Un gest que diu molt. Una decisió que amaga tota una estratègia. Un moviment sagaç. Una maniobra intel·ligent. Un senyal de distensió. Una crida al diàleg. Tot això hi ha rere la decisió de Pedro Sánchez que el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, sigui el pròxim president del Senat. Un català com a quarta autoritat de l'Estat. Ni més ni menys.

Els profetes de l'Apocalipsi ja l'han titllat de "gran blanquejador del nacionalisme", de "paladí del dret d'autodeterminació", d'amic dels independentistes, d'enemic del 155... No s'han assabentat del que han dictat les urnes. Segueixen tretze són tretze. Però el mandat ha estat nítid: els espanyols volen diàleg, moderació i entesa. I ningú com Iceta per teixir aquest cistell. Fins aquí el tomb que Sánchez pretén donar a la Cambra Alta en situar com a president un català amb sensibilitat autonòmica, un ferm defensor del federalisme.

Però com per la dreta no hi ha més Senat que el que aprova l'aplicació del 155 i, a més, segueix entossudida que hi hagi un segon lliurament de l'article més grapejat i manipulat de la Constitució espanyola, la proposta d'Iceta és per als seus representants una mala notícia, encara que apunti clarament a la pretensió del govern espanyol de rebaixar la tensió amb Catalunya.

En temps de convulsió, i aquest ho és, ja no es respecten ni usos, ni costums, ni cortesies parlamentàries

Si alguna cosa se li pot retreure a Sánchez no és l'elecció en si mateixa, sinó que abans de fer-la pública no s'hagi assegurat de tenir els vots necessaris per sostenir-la. Al Senat no hi hauria problema, perquè el PSOE hi té majoria absoluta. Però abans d'aquesta votació, el Parlament ha d'aprovar la designació com a senador autonòmic d'Iceta, i ni ERC ni Ciutadans no sembla que hi estiguin disposats de moment, malgrat que en la tradició parlamentària sempre hi ha hagut el suport autonòmic als senadors designats per altres grups per a la quota de representació que s'ha d'enviar a la Cambra Alta. Esclar que, en temps de convulsió, i aquest ho és, ja no es respecten ni usos, ni costums, ni cortesies parlamentàries.

Fins al dia 15, que se celebrarà el ple del Parlament que votarà la proposta del PSC, la designació d'Iceta estarà a la corda fluixa. Qualitats d'acròbata mai no n'hi han faltat, però Sánchez ja es podria haver assegurat abans que la seva aposta era segura, que Ciutadans i ERC no trencarien amb la tradició parlamentària i que no faria, com ha fet, renunciar a un ex-Molt Honorable com José Montilla a l'acta de senador per donar pas a Iceta. La institucionalitat es respecta o no es respecta. I si s'exigeix als contraris, també s'ha de practicar. I amb Montilla no sembla que això s'hagi tingut en compte. L'operació, si no tirés endavant, seria una relliscada antològica de la "factoria Sánchez".