Dies, hores, minuts, segons... Tic, tac, tic, tac, tic... Manuel Moix caurà. No ho dubtin pas. Més aviat que no pas tard. Com van caure Bárcenas, i González i Rato, i Granados, i Soria, i Sepúlveda i tants altres. Ja n'hem perdut el compte. Això del fiscal anticorrupció no és una qüestió legal, certament, però sí d'obcecació d'un govern entossudit a fer passar per normal davant de l'opinió pública el que és insostenible fins que deixa de ser-ho per la força dels fets.

Resulta que per al PP forma part del seu guió de la democràcia que un presumpte delinqüent de la talla d'Ignacio González es feliciti del nomenament del fiscal anticorrupció perquè és "un tipus collonut" que tindrà cura "dels nostres assumptes" -els judicials, s'entén. Resulta que al partit del govern li sembla habitual que l'encarregat de perseguir els corruptes es resisteixi que s'imputi un dirigent popular per pertànyer a una organització criminal. Resulta que als senyors del carrer Génova i de la Moncloa a més els sembla normal que el senyor Moix sigui propietari del 25 per cent d'una societat offshore en un paradís fiscal. Ja han sentit Celia Villalobos, que ha estat l'última a piular: "Potser volem que algú sigui pobre de solemnitat".

No és qüestió d'indigència, sinó de decència. El debat no és que algú acumuli patrimoni, sinó si ho ha fet honradament. I no sembla aquest el cas de cap dels dirigents del Partit Popular que ja està entre reixes, ni tampoc dels que estan sent investigats per la Justícia. Suposem que a Villalobos el cap li dona per a això igual que li deu donar per inferir que el màxim responsable de perseguir els corruptes a Espanya no pot ser propietari d'una empresa establerta a Panamà per molt heretada que sigui i encara que ho hagi declarat davant d'Hisenda, que està per demostrar que sigui així. De moment, sabem que ho va amagar a la comissió del Ministeri Fiscal que s'encarrega d'establir les incompatibilitats dels fiscals i al fiscal general de l'Estat. Devia ser per alguna cosa.

Moix caurà, però un cop més ho farà tard, malament i pretenent que passéssim per idiotes

Que l'encarregat de perseguir els diners que s'escapen del país sigui copropietari d'una empresa en un lloc especialitzat a ocultar grans patrimonis és immoral en tot cas, molt més en el cas d'un fiscal que en tres mesos que du en el càrrec ha donat més tardes de glòria que Curro Romero a Las Ventas, malgrat que el govern s'entossudeixi no només a mirar cap a una altra banda, sinó que hi mirem tots els espanyols.

Es posin com es posin Rajoy i els seus ministres, al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció no pot seguir ni un segon més algú que és notícia cada dia, i no precisament pels corruptes que persegueix sinó més aviat pel que intenta protegir. Sembla que algú ha decidit ja que Moix abandoni el seu càrrec. Només faltava que a més d'haver de declarar a l'Audiència en persona, i no per plasma com pretenia, el president del govern hagi d'ocupar-se d'aquest altre "esdeveniment" protagonitzat per aquesta altra "persona sobre qui vostè em pregunta". Caurà, però un cop més ho farà tard, malament i pretenent que passéssim per idiotes.