Gairebé des que el PP és PP, i d'això aviat en farà 30 anys, cada vegada que un dirigent de la dreta espanyola volia exhibir múscul organitzatiu i superioritat davant l'adversari treia a passejar els seus més de 800.000 militants. En alguna ocasió van arribar a dir que el nombre d'afilats fregava el milió. Tal qual. Així, tal com raja, sense calculadora i sense registre manual o digital.

Va passar el temps, va arribar la nova política, la ferida del bipartidisme, els escàndols de corrupció... I ells, els populars, seguien amb la cançó de ser el partit amb més afiliats de la galàxia política. Immunes fins i tot a la demografia: perquè mai no van comptabilitzar ni tan sols les baixes per defunció. Riguin-se vostès del miracle dels pans i els peixos. El PP multiplicava afiliats com Déu pans i peixos per donar menjar a la multitud.

Només Cristina Cifuentes ―al Cèsar el que és del Cèsar― es va atrevir, quan va presidir durant un any la gestora de Madrid, a qüestionar una xifra tan colossal abans de sotmetre's a unes primàries per ocupar el lloc que durant anys havia pertangut a Esperanza Aguirre. De gairebé 100.000 militants que deia tenir el PP madrileny, el cens va ser reduït a 68.000, després d'un procés d'actualització que es va prolongar durant mesos.

El procediment va ser senzill encara que prolongat en el temps, ja que el mapa regional es va trossejar en 13 zones perquè agrupació per agrupació un equip de 20 persones realitzés milers de trucades de telèfon. D'aquell procés de depuració van sortir a la llum més de 4.000 carnets fantasma, centenars de morts, uns quants morosos que feia anys que no abonaven la quota i van aprofitar llavors per tramitar la seva baixa i més de 24.000 d'"il·localitzables" dels quals no hi havia ni tan sols constància domiciliària o telefònica.

Només 64.523 militants dels més de 860.000 que el PP sempre va dir que tenia s'han inscrit per participar en l'elecció del successor de Mariano Rajoy

Des d'aleshores, el PP de Madrid va protocolitzar un model que obligava les agrupacions a abocar tots els canvis en un registre digital i a designar un responsable d'afiliació format en l'administració de bases de dades.

La resta de territoris van poder però no van voler fer el mateix que Madrid i, ara, amb les primàries per elegir nou president nacional, surten amb les mans al cap: que si el 90 per cent de la militància no està al corrent de pagament; que si el cens està inflat; que si la participació directa no ha despertat l'interès esperat...

El cas és que, després de diversos dies de silenci administratiu per part del comitè organitzador de les primàries, ja hi ha dada oficial. I només 64.523 militants dels més de 860.000 que el PP sempre va dir que tenia s'han inscrit per participar en l'elecció del successor de Mariano Rajoy. En vista del percentatge ―menys del 8 per cent― o el procés no ha entusiasmat ni la seva pròpia parròquia o el partit mai no va tenir la militància de la qual presumia. I, després del que va passar a Madrid, estem més aviat davant del segon cas. Davant d'una altra gran mentida. I aquesta, com moltes d'altres, la proclamaven tot i saber que ho era.