Avís al lector: les següents línies poden ferir la seva sensibilitat democràtica, tret que hagi votat Vox o tingui decidit fer-ho en les pròximes convocatòries electorals. Només en aquest cas potser és capaç de no estremir-se, enrojolar-se, avergonyir-se o preguntar-se quina bogeria és el document que el partit de Santiago Abascal ha posat com a condició per donar suport a Andalusia a un govern de PP i Ciutadans.

Llegeixin, llegeixin, perquè els de la ultradreta espanyola ja han posat negre sobre blanc les seves intencions de declarar una guerra oberta, entre d'altres, a dones, immigrants, homosexuals i periodistes. Sis folis i 19 punts que passen, esclar, per desmuntar des de dins l'autonomia andalusa.

Vox vol expulsar 52.000 immigrants del sud; que els estrangers en situació irregular ―les persones mai no són il·legals― no rebin ajuts; crear una Conselleria de Família i Natalitat; que es tornin les competències en Sanitat, Educació, Justícia i Ordre Públic a l'Estat i que es permeti als pares excloure els seus fills de qualsevol activitat amb "càrrega moral o ideològica".

A més: que el president de la Junta defensi Vox dels atacs de polítics i periodistes en una solemne declaració institucional; que es deroguin les lleis contra la violència masclista i LGTB; protegir la Setmana Santa, el folklore, els toros i la caça, i eliminar les subvencions a partits, sindicats i patronals.

El debat sobre si Vox és un partit d'ultradreta o dreta populista resulta estèril, el que són és un perill per a la democràcia

Tot això, prèvia liquidació del 28-F, símbol de l'autonomia andalusa, per substituir-lo pel 2 de gener en commemoració de la Presa de Granada i la culminació de la Reconquesta. Déu n'hi do. Els ha faltat exigir una llei que obligui els andalusos a posar un toro i una flamenca als menjadors de les seves cases.

Com deu ser el text perquè el PP hagi dit que és un autèntic despropòsit que no pot acceptar! I no és per a menys, perquè el partit de Casado està a punt d'implosionar. El guipuscoà Borja Sémper, el gallec Núñez Feijoó i algun més ja han elevat la veu contra les primeres picades d'ullet de la direcció nacional a les pretensions de Vox per equiparar violència domèstica amb violència masclista.

El que estranya és que amb una factura d'aquesta mena passada a cobrar a canvi del suport de 12 diputats, els de Pablo Casado no s'hagin aixecat immediatament de la mesa de negociació. Esclar que, per perplexitat, la que desperta també que siguin els dirigents nacionals del PP, sense la presència del candidat Juan Manuel Moreno Bonilla, els qui tutelin des de Madrid, i sense llum ni taquígrafs, la negociació per sumar suports a la investidura i la posterior formació de govern. Mai no s'ha vist una humiliació més gran a un aspirant a president ni un menyspreu més gran a una autonomia!

El debat ja sobre si Vox és un partit d'ultradreta o dreta populista resulta estèril. El que són és un perill per a la democràcia i un torpede en la línia de flotació de l'ordre constitucional. I encara diuen que els d'Abascal estan dins de la Carta Magna i que Sánchez és un "radical d'esquerres". S'ho haurien de fer mirar perquè això ja no va de governs, sinó de democràcia i de si la volem o no preservar.