Una i mil vegades hem escoltat que la quadratura del cercle és una cosa impossible. L'expressió forma part del nostre llenguatge habitual. Tant que l'IEC diu que el seu ús indica la impossibilitat d'alguna cosa. No n'estiguin tan segurs. Potser els acadèmics han de revisar els seus escrits perquè PSOE i PSC s'han proposat desafiar l'irresoluble problema de geometria.

La solució és complicada perquè les diferències són de pes tant en l'aspecte polític com en l'orgànic. Uns diuen que la Declaració de Granada és un punt de partida i d'altres, que és d'arribada; uns defensen que Espanya pot ser un Estat plurinacional; d'altres, que de nació no n'hi ha més que la que diu l'article 2 de la Constitució; uns, que creuen que no hi ha res del protocol de relacions per revisar; d'altres, que hi ha coses que cal modificar per poder continuar junts...

A falta de dos dies perquè es reuneixi la comissió negociadora que ha de suturar les ferides obertes entre PSOE i PSC després de la negativa dels socialistes catalans a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy, res no indica que el camí sigui fàcil. Al contrari. I això que el pelegrinatge a Sevilla de Miquel Iceta per rendir homenatge a Susana Díaz semblava haver calmat les turbulentes aigües del socialisme.

Ni així. Un tuit del primer secretari del PSC de diumenge passat en el qual es feia ressò de les paraules de Pedro Sánchez a Xirivella sobre el mandat, segons la seva opinió, caducat de la gestora del PSOE i la urgència de convocar el congrés federal ha fet dubtar Ferraz de la voluntat certa del català de reconstruir els ponts trencats, però sobretot de la neutralitat que va proclamar davant d'un pròxim procés de primàries.

Abans de l'orgànic, les delegacions de tots dos partits parlaran sobretot de les diferències polítiques, del camí recorregut en els últims 30 anys, del desgast que les posicions del socialisme català han suposat per al PSOE en altres territoris, de la posició del PSC respecte a la reforma constitucional, del dret a decidir o de les possibles aliances estratègiques a Catalunya i de si pot acceptar sense més ni més la direcció federal un acord dels d'Iceta amb el partit de Colau.

La direcció interina del PSOE no està per suprimir la representació catalana als òrgans federals però sí per revisar-la a la baixa

Només si hi ha una sortida acordada per a tot això, el debat s'obrirà en la qüestió organitzativa. Això és si el PSC, que fa anys va aportar 25 diputats al conjunt de la representació parlamentària del PSOE en el Congrés i avui hi participa només amb 7, pot continuar tenint més de 100 delegats en els congressos del PSOE i més de 20 representants al seu comitè federal de manera que la seva presència tingui, com fins ara, un enorme pes en les decisions que adopta el PSOE.

Imaginin-se per un moment que en el congrés de Sevilla, el PSC no hagués tingut 106 dels 1.019 delegats amb dret a vot. La victòria de Rubalcaba davant Chacón hauria estat només per 22 vots?

La direcció interina del PSOE no està per la feina de suprimir la representació catalana als òrgans federals -ni als congressos, ni a l'Executiva ni a la direcció del Grup Parlamentari-, si bé considera que caldrà revisar-la notablement a la baixa.

La resposta és molt diferent quan es pregunta si el PSC podrà continuar votant a les primàries a secretari general del PSOE quan aquest no pot fer-ho en els processos interns del socialisme català. Això és el que està en joc, i això és el que determinarà l'abast de la nova relació que les dues formacions acordin a partir d'ara. I tot sense que sembli que el socialisme català ha estat castigat per la deslleialtat i indisciplina la qual se l'acusa i sense que ningú pugui presentar la solució com un estratagema orgànic que beneficiï Susana Díaz en la seva cursa pel lideratge. El que dèiem: la quadratura del cercle.