D'eleccions anticipades a un govern progressista que demostrarà l'entesa entre l'esquerra. Gir de guió. L'amenaça era una catxa. O no. Ves a saber. Sobre les taules de la política cada dia s'interpreta un llibret diferent de l'anterior.

Ara és qüestió de temps. Pedro Sánchez no ha dit que no. Tampoc que sí. Només ha pres nota i pactat amb Pablo Iglesias la semàntica. Ja no parlen de govern de coalició, sinó de cooperació. El terme és el de menys, el que importa és el contingut. Podemos vol entrar en l'Executiu i té clar on i com. En les àrees socials i amb el compromís de no interferir en els assumptes econòmics que al PSOE li puguin generar problemes a Europa.

Aquest és el plantejament i aquesta la resposta. Iglesias no es mou del marc inicial, malgrat l'amenaça de Sánchez de repetir eleccions. I el president li ha demanat temps. Una espera pacient fins que es constitueixin tots els governs locals i autonòmics. Mentrestant, manté el festeig a Ciutadans. És l'únic que creu a hores d'ara que Rivera pot canviar el rumb i donar suport al PSOE en alguns territoris. L'operació Villacís a canvi de Gabilondo continua viva, si bé són majoria els que creuen que no té la més mínima possibilitat d'èxit. Si el líder de Ciutadans prova de colar tres mentides en una roda de premsa amb tres preguntes, què no faria com a soci durant tota una legislatura.

Això d'ara és només una batalla més per la semàntica i pel relat fins que el president es carregui d'arguments i no tingui cap altre remei que acceptar un parell de ministres de Podemos

Quan passi el temps mort fins que es construeixi el mapa local i autonòmic i Sánchez caigui del niu d'un Rivera resistent a les pressions i a la fiabilitat, tornarà a mirar Podemos. En la seva cita amb Iglesias, li va plantejar l'entrada al govern en nivells inferiors. La proposta no va convèncer els morats, i si fos aquesta l'última paraula del PSOE, Iglesias la sotmetria a votació entre els seus inscrits. No té cap dubte que se saldaria amb un no majoritari a la investidura.

La hipòtesi d'una repetició electoral no interessa a ningú. I menys a una esquerra fraccionada, que es dividiria encara més en una nova convocatòria electoral. L'ombra del nou partit d'Errejón plana sobre Podemos, però també sobre el PSOE.

En l'horitzó s'entreveu un govern de coalició, cooperació, associació... O com li vulguin dir. Els números donen. 165 (PSOE) + 6 (PNB) + 1 (PRC) + 1 (Compromís) fan 173. Només caldria una abstenció. Algú dubta que ERC, PDeCAT o Bildu no estarien en disposició de facilitar-la o que Sánchez la rebutjaria?

Temps. Cal temps. Això d'ara és només una batalla més per la semàntica i pel relat fins que el president es carregui d'arguments i no tingui cap altre remei que acceptar un parell de ministres de Podemos. La resta és més aviat un joc entre murris per veure qui imposa les seves condicions a l'altre o qui ha claudicat. Atents...