Quan Ciutadans va plantejar la comissió d'investigació, només provava de guanyar temps abans de prendre una decisió sobre el ja llavors futur negre de Cristina Cifuentes. Però Rivera estava sumit en un mar de dubtes sobre l'assumpte quan Rajoy va pujar a la tribuna de la convenció nacional del PP a Sevilla —a qualsevol cosa en diuen ja convenció política— a repartir garrotades als de la formació taronja: que si són uns "chisgarabís", que si no tenen experiència, que si són uns llenguts...

Si pensaven els estrategs de La Moncloa que després de l'apoteosi de l'insult, els taronges es plegarien de braços i posarien l'altra galta és que el màster sobre comunicació política el van fer a la Universidad Juan Carlos I. Sense exàmens, sense professors, sense tribunals i sense assistència a classe. Tant assessor àulic i tant talent en la cohort de l'"imperi marià" i tanta malaptesa acumulada! La coartada perfecta perquè Ciutadans corregís el rumb i exigís immediatament la dimissió de Cifuentes. Ara només falta que s'afegeixi a la moció de censura impulsada pel PSOE perquè el seu relat sigui del tot creïble, i es pengi una nova medalla amb el rostre d'"un altre caigut" en nom de la decència i la regeneració democràtica. Potser ni li cal perquè la presidenta no arriba ni al dia marcat després que el seu col·lega Pablo Casado l'hagi deixada, si això és possible, encara més en evidència.

A Rivera no li costaria massa, en tot cas, explicar als madrilenys el perquè del seu vot a favor de Gabilondo perquè fa anys que el PP de Madrid és una fossa sèptica de fetor insuportable. I això amb totes les distàncies que calgui posar entre mentir per un màster de quina regional i forrar-se a còpia de comissions milionàries i partides desviades dels pressupostos públics.

És hora d'exigir la mateixa tolerància zero contra els qui fiquen la mà a la caixa que contra els qui utilitzen la mentida per sobreviure en la vida pública

No és el mateix tenir un feix de bitllets al sostremort o escurar el Canal de Isabel II que obtenir un postgrau per la cara i, a més, empastifar una Universitat pública en la construcció d'una coartada falsa. Però va sent hora d'exigir la mateixa tolerància zero contra els qui fiquen la mà a la caixa que contra els qui utilitzen la mentida per sobreviure en la vida pública. És hora d'apujar el llistó de l'exigència, més quan als autors de la mentida els importa un rave carregar-se el crèdit d'una universitat pública per minso que aquest fos després de l'episodi de l'anterior rector plagiador.

El problema no és el futur de Cifuentes, ni la credibilitat de Casado, ni la descomposició del PP, ni la caiguda d'un govern regional, allò veritablement greu en aquest assumpte que Rajoy ha decidit gestionar a la seva manera —"Aguanta, de moment, Cristina"—, és el mal causat a una Universitat en la qual hi ha matriculats més de 46.000 alumnes. Els polítics passaran o no, però el centre quedarà sumit en un desprestigi més gran del ja acumulat per funcionar com una autèntica paradeta del PP on col·locar els afins.

"Abans estudiaven només els rics i avui hem d'estudiar només els pobres", s'ha sentit dir aquests dies entre els alumnes indignats pel cas Cifuentes. És molt pitjor que això perquè quan l'esquerra va democratitzar l'accés a la Universitat i la classe social va deixar de ser un obstacle per a la formació universitària, la dreta es va inventar els màsters i els postgraus, que exigien un esforç econòmic afegit, per demostrar que sempre serien molt més i arribarien més lluny. Ara sabem com ho feien i el poc esforç que se'ls exigia. Però al PP no li importa la veritat dels fets, tan sols que Ciutadans pugui anotar-se un altre tant i que Cifuentes es converteixi en un trofeu nou a lluir a la vitrina de Rivera. Facin apostes, però Madrid celebrarà el 2 de maig sense l'actual presidenta. I aquesta vegada ningú no assaltarà les portes de cap palau, ni cridarà "que nos la llevan", ni provarà d'impedir la sortida. Fins i tot en el PP ja se n'han rentat les mans i abandonat a la seva sort Cifuentes. És qüestió de dies.