No és el mateix un "bon home" que un "home bo". La diferència és que el primer sol ser algú ingenu, dòcil i que sovint inspira llàstima mentre que el segon és algú honest, compromès i defensor d'algunes causes que sap per endavant perdudes. José Antonio Griñán és un home bo, a més de discret, tímid, intel·ligent, de principis infrangibles i profundes conviccions. Un socialista dels que amb prou feines apareixen ja per l'escena pública i que a hores d'ara de la seva vida no aspira més que a ser un bon ciutadà i una bona persona.

La Justícia l'ha assegut al banc dels acusats al costat d'una vintena d'exresponsables de la Junta d'Andalusia per jutjar la seva responsabilitat en el cas dels ERO. Malgrat el que sentin o llegeixin —i aquests dies podran sentir i llegir moltes mentides— el que es dilucida no és un assumpte de finançament il·legal del PSOE, ni el cas més important de corrupció política que s'ha donat a Espanya, ni la desviació de més de 800 milions d'euros de les arques públiques a les butxaques dels "amiguets"…

Una mentida repetida mil vegades no es converteix en veritat per molt gran que sigui el cos tipogràfic que es faci servir per escriure-la. I per molt paral·lelisme que intenti establir la dreta política i mediàtica entre aquest cas i el de la Gürtel, no n'existeix cap. Ni Griñán ni Chaves van ficar mai la mà a la caixa, ni van desviar un euro al finançament de campanyes electorals, ni van blanquejar capitals, ni es van enriquir a costa de l'erari públic... Cap d'ells no té diners en paradisos fiscals, per no tenir-los no en tenen ni en els seus exigus comptes corrents, el saldo dels quals va ser públic durant anys.

Van repartir ajuts a empreses en crisi amb un procediment dubtós, però aprovat, per cert, en el Parlament andalús amb el vot favorable del PP, que no va objectar res sobre això quan es va impulsar. El delicte no va ser el sistema, sinó la utilització que alguns van fer-ne.

Es van desviar fraudulentament diners públics? Sí. És acceptable? En absolut. Van tenir responsabilitats en això Chaves i Griñán? Polítiques, sens dubte, per no vigilar. Ja van pagar per això. Se'n van anar, o més ben dit els van fer marxar. Abans fins i tot de cap imputació, Griñán va abandonar la Presidència de la Junta, i després l'escó.

Griñán ha callat molt i ha patit més perquè pocs com ell en la vida pública tenen un sentit de la responsabilitat i de l'honorabilitat com l'ha tingut ell al llarg de la seva dilatada carrera

No va poder suportar la pressió de l'assenyalament públic perquè és un home honest que mai no ha fet fortuna amb la política, que no va tenir casa en propietat fins passats els 40 anys, que no canviava de cotxe fins que li queia a trossos i que ha suportat en silenci i sense un mal gest ni una paraula més alta que altra la indignitat de propis i estranys.

Han estat set eterns anys en què ha patit, ha plorat, ha escrit per a si mateix i ha callat. Només els qui el coneixen saben del dolor acumulat. Ho va escriure fa dos anys el seu fill gran al seu mur de Facebook: Qui calla, pateix. I Griñán ha callat molt i ha patit més perquè pocs com ell en la vida pública tenen un sentit de la responsabilitat i de l'honorabilitat com l'ha tingut ell al llarg de la seva dilatada carrera, a la qual, per mil Alayas que existeixin, ningú no podrà posar una sola tatxa.

És difícil trobar algú en política més íntegre. N'hi haurà iguals, però no més que Pepe Griñán. Els qui van ficar la mà a la caixa van ser uns quants bandits de la Conselleria d'Ocupació que estan identificats, però no depenien jeràrquicament d'ell. Tota l'acusació sobre l'expresident de la Junta se sustenta sobre la base de no haver modificat un procediment que ell no va aprovar, que vigia quan va arribar i que el mateix interventor de l'administració autonòmica va qualificar d'inadequat, però no il·legal.

Així que no, igual que els EROs no són comparables a la Gürtel, Griñán no és ni semblant a Ignacio González, a Francisco Granados i als que en el PP es van enriquir i van espoliar les arques públiques dels organismes pels quals van passar. I qui pretengui equiparar-los, menteix sabent que menteix.

La seva esposa, Mariate Caravaca, ha escrit que està orgullosa d'ell, de la seva "honestedat" i la seva "decència" hores abans que comencés a l'Audiència de Sevilla el judici per la peça política dels ERO. Només ella i molt pocs més saben del calvari personal pel qual ha passat en els últims anys, i qui sí i els qui no han estat al seu costat. No han estat tants, i entre ells no hi són ni tan sols aquells que li deuen tot allò que avui són en política. I encara així ell calla perquè és decent, honest i bona persona.