Estimen Espanya, però no tant el seu marc comú. Es fan dir constitucionalistes, però algunes de les seves propostes no entren a la Constitució. Es declaren garants de l'ordre i la llei, però deu ser la de l'embut (la part estreta per als altres; l'ampla per a mi). La nova dreta, la dreta que ve, la dreta que ja és aquí, la ultradreta ―o sigui, Vox― vol prohibir els partits polítics que no creuen en la unitat d'Espanya. Déu n'hi do. No hi ha pitjor cop de peu a la democràcia i al text constitucional i el que diu sobre la llibertat ideològica i el pluralisme polític.

Esclar que si suprimir les comunitats autònomes i tornar a un estat centralista és també amor a Espanya, hauran d'explicar com es pot voler el que desitgen destruir, que és un model blindat també a la Constitució. Els seus iguals o semblants ―aquells amb qui han sumat sigles a Navarra o donat el seu suport per al govern andalús― tenen difícil retirar el carnet de constitucionalista al PSOE i alhora entregar-lo a Vox i als nostàlgics del franquisme que portaran en les seves llistes al Congrés. El pròxim Parlament serà una festa comparat amb el que va sortir de les urnes el 2015. I llavors alguns es van posar les mans al cap en veure un nadó passant d'escó a escó! Ens queda molt per veure.

En democràcia tan responsable és qui fa com qui calla. I el PP i Ciutadans estan disposats a silenciar els demencials missatges de Vox per evitar que se segueixin escapant vots

I això que la formació de Santiago Abascal no ha irromput encara a la campanya. Massa exposició per a un partit que té tant a ocultar. D'entrevistes o rodes de premsa, millor no parlar-ne. Haurien de desenvolupar la seva esperpèntica proposta de país, donar detalls sobre el seu finançament i explicar els demolidors testimonis en què alguns ex-alts càrrecs del partit expliquen com van rebre ordre de consignar ingressos a nom de testaferros per ocultar el seu origen i evitar superar el màxim legal.

I això, per les altres dretes, no és una amenaça per a l'Espanya constitucional ni per al nostre model de societat. Així que, com de moment Vox no tenen la més mínima possibilitat de governar, el perill no és Abascal, sinó qui l'ha convertit en aliat polític, en uns casos fent-se valer dels seus vots per governar i en altres per anar en coalició electoral. En democràcia tan responsable és qui fa com qui calla. I el PP i Ciutadans estan disposats a silenciar els desenraonats missatges de Vox per evitar que es continuïn escapant vots pel flanc dret i perquè no sembli tan ignominiós un possible acord final després del 28-A. Només aconsegueixen fer més gran qui, de moment, no ho és i ocultar la seva veritable intenció, que no és cap altra que estimar molt Espanya i portar-la sempre al cor, però dinamitar la Constitució i destruir un model de societat. D'això també haurà d'anar la pròxima campanya. Que es retratin.