Prenguin-ne nota, que això a Espanya no passa cada dia. Ni a dretes ni a esquerres. Ja saben que en aquest país això de conjugar el verb dimitir no s'estila. L'autocrítica, encara menys. Per a això hi ha les dades, per llegir-les com convingui. És el que ha fet el PP, després de la desfeta a Catalunya. Ara bé, es llegeixin com es llegeixin, les del Rajoy —no pas les de l'Albiol— el 21-D, només tenen una lectura, i és la de l'enfonsament del partit del govern espanyol. Però ells continuen tossut que tossut: que la culpa la té Ciutadans per cridar al vot útil; que les dades no tenen traducció estatal; que Rajoy ha fet el que havia de fer; que el resultat ja es donava per descomptat... Doncs res, que continuïn en aquesta línia. Al capdavall, Aznar és el passat, no representa ningú i ben pocs encara se l'escolten. Aquesta és la tesi, encara que la realitat digui que la posició explicitada per Aznar en el comunicat de la FAES és precisament la que han comprat els qui van votar Arrimadas i poden votar Rivera en unes generals.
Amb això arriba Juan Arza, secretari d'estudis del PP català, i diu, enmig de la voràgine, que toca el dos perquè el que la societat exigeix és una renovació urgent. Abans que ell hauria d'haver-se'n anat Albiol, que ja va dir a la campanya que "si treia sis diputats marxava d'Espanya". No n'han estat sis, sinó quatre. I continua aquí, sense ni travessar l'Ebre perquè, encara que va dir a Rajoy que se n'anava, el president li va contestar que s'esperés i que ara no tocava.
Per a Rajoy mai no és temps de res. Ni de corregir, ni d'admetre, ni d'esmenar... I no cal dir d'assumir responsabilitats! I això que el Rei ha dit, amb prou paraules encara que en siguin poques, que no tot van ser encerts a la crisi catalana. Qui tingui orelles... En deu haver pres nota?
I ha dit res Soraya Sáenz de Santamaría? No consta que hagi emès portes enfora. La responsable de la carpeta catalana, la manaia del CNI, la que ho tenia tot controlat perquè l'1-O no hi hagués urnes, l'artífex de la "decapitació" de l'independentisme, no ha dit ni piu. I això que ha comès la més gran de les atzagaiades. Totes les coses que han passat políticament i judicialment estan relacionades amb la seva estratègia fallida; encara que, mentre tingui el BOE al seu servei i el pressupost disponible per comprar veus i voluntats, ningú no serà prou valent per explicar les coses tal com han succeït.
Tant és que parlin o que callin els responsables d'un fracàs tan gran, al PP hi ha una crisi profunda, que ni la por de les represàlies que arribin des de la Vicepresidència ja no aconseguirà apaivagar. Dos milions de catalans volen anar-se'n d'Espanya i els és igual fer-ho de mala manera que amb diàleg, mentre el país està en mans d'un partit que no ha après res dels errors i es nega a acceptar la realitat. Tot i que l'independentisme no té majoria social per fer efectiva la seva enyorada república, tard o d'hora caldrà dialogar i afrontar canvis que el PP es resisteix a acceptar.
El resultat de Ciutadans és el pròleg del que vindrà i la reacció d'Aznar a la derrota del PP, el primer dels moviments que es produiran a partir del gener, tant és el que diguin els "marianòlegs" més experts. Perquè una cosa és que s'enfonsi el PP i una altra, que l'establishment permeti que s'enfonsin els fonaments de l'Espanya constitucional.