Fa uns dies, vàrem conèixer els resultats del Regional Innovation Scoreboard (RIS) de la Unió Europea i eren dolents. Catalunya estava més enrere de Madrid i Euskadi (classificats com a "strong innovators") i descendia a "moderate innovator". Sens dubte és un fet important. En un món que competeix en innovació i on només es poden capturar rendes elevades si la teva comunitat és capaç d’innovar, aquesta no és una bona notícia.

Ara bé, cal dir-ho clar, no sabem mesurar la innovació i el que mesurem als rànquings és el potencial d’innovació. Per què és això? La innovació és la transformació de coneixement en productes i serveis nous que tenen èxit al mercat. Ara bé, ni cal que aquest coneixement sigui nou ni que l’hagis creat tu. Ser punter en ciència, inclús en R+D, no et converteix en innovador.

Tenim molts exemples d’aquesta situació. El meu preferit és Shenzhen, la ciutat més innovadora de la Xina, però no pas on són les millors universitats com Tsinghua, Pekin University, Fundan, Jia Tong o la Chinese Academy of Science. Totes es reparteixen entre Pequín i Xangai. Però és a Shenzhen a on trobem Huawei, Tencent, Oppo, ZTE, BYD (bateries) i DJI (drons i estabilitzadors de càmeres). Si vols transformar una idea tecnològica en un producte industrial viable, Shenzhen és el millor lloc del món on fer-ho. El cas contrari és el Canadà, allà hi ha algunes de les millors universitats del món, líders en intel·ligència artificial i aprenentatge profund, i el govern canadenc és un dels que més inverteixen en R+D, però la inversió del sector privat està per sota l’1% del PIB, tot i tenir a l’altre costat de la badia, a Seattle, empreses com Amazon, que avui són els inversors més importants en R+D del món. Si preferiu un exemple més proper, les tres grans universitats d’Israel es troben als rànquings prop de les catalanes (Technion 145, Hebrew Univ 224 i Tel Aviv Univ 205), mentre que en temes d’innovació Israel està entre els millors del món.

No vull dir amb això que no sigui important fer recerca (jo em dedico a això), sense talent no hi ha ni innovació ni prosperitat; però no existeix una transmissió directa de la recerca a la innovació, inclús de les patents a la innovació. Un bon exemple és Anglaterra, amb Cambridge i Oxford situades al Times Higher Education Ranking com les dues millors universitats del món, mentre que al Regne Unit no trobem el nivell d’innovació de Silicon Valley, Shenzhen, Israel, Texas, Nova York, Boston o Taiwan.

De fet, si observem la innovació, veurem que només una petita part té el seu origen en la ciència o la tecnologia, la major part són noves propostes de mercat amb coneixements preexistents. Ni Zara, ni Starbucks, ni Amazon, ni Uber, ni Airbnb, ni Nespresso, ni Glovo són propostes que vinguin de la tecnologia. Si busquem un element en comú entre els hubs d’innovació, veurem que cada un d’ells ha estat capaç de desenvolupar unes capacitats pròpies que li permeten tenir avantatges competitius en l'àmbit global. Les capacitats i els avantatges competitius són diferents en cada cas, però aquestes capacitats són la clau.

Les general purpose technologies o tecnologies universals són les tecnologies que han canviat el món, com ara l’electricitat, el motor de combustió, el motor elèctric, internet, l’e-commerce... Són tecnologies que tenen un rang d’aplicabilitat molt alt i són imprescindibles per construir-ho tot

Hi ha dos aspectes molt preocupants en el RIS. El primer, mentre l’índex d’inversions en R+D del sector privat a Euskadi és més del doble de la mitjana espanyola i al mateix nivell de la UE, a Catalunya és només un 40% per sobre de l’espanyola i un 40% per sota de la UE. Això té molt a veure amb el tipus d’empreses predominants i els mercats en què competeixen. Això, però, seria un tema d’un altre article.

Per mi, l’aspecte més preocupant és el nombre de llocs de treball en tecnologies de la informació i la comunicació (ICT), a Madrid depassa la mitjana europea i és més del doble de l’espanyola. A Catalunya ens trobem a la mitjana espanyola i per sota de l’europea.

Us preguntareu per què això és tan important. L’explicació és simple, es diu GPT, és a dir general purpose technologies o, també, tecnologies universals.

Les general purpose technologies són les tecnologies que han canviat el món, com ara l’electricitat, el motor de combustió, el motor elèctric, internet, l’e-commerce... Són tecnologies que tenen un rang d’aplicabilitat molt alt i són imprescindibles per construir-ho tot. Avui en dia, la representació més clara d’aquestes tecnologies és el món digital, particularment, intel·ligència artificial (IA), cloud, robòtica... són les tecnologies imprescindibles per construir qualsevol innovació. Els magatzems d’avui estan robotitzats, fets amb software i software amb rodes (robots), l’e-commerce és també software amb intel·ligència artificial, també ho són els cotxes.

No són aquestes les úniques, hom podria dir que dissenyar xips és també una GPT, com també es podria dir de les bateries i d’altres, tot això és cert. Ara bé, potser cap de tant universal com les digitals, IA + cloud + robòtica + sensors + big data.

Hi ha dos aspectes que fan les GPT tan importants. En primer lloc, la seva universalitat els dona una gran capacitat de recombinació i, per tant, de generar innovació arreu. Si tens molt talent de primera línia en el camp digital i una demanda d’empreses que competeixen amb innovació, tindràs molts productes i serveis digitalitzats. El que està passant a l'Índia, Shenzhen, Taiwan i el que ha passat a Silicon Valley són exemples d’aquest fenomen.

Però, hi ha un efecte encara més important. L’existència de talent en aquestes tecnologies permet la innovació en tots els altres camps. Sense una àmplia disponibilitat de professionals de cloud, no tindrem startups i empreses que escalin; sense professionals d’IA, no tindrem una logística moderna o podrem fer biologia computacional o un sector públic modern; sense un grup ampli de professionals de la robòtica, del tractament de la imatge i sensors, no serem capaços de fer fàbriques que puguin competir, perquè avui en dia la fabricació i la logística competitives estan robotitzades.

Aquests dos efectes de permetre i generar noves innovacions mitjançant recombinació són bàsics per tenir un país innovador. Sense estar al top en nombre i qualitat dels professionals d’aquests sectors, simplement no ens en sortirem, no tindrem oportunitats de sortir-nos-en.

Avui, els països pròspers són països que competeixen amb innovació. Ho fan creant avantatges competitius en l'ecosistema. Seria fantàstic que això fos tan senzill com invertir més en R+D+I, endegar missions, atreure grans empreses o tenir moltes startups. No tenim una vareta màgica i totes les polítiques tenen externalitats tant positives com negatives que cal gestionar. Però a cada moment de la història hi ha GPT, tecnologies que no són com la resta, són clau. Aquí estem malament i això és potser el més greu d’aquest RIS.