tenies el seu producte —el millor del mercat i de la història de la humanitat— i que què esperes per comprar-lo, que ja fas tard. Pressa i més pressa. A l’hora de dinar, ja has llegit tants pensaments profunds a les històries d’Instagram que sembla que estiguis levitant. A mitja tarda, ja t’han arribat dos-cents anuncis electorals de polítics que et prometen l’edèn si els votes. Al vespre, ja t’han informat deu vegades que, després d’aquestes eleccions, segurament en faran unes altres perquè s’avorreixen i no saben com gastar-se els diners. A l’hora de sopar, ja has vist quatre-cents vídeos de gent que hi entén de tot, però que no saben ni construir una frase subordinada. I abans d’anar a dormir, ja has llegit no sé quantes piulades de gent que al matí defensava tant sí com no una idea i que ara defensa la idea contrària. I tot això treballant vuit hores diàries i duent a terme la resta d’obligacions (anar a comprar, portar els nens a l’escola, netejar la llar, cuinar, rentar la roba…).

Sembla que tenir temps per no fer absolutament res o per quedar amb els amics una bona estona sense cap altra finalitat que passar-ho bé, està mal vist

Podeu entendre, doncs, que, a l’hora de tancar els ulls i dormir, ens sigui absolutament impossible fer-ho perquè el nostre cervell, que està intentant emmagatzemar adequadament tota la informació que li ha arribat durant el dia, encara va a 300 km/h. La conseqüència de tot això és que la informació queda escampada sense cap mena d’ordre ni sentit dins el nostre inconscient i surt quan menys ens ho esperem. Per exemple: fa dues setmanes vaig anar a comprar pa al matí i, en comptes de demanar a la dependenta una barra de pa, li vaig etzibar que era una feixista i que, la gent com ella, hauria d’estar tancada a la presó. Vosaltres sabeu per què li vaig dir aquesta ximpleria? No? Doncs jo encara menys. No he tornat mai més a la fleca. Com voleu que no fotem un pet com una gla amb tot aquest estrès informatiu?

Per contrarestar tota aquesta sobreinformació i estar tranquils, l’única solució que hi veig és eliminar totes les aplicacions del mòbil i fer servir el mòbil durant una temporada com un simple telèfon fix dels d’abans (per rebre trucades imprescindibles i prou); sortir a caminar a prop de la natura; quedar amb els amics sense mòbil i fer-la petar una estona; fer esport; jugar a qualsevol joc amb algun ésser humà o animal; sortir a ballar… Resumint: socialitzar a la vida real amb persones reals.

L’únic que necessitem els éssers humans per ser feliços és l’amor, el contacte honest amb els altres, i l’únic que fem durant el dia és parlar amb persones, que moltes vegades no sabem ni qui són, a través d’una pantalla. Interactuem amb una pantalla tot el dia i la gent que tenim al voltant fa el mateix. És totalment absurd, tot plegat. Quedes per prendre una cervesa amb un amic i tant tu com l’amic o bé esteu parlant a través del mòbil amb una altra persona que no hi és físicament o bé esteu penjant una foto de la cervesa a les xarxes socials i dient als vostres seguidors que us ho esteu passant molt bé amb algú amb qui ni tan sols has intercanviat una frase. Semblem imbècils, tots plegats. La realitat és que, al llarg de la història, mai no havíem estat tan sols, estressats i desinformats com ara. Si no vius estressat i fas més coses de les que pots assumir, no ets ningú. Sembla que tenir temps per no fer absolutament res o per quedar amb els amics una bona estona sense cap altra finalitat que passar-ho bé, està mal vist, que és millor dir: «ja quedarem un altre dia, envia’m un whatsapp, que vaig de cul». Creieu que d’aquesta manera és possible gaudir d’alguna cosa i ser feliç? Jo crec que no; no vivim mai a l’aquí i l’ara. Però no us preocupeu, sempre ens quedaran les frases d’autoajuda barata d’Instagram o els viatges als mateixos destins que tothom per anar tirant.