Un programa electoral massa ampli, una campanya intensa, massa actes, un excés de comunicació... La culpa és de tot i de tots, menys d'ell i del seu mentor, José María Aznar. També de Vox per presentar-se a les eleccions i de Ciutadans per voler-li robar l'espai electoral. I si algú ha de pagar els plats trencats, que sigui Javier Maroto. Al vicesecretari d'organització se l'aparta de la coordinació de la pròxima campanya electoral, s'imprimeix un nou lema que inclogui la paraula centre, i assumpte resolt.

Pablo Casado ha llançat pilotes fora després d'haver portat el PP al pitjor resultat de la seva història, però diu que ha pres nota, que se li va escapar una mica la mà a la dreta de la dreta, però que no hi ha cap problema, que ara en 20 dies torna al centre i ho recupera. Fi de l'autocrítica.

El problema, segons la seva opinió, és que Abascal i Rivera es van equivocar d'estratègia en fer del PP, i no de Pedro Sánchez, el centre de les seves crítiques. Aquí queda. Així és com pretén salvar el president del PP la profunda ferida que ha obert en el seu partit després de l'estropellament de diumenge i el tsunami que molts temen si després de municipals i autonòmiques segueix l'hemorràgia electoral. Recuperar tres milions i mig de vots en tres setmanes és una tasca hercúlia, molt més amb dos competidors a l'aguait al mateix bloc.

Espanya és molt més que una mapa, és un país de ciutadans majoritàriament moderats, que no volen retrocedir en drets, que no viuen en l'exaltació permanent

Faci el que faci, si el PP perd la Comunitat de Madrid, Casado estarà sentenciat i mort. El govern de la Puerta del Sol és la joia de la corona de la dreta i no és que hagi presentat, precisament, la candidata més idònia. Deixem-ho aquí, de moment. Els barons han firmat una treva fins al 25 de maig perquè afrontar la inexorable catarsi organitzativa i ideològica abans de la pròxima cita electoral seria un suïcidi per a tothom, però en especial per als candidats que es presenten a les pròximes eleccions.

Feijóo, Moreno Bonilla i algun altre ja han subratllat els errors i exigit amb urgència que el partit eixampli l'espai polític que Casado va abandonar per competir només amb Vox. Va confiar la seva sort a la suma de les dretes, i va perdre. Hi havia massa en joc perquè ell mateix va obrir de bat a bat les portes d'un hipotètic govern a un partit xenòfob, racista, masclista i neofraquista. Espanya és molt més que una mapa, és un país de ciutadans majoritàriament moderats, que no volen retrocedir en drets, que no viuen en l'exaltació permanent, que prefereixen el diàleg al bloqueig, i que, sobretot, són molt més responsables que els qui els representen o aspiren a fer-ho. I Casado continua sense adonar-se'n. I el cap de Maroto i un nou lema semblen insuficients per a les dimensions de la destrossa ocasionada, no tant en el PP, sinó en la convivència del país la bandera del qual els de Génova exhibeixen orgullosos a les armilles i als braçalets.