Feia temps que el grup socialista no vibrava en els escons com ho ha fet amb el discurs de la ministra d'Hisenda sobre la llei de pressupostos. En realitat, el parlament de María Jesús Montero va tenir molt més de política que de números, de context que de comptes, de míting que d'intervenció parlamentària... I, malgrat l'ànim marcit del socialisme, va aconseguir entusiastes aplaudiments dels seus, a més del reconeixement de la seva altura política entre els contraris.

A Pablo Casado se li va congelar el somriure en escoltar allò de: "Sap vostè on és el miracle econòmic de la dreta? A la presó". I això que la febre d'una grip no va impedir que el líder del PP tornés a anar per on sol en la seva sobreactuada crítica al govern espanyol: que si la humiliació a Espanya; que si la rendició al separatisme; que si una espasa clavada per l'esquena a la Constitució; que si el Govern està més mort que viu... Per la dreta, ja saben, sempre que no governa, l'Apocalipsi "is coming".

Pedro Sánchez mirava impassible des del seu escó mentre Montero donava per inaugurada la campanya electoral per a unes de generals que, segons els plans "monclovites", tenen totes les paperetes per celebrar-se a l'abril, molt poques setmanes abans de les municipals, autonòmiques i europees. El president guarda un circumspecte silenci sobre això i sobre qualsevol altre assumpte des que el passat dia 4 va reconèixer Juan Guaidó com a "president encarregat" de Veneçuela en una declaració sense preguntes. I diuen que així seguirà fins que el Congrés certifiqui avui la devolució dels comptes públics. Potser és llavors quan anunciï la dissolució de les Corts i cridi a les urnes. O potser no. Però a La Moncloa i en el PSOE fa olor d'avançament des de fa dies.

Recorden allò del govern d'esquerres? Doncs ja ha passat a millor vida, perquè ara cal buscar votants de totes les ideologies

De moment, María Jesús Montero s'ha posat al capdavant i ha estrenat la que serà la nova estratègia del govern espanyol, que passa per convertir el PSOE en víctima d'una pinça entre els independentistes i la dreta amb l'únic objectiu de situar-lo en la centralitat política que ha abandonat Rivera per formar part de l'anomenada triple aliança.

Recorden allò del govern d'esquerres? Doncs ja ha passat a millor vida, perquè ara cal buscar votants de totes les ideologies, perquè no hi haurà pressupostos amb el suport dels independentistes i perquè a Sánchez té pressa de trencar com més aviat millor amb els qui el van portar amb safata fins a La Moncloa. Una algra qüestió és que els ciutadans no tinguin memòria.

Els socialistes creuen que estan a temps, que en el fons els convé la polarització a la qual la dreta ha arrossegat el debat públic, i molt més l'efecte mobilitzador del 8-M, que aquest any confien que sigui la resposta ciutadana a la concentració de diumenge passat a la plaça de Colón. De tot això se'n parla als passadissos d'un Congrés convertit en un formiguer de rumors sobre la data electoral i el moment en què Sánchez ho anunciarà. Ja no queda gaire.