Van lliures per les xarxes uns quantes "manadas" que es passegen impunement del matí a la nit per amenaçar, insultar i dir "puta" a la primera dona que tingui opinió pròpia. Si, a més, és periodista i es diu Ana Pastor el desig de mort i l'afany perquè caiguin sobre ella i la seva família tots els mals de l'infern es multiplica fins a l'infinit. Però com la susdita és indòmita, preguntaire, salvatge, brava i "torracollons" amb el poder i amb els qui aspiren a tenir-lo, en aquesta Espanya nostra tan sectària i caïnita hi haurà, no qui s'alegri de la desgràcia que sigui víctima d'una legió de delinqüents cibernètics, però sí qui calli i miri cap a un altre costat.
Total, diran, la parella "del Ferreras" ja té qui la defensi, que per a això surt a la tele, té un bon sou i mai no li faltarà feina. Per què cal denunciar, condemnar i perseguir aquesta colla de cafres si la Pastor ja té un club de fans que la defensen?
Haguéssim començat per aquí! "No és una de les nostres". Que se les apanyi ella soleta o en companyia de la "Secta". Es diu masclisme, però també odi a l'indòmit, al discrepant. A Espanya, hi ha moltes Anas. Unes surten a la tele i d'altres no. Unes són periodistes i d'altres, no. Hi ha milions de dones que pel fet de ser-ho han de suportar que els diguin putes. Per ser lliures, per ser elles mateixes, per defensar el que creuen o perquè sí...
Al tempestuós món de les xarxes ja se sap que per no ser puta cal ser abnegada, callada, submisa, dependent, agradar els poderosos i, sobretot, no dir mai el que penses
Vivim en una societat tan masclista que a un home quan se l'insulta se li diu "fill de puta", i mai "fill de cabró". I al tempestuós món de les xarxes ja se sap que per no ser puta cal ser abnegada, callada, submisa, dependent, agradar els poderosos i, sobretot, no dir mai el que penses.
Els polítics callen; els col·legues envejosos riuen per sota mà, la "manada" aclama els covards mascles alfa que esborren els seus perfils de Twitter una vegada que perpetren l'atac i el ¿Ministeri de l'Interior?
Espereu, que el Departament de Zoido ja s'hi ha posat. El PP s'ha proposat de posar límit a l'anonimat a Twitter i Facebook. Ho ha fet públic després d'una denúncia de la popular Alicia Sánchez-Camacho per rebre en el seu TL el comentari atroç d'un bàrbar ("A tu t'hauria d'haver trobat La Manada") com els que diàriament insulten, amenacen o assetgen Ana Pastor, Pepa Bueno, Manuela Carmena, Anna Gabriel, Irene Montero i tantes i tantes dones que són a l'aparador de la política o els mitjans de comunicació.
Potser és bon moment també perquè reconsiderin des de la dreta el descrèdit al qual sotmeten sovint el feminisme
La diputada popular ha estat taxativa: "El PP i jo mateixa no callarem". Ni vostè ni ningú, senyora Camacho. El que li han fet és incitació a la violència, és un exemple clar de l'odi que galopa per les xarxes contra els qui no estem a favor del pensament únic, és un símptoma d'intolerància... Encara que així ho sostingui vostè, no té res a veure amb Catalunya ni amb l'independentisme, sinó amb el masclisme i amb el fet que sigui dona i que en aquest país —fins i tot des del seu partit— s'hagin fet els ulls grossos contra això quan l'afectada no era de la seva corda.
I encara una col·lega seva es preguntava a Twitter on era ara el feminisme? És aquí. Per denunciar el seu cas, el de Pastor, el de Carmena i tots els que es produeixin, que són molts, i diàriament. Potser el seu partit s'ha afegit massa tard a la denúncia. Res comparat a patir el dolor en carn pròpia. És igual. Vostè sí que és una de les nostres. Perquè és dona, perquè pensa lliurement, perquè té dret a expressar-lo, perquè no calla, perquè no és submisa...
Potser és bon moment també perquè reconsiderin des de la dreta el descrèdit al qual sotmeten sovint el feminisme. Hi ha llocs del món on les seves activistes es juguen literalment la vida per defensar els drets de les dones. Potser pensaven que no tenim dret a queixar-nos per uns quants comentaris que es protegeixen en el covard anonimat. Però això va en augment. És cada vegada més ampli i més bel·ligerant. Per això sí que importa la reivindicació i la denúncia perquè cal parar ja i una vegada per sempre l'atemoriment, l'amenaça, l'insult i els atacs a la llibertat d'expressió i ideològica. Benvinguts! Això també és feminisme. I ja ho he dit: vostè és una de les nostres.