Amb dos ministres dimitits ―Huerta i Montón―, dos en el punt de mira ―Delgado i Robles― i una vicepresidenta enfrontada a la meitat del govern i del PSOE, Pedro Sánchez s'haurà adonat a hores d'ara que la seva política de recursos humans no ha donat el resultat esperat.

Una cosa és que la majoria dels ministres tingués un reconeixement acreditat en els seus respectius àmbits professionals, i una altra, fer política i fer-la en les actuals circumstàncies (una legislatura ja començada, una crisi territorial sense precedents, 85 diputats i una dreta disposada a arrasar amb el que calgui). Dels segons nivells, millor ni en parlem perquè, amb el flamant fitxatge del pintoresc alcalde de Jun per al departament d'anàlisis estratègiques de La Moncloa queda dit gairebé tot.

Així que per molt que el CIS xiuxiuegi a l'orella del president que el govern espanyol va com una seda, que el mateix Sánchez és el més valorat entre els líders polítics i que seria el més votat en unes eleccions, salta a la vista que cada dia que passa l'horitzó d'aquest gabinet ennegreix.

Ja no és que els ministres vagin caient com mosques o que la vicepresidenta Calvo corri pels passadissos o suspengui in extremis la seva assistència a actes agendats per no haver de donar la cara davant de l'última ocurrència o el penúltim escàndol, és que el PP ha sortit del poder convençut que aquest li pertany per dret, que l'hi han arrabassat de forma il·legítima i que no donarà el més mínim respir fins a recuperar-lo.

Sense comptes públics, sense capacitat legislativa, amb un desgavell colossal entre els seus ministres i una successió d'ocurrències amb què tapar el bloqueig governamental, el temps juga en contra de Sánchez

El "cas Delgado" i els enregistraments del capo de les clavegueres de l'Estat que van alimentar i van protegir tots els governs haurà agafat per sorpresa La Moncloa, però en el PP sabien amb uns dies d'antelació on i qui faria detonar la bomba que portava adossada la titular de Justícia.

Dos dies després, l'incendi no ha estat sufocat i res no indica que ho sigui, perquè cada vegada que la ministra ha donat una explicació, o ha mentit o ha empitjorat la versió anterior. La dreta no deixarà anar la presa, tot i que saben que entre les seves files hi pot haver també algun damnificat pels enregistraments de l'excomissari de Policia.

I això després que PP i Cs hagin tornat a encegar la via parlamentària perquè Sánchez pugui aprovar uns nous pressupostos, cosa que impedirà al president desplegar el catàleg electoral de mesures socials amb què pensava presentar-se, en un principi el 2019, a les urnes.

Sense comptes públics, sense capacitat legislativa, amb un desgavell colossal entre els seus ministres i una successió d'ocurrències amb què tapar el bloqueig governamental, el temps juga en contra d'un Sánchez bolcat en la política, però conscient que les eleccions no es guanyen ni a Europa ni als EUA.

El seu afany a no dissoldre sembla una missió impossible que cada minut que passa li resta més que li suma, digui el que digui el CIS, al qual, per cert, ha decidit incloure de ple en el xoc polític per estalviar al PSOE el cost d'haver de fer enquestes pròpies i perquè l'informi mes a mes de com evoluciona la intenció de vot i la valoració dels líders.

Sense pressupostos no hi ha govern possible, com bé va dir ell a Rajoy fa mesos.