Són heterogenis: populistes, ultraconservadors, nacionalistes, euroescèptics, antiimmigració, antisemites i fins i tot neonazis i violents. I els trobem per tot Europa. A Grècia, a Hongria, a Polònia, a Holanda, a França, a Alemanya, a Àustria... I encara que hi ha llocs on encara són veus minoritàries, en alguns països governen ja en solitari i amb majoria absoluta. Per tot han aconseguit l'agenda de la política.

A Espanya no serien menys. Ara amb Vox, el nostre país ha deixat de ser l'excepció d'Europa, on la ultradreta ha crescut de forma nítida en l'última dècada fins a tenir representació en 17 parlaments nacionals.

Però molt pitjor que la irrupció de les seves múltiples versions en l'escena pública és que tots els seus referents, des de Trump a Bolsonaro, des d'Orbán a Salvini i des de Le Pen a Abascal, comparteixin una perillosa obsessió per la retallada de drets i llibertats. A Europa, tota la seva batalla ha estat fonamentalment contra els immigrants. I a Espanya, encara que van créixer al caliu de la crisi territorial oberta pel procés, ja han tret la seva pitjor cara contra les dones. Per alguna cosa el seu electorat, en més d'un 70 per cent, són homes.

Així que fora caretes! Ni Catalunya, ni els immigrants, ni les televisions públiques... La principal obstinació de la ultradreta espanyola són les dones i les seves conquestes. I ja han declarat formalment la guerra: ni avortament, ni llistes paritàries, ni llei contra la violència de gènere.

Deuen saber els d'Abascal que aquest any que hem acomiadat han assassinat gairebé 50 dones?

Queden doncs avisats: aquests homes del partit de la testosterona que passegen a cavall per les terres andaluses volen tornar-nos a un passat que encara intentem superar, i el primer que han exigit per donar suport al govern de PP i Ciutadans al sud és que se suprimeixin les mesures contra la violència masclista. Una realitat inqüestionable per la qual des del 2003 han estat assassinades gairebé mil dones ―una xifra dramàtica que supera les víctimes del terrorisme d'ETA― i que per a ells no és cap altra cosa que un "manament de la dictadura de gènere" a què s'han afegit "amb submissió cega" tots els partits. Mai la dreta tradicional no es va atrevir a tant!

Deuen saber els d'Abascal que aquest any que hem acomiadat han assassinat gairebé 50 dones? Coneixeran les mesures que es van incloure en l'últim pacte contra la violència masclista subscrit per unanimitat en l'últim govern de Rajoy? S'han molestat a llegir l'aprovat per a la prevenció, la coordinació institucional, l'assistència a les víctimes o la protecció dels menors?

Si ho sabessin, sabrien, per exemple, que els orfes són les víctimes invisibles de la violència masclista i que s'enfronten a un sistema que sol posar punt final a la seva història en el moment que cada televisió emet l'últim total sobre l'assassinat de les seves mares.

Sabrien també que en només cinc anys, els que van entre 2013 i 2018, 194 de menors es van quedar orfes després que els seus pares assassinessin les seves mares, i que l'Estat no els garantia una pensió d'orfandat. D'això, a més de sobre mesures de protecció integral i prevenció, va el pacte contra la violència masclista que Vox exigeix eliminar.

I sabrien, sobretot, que majoritàriament aquesta societat, en ocasions flotant i voluble, hi ha una cosa en la qual no està disposada a fer un pas enrere, i és en la defensa radical de la igualtat de drets per a les dones. Es diu feminisme, sí. No és cap altra cosa, encara que alguns els repel·leixi el terme i encara no s'hagin assabentat que no és un antònim del "masclisme".

El pròxim 8-M hi ha un motiu més per parar.