Només aquest any les tecnològiques a la Xina han perdut 1 bilió de dòlars de capitalització. No només això, aquesta davallada sembla no tenir aturador. Tot just abans-d’ahir Ali Baba, un dels valors estrella de l’univers xinès, patia una davallada d’un 4% en un sol dia.

Tot va començar al novembre, quan l’IPO d’Ant Technologies (Ali Baba) amb un valor de 37 mil milions de dòlars va ser suspesa pel Partit Comunista xinès dos dies abans de fer-se. Després varen venir multes milionàries i, al juliol, pocs dies després de l’IPO de 4 mil milions de dòlars al mercat de Nova York, Didi – l’Uber de la Xina, àmpliament utilitzat i molt popular – va ser acusat de transgressions en la privacitat de les dades i la seva app va ser retirada de les app stores, fent impossible aconseguir nous clients. Després d’això, uns dels mercats amb més èxit a la Xina – EduTech – el de les escoles que ajuden a completar i tenir èxit als estudiants en el supercompetitiu model educatiu xinès, va ser declarat il·legal si no era sense ànim de lucre, (no ho era), cancel·lant el model de negoci de moltes iniciatives, online o no, que feien des de computació o matemàtiques fins a anglès o violí. Fa pocs dies, a principis d’agost, un portaveu del Partit Comunista xinès declarava els jocs online de Tencent – el WhatsApp xinès – com a "opi per a la ment" i imposava severes mesures entre les quals hi havia restriccions a menors que només podran jugar unes hores els caps de setmana. Les accions de Tencent van arribar a caure més d’un 10%.

Què està passant a la Xina? Per què el país sembla voler carregar-se les seves companyies estrella, líders en IA (intel·ligència artificial)?

Aquesta és la pregunta que tots els analistes es fan i que sembla, almenys de moment, que no té explicació concreta. Tot són conjectures, però comencem a entreveure la llum en un tema opac i en construcció. Aquí hi ha algunes respostes. El lector ha d’entendre, però, que són conjectures, ningú sap a Occident què està passant a la Xina i la Xina tampoc, és un tema en construcció.

  1. L’explicació és multifactor. Per exemple, una part del problema amb Ant Technologies és la lluita entre els bancs nacionals i les empreses de fintech que proporcionen avui dia la major part dels crèdits i les inversions a la Xina, pràcticament online amb interfícies i aplicacions molt avançades tecnològicament i financerament. Els bancs nacionals, estructures antiquades i burocratitzades, es resisteixen a morir. Situacions semblants les trobem en actuacions com les de Didi, etc.
  2. El Partit Comunista no és el que et penses. El Partit Comunista xinès no respon a la visió que sovint es té a occident. Té més de 95 milions de membres multimilionaris i funcionaris públics molt preparats. El funcionari públic xinès ascendeix en base a una estructura meritocràtica que requereix que aconsegueixi els objectius primer en l'àmbit local, després en l'àmbit regional, etc. Òbviament no tots responen a aquest perfil, les branques de les forces armades i la sindical estan lluny d’això. És a dir, no és un partit tan homogeni com sovint creiem. Ara bé, com que tot a la societat xinesa està integrat, és clau.
  3. Una preocupació moral i pels valors... i el control. Els valors morals són molt importants a la Xina, quelcom que no es vol perdre i que es veuen desafiats constantment pel mercat, la competitivitat extrema i la cultura occidental, especialment en els joves. La destrucció recent de les empreses d’EduTech obeeix a aquesta preocupació. La Xina – almenys el Partit Comunista xinès – no vol ser Occident. El control dels valors és quelcom molt important, una branca del PC xinès està dedicada a controlar els mitjans i el partit té una capil·laritat que arriba a cada empresa, a cada barri, a cada districte i també al món online. Un exemple d’aquesta capil·laritat online és l'armada Wu Mao Army (50 Cent Army). Es tracta de funcionaris i addictes al Partit que en el seu temps lliure es dediquen a escriure missatges online defensant postures pro-Xina. Es calcula que entre 500 mil i 2 milions de persones es dediquen a aquesta tasca habitualment.
  4. Deep-tech vs e-commerce. Parlem de tecnològiques, però no totes les tecnològiques es veuen afectades. A empreses com Huawei no li ha passat res. Cap de les tres grans d’smartphones Xiaomi, Oppo o Realme s’han vist afectades. Empreses més petites com DJI (drons) tampoc s’han vist afectades, ni els fabricants de cotxes. S’entreveu una preocupació cap a empreses d’e-commerce o xarxes socials. Inclús les que col·laboren àmpliament amb el govern com Tencent (bona part dels serveis públics són al WhatsApp xinès, concretament tot el que està relacionat amb la covid). Tot i que la major part de l'expertesa xinesa en IA i Cloud es troba en empreses com Ali Baba i Tencent, i aquestes dues àrees són claus per l’estratègia xinesa, sembla que la seva potencial influència a la societat es veu amb recel.       
  5. La preocupació per la igualtat. La Xina és un país comunista, però força desigual, on els multimilionaris conviuen amb poblacions que tot just ara surten del llindar de la pobresa. Hi ha una preocupació genuïna per aconseguir una economia que distribueixi la riquesa d’una manera més equitativa. Pensem que una gran part de la legitimació del Partit Comunista recau en el seu èxit en la gestió (la gestió de la covid per exemple) i la seva capacitat de convertir la Xina en un país pròsper.   
  6. Les dades. A la Xina fins fa poc hi havia quatre factors de producció: la terra, el treball, el capital i la tecnologia. Penseu que és un país comunista i per entendre el seu llenguatge cal desempolsar els tractats d’economia marxista i parlar de factors de producció i lluita de classes. Bé, fa poc se'n va declarar un altre, les dades, que serà el cinquè. I és tan important que el proper 1 de novembre entra en vigor la PIPL (Personal Information Protection Law), similar en els seus objectius al nostre GDPR (RGPD) i s’està preparant una normativa sobre dades que vol ser la més avançada del planeta. Poc se’n sap d’aquesta nova normativa, però només la intenció d’establir-la, juntament amb la importància que se li dona entre els factors de producció, ens deixen entreveure la seva importància.  
  7. El creixement de l’economia i els mercats de capitals. Paral·lelament a tot això, Elon Musk fa la seva GigaFactory a Xangai sense entrebancs a una velocitat de vertigen (mentre té mil problemes burocràtics per la de Berlín). Com és possible que Tesla no tingui problemes a la Xina mentre que Ali Baba, Didi i Tencent estan entre les cordes? Bé, és clar que la Xina vol convertir-se en el primer exportador de cotxes del món, en el primer fabricant de bateries i prendre el lideratge d’aquest mercat a les marques japoneses i europees. No només això, el CA-919 d’Air China, tot i no estar a l’alçada de l’Airbus A320 o del Boeing 737, escurça el terreny d’una manera considerable. Sembla clar que aquestes indústries més pesades on la Xina pot possiblement competir millor que en e-commerce o xarxes socials tenen el suport del govern.

Fins aquí hem passat revista a set explicacions d’un fenomen complex que està trasbalsant els mercats aquest any i ho seguirà fent, almenys fins que les postures es clarifiquin una mica més i les noves legislacions s’aprovin.  

Res de tot això és gratis, bona part dels sectors més dinàmics, les innovacions més interessants i el know-how en IA, Cloud, Machine Learning... s’estan comprometent. Sembla ser que és un preu que els responsables del Partit Comunista xinès estan disposats a pagar.

Menys capitalisme global i més estat xinès, en aquesta lectura sí que sembla estar-hi tothom d’acord.