Si Carles Puigdemont hagués pogut escollir el país on ser detingut, segur que no hauria estat Alemanya. I no només perquè la seva legislació penal castigui amb cadena perpètua el delicte d'alta traïció o el 155 estigués inspirat en la Constitució germànica. Segons el que expliquen des del Palacio de La Moncloa, els governs alemany i espanyol són d'entre tots els europeus els que més col·laboració judicial s'ofereixen.

Dada: el 2016, la delegació d'Espanya a Eurojust va rebre 27 peticions alemanyes d'ajuda judicial, una xifra que només va igualar Itàlia. Per la seva part, el nostre país va demanar ajuda de les autoritats germàniques en 17 ocasions i en totes li va ser prestada.

I, de moment, el Govern espanyol ja considera un triomf que Puigdemont romangui en presó preventiva i no en llibertat, com hagués desitjat després de ser detingut diumenge a prop d'Hamburg i posat després a disposició de la justícia alemanya.

Amb seguretat, Puigdemont serà retornat a Espanya abans de 60 dies. Però el que no està tan clar és en el delicte sobre el qual es fonamentarà el lliurament, ja que hi ha dubtes, també entre els penalistes germànics, sobre si hi va haver o no violència, un dels requisits que exigeix la llei alemanya per al delicte d'alta traïció, l'equivalent al de rebel·lió a Espanya.

El debat no és menor. De fet, és un important escull que podria dilatar el lliurament més enllà dels 30 dies que calculaven inicialment en el govern espanyol. Si la doble incriminació està absolutament clara en el cas de la malversació, en el de rebel·lió hi ha disputa judicial aquí i allà. I de resoldre's en favor dels interessos de l'encausat, no només posaria en qüestió l'Executiu davant d'Europa, sinó l'estat mateix de dret espanyol, que no és ni el PP, ni Rajoy, sinó una altra cosa molt més seriosa. Tant com la democràcia mateixa.

Una cosa és que alguns estats continguessin la crítica davant de l'1-O per respecte a "un afer intern" i una altra que comenci a estendre's per algunes cancelleries que Espanya és un país en el qual governen els jutges i no els polítics

Si a aquesta circumstància hi sumem el malestar europeu amb la permanència en presó incondicional dels Jordis i Junqueras des de fa gairebé quatre mesos, més la decisió de Llarena d'empresonar la setmana passada la resta de líders del procés, el resultat es pot llegir al duríssim editorial que la revista The Times va dedicar a Rajoy fa un parell de dies. Un text en el qual s'acusava el president del Govern d'"imprudència, mà dura i un aparent desig que una situació difícil sigui molt pitjor" i li demanava més diàleg amb els adversaris i menys empresonaments.

Tot això demostra que, malgrat el que emeten les terminals mediàtiques de la dreta, el govern espanyol continua sense tenir davant d'Europa un relat alternatiu al de l'independentisme sobre la crisi catalana. Una cosa és que alguns estats continguessin la crítica davant de l'1-O per respecte a "un afer intern" i una altra que comenci a estendre's per algunes cancelleries que Espanya és un país en el qual governen els jutges i no els polítics, en bona mesura perquè Rajoy va decidir un dia judicialitzar la crisi i fer abandó de les seves funcions.

I això poc té a veure amb l'estricte compliment de la llei ni que els jutges no puguin perseguir —com va dir Torrent— l'expresident de la Generalitat, sinó que mentre la Justícia segueix el seu curs i depura les més que evidents responsabilitats penals, la política segueixi plegada de braços i marxi de vacances a Sanxenso, que és on Rajoy pensa descansar els propers cinc dies mentre Catalunya continua sent un caos i Espanya una subhasta pública de la dreta per veure qui s'anota al marcador les decisions pressupostàries que beneficien els sectors socials més castigats per la crisi. I això sense ser tantes les bondats ni comptar encara amb la imprescindible vènia del PNB perquè siguin aprovades. Malament rai.