"(…) Una ilusión, una sombra, una ficción
y el mayor bien es pequeño:
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son"
Doncs les enquestes, per Mariano Rajoy —com la vida, per Calderón— "enquestes són". Arrossegant-se i medicat com a conseqüència d'una lumbàlgia, va arribar el president del Govern fins al Palau de Marivent en un absurd ritual amb què es pretén convèncer que, encara de vacances, el Rei treballa i el cap de l'executiu, més. El súmmum de la cursileria ha arribat a escriure en els mitjans més monàrquics que els Reis no descansen, sinó que canvien el seu lloc de residència durant el mes d'agost i que no surten a navegar en iot, sinó amb vaixell d'esbarjo. Ja s'ho faran.
Espanya ja fa 40 anys que accepta pop com a animal de companyia i no aconseguirem ara el final de la impostura, molt menys reduir el nombre de cortesans que creu que sense ells trontollarien els fonaments de la institució. Sempre hi va haver més joancarlistes que Joan Carles i sempre hi haurà més felipistes que Felip VI. Hi ha coses que no canvien per molts cops de pit de maduresa democràtica que ens donem.
En la crònica política almenys no hi ha tant de mirament. Rajoy diu que "les enquestes són enquestes" i així ho expliquem; que deixa anar que al PP "estem molt animats", doncs així mateix es transcriu la frase davant del teclat... Si és que el verb marianil en un pou sense fons. "Un plat és un plat", "és l'alcalde el que tria els veïns" i Rajoy, amb les seves lumbars fetes pols de tanta caminada, es declara "en plena forma" per tornar a guanyar les eleccions.
El CIS? Que "les enquestes, enquestes són". No ho han sentit? El president no s'ha donat per al·ludit, ni pel descens en intenció de vot dels populars, ni per l'efecte Sánchez, ni perquè la suma de les esquerres superi la de les dretes; ni perquè sigui el polític més mal valorat i ocupi el dotzè lloc.
Potser no era lumbago la malaltia que va obligar el president a endarrerir unes quantes hores la seva audiència amb Felip VI. Les dades del Centre d'Investigacions Sociològiques han fet saltar les alarmes al carrer Génova, no només perquè el partit al govern espanyol hagi caigut en intenció de vot i baixat del llindar del trenta per cent, sinó perquè comença a ser molt evident que Rajoy està cremat i que ni amb l'economia creixent i l'atur baixant és capaç de remuntar a les enquestes. Ja no és només l'economia, estúpid, que diria el cèlebre assessor de Clinton durant la reeixida campanya que el 1992 va impulsar el demòcrata des de la seva modesta butaca de governador d'Arkansas fins al despatx oval de la Casa Blanca.
La corrupció i ara sembla que també Rajoy són un problema per al partit al govern espanyol. I Santamaría i cia caminen ja escalfant la banda segurs que el president no es presentarà a la reelecció per molt que es declari "en forma" i digui ara el contrari.