"Fes que passi" ja no és un lema. És un meme. Una pista per a la broma. Ho han posat en safata. Ho comenten propis i estranys. I se'n fan creus els uns i els altres. Mira que s'havien entossudit a fer-se el mort per no cometre errors que servissin de munició als contraris. I fins ara ho havien aconseguit. Ni una línia en el programa sobre Catalunya ni dos dies va durar a l'agenda mediàtica la reflexió d'Iceta sobre la recerca d'una solució de la democràcia quan la base social de l'independentisme arribés al 65 per cent.

Admetre aquesta xifra és admetre el fracàs o potser apuntar una solució a llarg termini. Però ni així. Els socialistes en tenen prou deixant que la dreta continuï fent tombs, posi 30 segons davant d'un micro algun dels seus flamants fitxatges o es baralli entre si a veure qui és més extrem en el tauler ideològic. Ells, a la seva. Segueixen a l'alça en les enquestes. De l'"Espanya que volem" al "Fes que passi". D'un president sense exposició mediàtica a un candidat acompanyat en cada acte per una plèiade d'assessors en nòmina del govern, i no del partit.

I no passa res. Fins que passa amb el "Fes que passi". Un simple eslògan convertit en pastura de mofes i befes. Inspirat en la pel·lícula del Titanic i en el cèlebre "fes que compti" o "fes que valgui la pena" de la pel·lícula protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Kate Winslet s'ha convertit en TT a Twitter, i no precisament per ser encertat, sinó per cridar l'atenció de l'oposició perquè demani a l'electorat que passi de Sánchez.

En aquesta campanya no es parla de sanitat, ni d'educació, ni de dependència, ni de lloguers, ni d'habitatge...

Els equips de resposta ràpida del PP van agafar-la al vol perquè en menys de mitja hora ja havien contestat amb un vídeo al reclam del PSOE, a més d'amb el hashtag #HazQuePaseYnoVuelva. El Titanic? Doncs això, que el PSOE s'enfonsa i "pretén que l'orquestra continuï sonant i la paguem tots", es va despatxar en el seu compte Pablo Casado. La resta, la van posar el talent i la toxicitat que solen passejar a mitges per les xarxes: que passin, però de llarg; que passi el "colpista" Sánchez i tot l'"infecte PSOE"; que passi aviat; que passi a l'oposició...

En aquesta campanya no es parla de sanitat, ni d'educació, ni de dependència, ni de lloguers, ni d'habitatge... Al menú electoral, com en tota la nova política, el debat salta per on un no ho espera i pels assumptes més nimis. Ja es veu. Els formats, els líders, els missatges, les xarxes socials, la nova dreta... Tot és diferent. El súmmum de la novetat és potser un candidat, que és també president de govern, presenti el seu propi disseny i eslògan de campanya i que ho faci davant d'una claca de ministres, caps de gabinet, directors generals i caps de premsa ministerials... I a sobre, que li doni un disgust.

En el pla antic, d'aquest tema electoral s'encarregaven els secretaris d'organització, els responsables del comitè electoral o l'últim guru de la comunicació incorporat a les sigles. Se solia fer a la seu del partit i davant de la premsa. Però com en el nou PSOE tot és Sánchez i tot es fa en gran, ha estat el mateix candidat l'encarregat de fer els honors davant d'un nombrós grup de càrrecs polítics en una minúscula dependència del vell Palacio de los Deportes, avui anomenat WiZink Center. I, amb tot, el menys important va ser el lloc, el públic o el format perquè el lema ―"Fes que passi"― passarà a la història, i no dels encerts publicitaris.